Què sabem sobre els homes que punxen a l'oci nocturn?

Sobre els homes que punxen majoritàriament a dones en els espais d'oci nocturn no en sabem, específicament, res. Per ara no hi ha hagut cap detenció i tan sols un presumpte autor ha sigut identificat. Però el que sí que sabem és que són homes i que les punxades a l'oci nocturn -ja sigui en discoteques o festes majors- són una manifestació més de les violències masclistes, i per això les expertes subratllen que cal posar el focus en els autors. Per la novetat i també pel desconeixement d'aquest fenomen que va aparèixer fa uns mesos a països com Regne Unit o França, s'ha creat molta alarma en les últimes setmanes, alimentada en part pels mitjans assedegats de temes a l'agost. 

"L’objectiu és provocar que l’espai públic sigui un espai hostil per les dones"

Les expertes adverteixen del perill que això alimenti el relat del terror sexual, que empeny les dones a limitar els seus moviments i comportaments en situacions considerades de risc, com l'oci nocturn, i posa la responsabilitat en elles. "Les víctimes són dones i això no és per què sí. L’objectiu és provocar que l’espai públic sigui un espai hostil, col·locar-nos on ens vol el sistema: tancades a casa", afirma Raquel Gómez, responsable de l’Àrea de Violències Masclistes del Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats (CJAS), un programa de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius. Resolem alguns dubtes amb la informació que en tenim fins ara.

Quants casos de punxades hi ha hagut?

Fins ara, els Mossos d'Esquadra han rebut al voltant de 25 denúncies per casos de punxades en l'oci nocturn a Catalunya. Algunes de les últimes que han trascendit són les d'una noia de 14 anys agredida durant la festa major de Castelló d'Empúries (Alt Empordà) i la d'una de 24 anys a la Ràpita (Montsià). En aquest cas, la víctima va explicar que havia vist la persona que presumptament li havia fet la punxada, un home que els agents municipals van identificar. També hi ha hagut casos a Lloret de Mar, Girona i Barcelona, principalment en discoteques. Fins ara, tan sols un dels denunciants ha estat un noi. 

Es tracta d'una nova modalitat de submissió química?

Les punxades són una modalitat de violència masclista però per ara no es poden vincular amb la submissió química, un fenomen en què els agressors administren drogues, fàrmacs o substàncies que alterin la consciència de les víctimes per cometre actes delicitius. Fins ara no s'ha trobat cap substància al cos de les víctimes de punxades i per això no es pot traçar aquest vincle. Tot i això, Gómez explica que en qualsevol cas, els tòxics utilitzats en la submissió química desapareixen ràpid de la sang i per tant costen de detectar, encara que siguin administrats a la beguda. Això explicaria que algunes víctimes hagin patit símptomes com marejos. Una de les substàncies que es podria punxar, per la simptomatologia reportada, seria insulina.

Ens hem de preocupar pels casos de submissió química?

Els Mossos han informat que el 2021 i fins al juny de 2022 s’han produït 288 agressions sexuals amb submissió química a Catalunya, una cada dos dies. Principalment, els agressors subministren alguna substància a la beguda de noies i després utilitzen la seva manca de voluntat i/o consciència per agredir-les sexualment o robar-les. Tot i que poden semblar, una vegada més, dades alarmants, Gómez recorda que la majoria de vegades els homes s'aprofiten de situacions en què les dones ja estan en una situació vulnerable degut al consum d'alcohol o drogues voluntari.

La psicòloga destaca que és aquí on s'ha de posar el focus, així com en el treball i la prevenció amb els agressors i no les víctimes. El repartiment de 'tapagots' per evitar la introducció de drogues a la beguda, com s'està fent en algunes discoteques, no seria, doncs, una mesura adequada; col·loca, una vegada més, la responsabilitat de prevenir el fet delictiu en la víctima.

Aquests delictes es cometen a l'oci nocturn. És on hi ha més agressions masclistes?

No. Gómez recorda que la majoria d'agressions masclistes no es donen per part de desconeguts, ni en àmbits com l'oci nocturn, sinó en entorns de confiança, com poden ser la família o el cercle d'amics. Tampoc són majoritàries les agressions sexuals en grup, tot i que també es tracti d'un delicte sobredimensionat als mitjans. Parlar d'aquests delictes sense contextualitzar-los contribueix a alimentar el relat del terror sexual, conceptualitzat per la investigadora Nerea Barjola al llibre Microfísica sexista del poder. En la seva pròpia definició, Barjola considera el terror sexual com "una estratègia heteropatriarcal per controlar, sotmetre i explotar el cos i la vida de les dones". 

Si no punxen drogues, per què ho fan?

Tornant a les punxades: davant la manca aparent de substàncies a les anàlisis toxicològiques i que no s'hagin denunciat delictes posteriors, com agressions sexuals o robatoris, sorgeix la pregunta de quin és l'objectiu dels homes que punxen. Gómez apunta que podria ser que, un cop creat el caldo de cultiu per generar alarma, altres homes se n'hagin aprofitat i punxin sense introduir cap substància. L'objectiu seria "provocar una situació incòmoda i de terror", i recorda que hi ha nombrosos comportaments masclistes que busquen simplement això. "Per què et criden coses pel carrer? Perquè poden incomodar-te, perquè ho poden fer".

A d'altres països se'n té més informació?

Al Regne Unit o França fa temps que es té constància de casos similars, però tampoc s'ha pogut esbrinar si s'introdueix alguna substància amb les punxades ni tampoc la majoria de casos han anat acompanyats de delictes posteriors. Gómez apunta que abans d'aquest estiu, a Catalunya no es coneixia i pot ser que el fenomen hagi arribat per "imitació" i introduït d'alguna manera pel turisme, ja que, per exemple, una de les poblacions amb més casos ha sigut Lloret de Mar. 

Com evitem que l'alarmisme limiti els moviments de les dones?

La periodista Andrea Gumes reflexionava en un tuit sobre com aquest nou fenomen i el relat mediàtic que s'està construint al seu voltant impactarà en la vida i la llibertat de moltes joves aquest estiu: "Em posa trista pensar en totes aquelles cases en què no es deixarà sortir de festa aquest estiu a les nenes per l'ensurt de les punxades". 

Per això, les expertes insisteixen que cal "posar la responsabilitat a qui toca": "No podem parlar en neutre sobre com 'arriba una onada d’injeccions a Catalunya'. Hi ha persones al darrere d’aquest fenomen", sosté Gómez. En aquest sentit, no s’ha de posar la responsabilitat en les dones, sinó posar el focus en què es pot fer si algú és víctima d’una punxada i enviar missatges de responsabilitat col·lectiva davant d’això i qualsevol tipus de violències masclistes. "Com a col·lectivitat tenim una responsabilitat", defensa la psicòloga.

Què faig si jo o una amiga som víctimes d'una punxada?

La Generalitat va actualitzar fa pocs dies els protocols per fer front a les punxades en discoteques. En un document conjunt dels departaments de Feminismes i Salut, ofereix guies pel seu abordatge i per contrarestar l'alarmisme. Que la víctima vagi a un centre sanitari el més aviat possible, que se li facin anàlisis toxicològiques i se li ofereixin recursos per l'acompanyament i la denúncia estan entre les principals recomanacions.

La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, va destacar que amb el protocol actualitzat es faran "les proves oportunes". Verge ha demanat no generar "alarma social", ja que fins ara no s'ha registrat cap fet delictiu vinculat a una punxada.

D'altra banda, el PSC ha demanat que compareguin al Parlament els consellers d'Interior, Igualtat i Salut, Joan Ignasi Elena, Tània Verge i Josep Maria Argimon, respectivament, per donar compte de la informació que se'n té fins ara. També ha registrat una proposta de resolució perquè la Cambra insti el Govern a fer un protocol d'actuació específic als centres sanitaris de les poblacions més afectades. En l'escrit detallen que es tracta de "fets molt greus que busquen provocar pànic entre les dones per coartar-los la llibertat".