"S'han de donar determinades condicions perquè Podem es presenti amb els Comuns a les eleccions al Parlament"

Entrevistem Conchi Abellán, coordinadora de Podem a Catalunya, que aspira a la reelecció en les primàries del partit i que veu complicat reeditar l'aliança amb els Comuns si no hi ha canvis importants en les relacions entre les dues formacions

Coordinadora autonòmica de Podem a Catalunya des de juny de 2020, Conchi Abellán (1984) aspira a revalidar el càrrec en les primàries que la formació celebrarà en un parell de setmanes, a les quals concorre al capdavant de la candidatura "Amb tot i per a totes, Podem". Diputada al Parlament durant la passada legislatura i també integrant de l'executiva estatal del partit, compta amb el suport de les exministres Ione Belarra i Irene Montero. Parteix com a favorita en un procés que l'enfrontarà a María Pozuelo, secretària d'Organització de Podem, i els resultats del qual es coneixeran el 2 de febrer.

Entrevistem la que ja és la líder més longeva de la convulsa història del partit morat a Catalunya, que marca distàncies amb els Comuns, als qui exigeix "respecte" i el compliment d'una sèrie de condicions per prolongar la marca En Comú Podem. Abellán en cap cas tanca la porta a explorar altres aliances electorals i exposa les claus del seu projecte polític, que pretén augmentar la incidència de Podem. Parlem amb ella també de la situació interna del partit i de la seva opinió sobre ERC i el Govern.

Fa tres anys i mig que és la líder de Podem a Catalunya i es presenta a la reelecció com a coordinadora autonòmica. Quins són els objectius de la seva candidatura?

El primer és que ara mateix toca defensar Podem i reforçar-lo. Som conscients que en aquests tres anys i mig hi ha hagut errors orgànics i el que fem és plantejar una nova figura organitzativa, els consells de coordinació comarcals, que se sumaran als consells provincials i ens permetran tenir una millor relació amb la militància i els cercles. També generarem el que anomenem un banc de talent, que és un espai de voluntariat per a gent que vulgui participar de manera activa més enllà del seu cercle.

"Volem tenir més incidència política i més capacitat orgànica per continuar treballant"

A més, volem tenir un perfil molt més polític que fins ara. A Catalunya som l'única força política que defensa de veritat els serveis públics, que té clar que no es ven a ningú, ni votarà la dreta en funció d'interessos partidistes, electorals o de banderes. Defensarem fins al final que volem uns serveis públics que no siguin degradats com ho han estat fins ara, estem totalment en contra de la col·laboració público-privada. I no volem treballar només amb els col·lectius socials, sinó obrir-los la institució perquè siguin ells mateixos els que tinguin veu. Volem tenir més incidència política i més capacitat orgànica per  continuar treballant.

Podem no té ni una dècada de vida i a Catalunya suma ja cinc líders. Què ha fallat perquè no s'hagi consolidat a nivell d'incidència social i implantació territorial?

Jo porto des de l'inici i vinc dels cercles, soc gairebé una anomalia. Inicialment va haver-hi un boom, per la desafecció política i l'acumulació d'indignació, i ens va venir de tot, amb molta gent que no tenia ideologia, sinó un cabreig pel que estava succeint. Quan et vas estructurant hi ha una contradicció entre partit-moviment i partit i al final ens constituïm com una màquina de guerra electoral per la situació que es va donar i pels atacs massius patits d'altres partits i també dels mitjans de comunicació, criminalitzant Podem per tot. Molta gent se'n va anar, encara que cregués en nosaltres.

També s'hi suma la inestabilitat de tenir successius dirigents polítics i que cadascun digui una cosa diferent. Per exemple, Albano Dante [Fachin, secretari general de Podem entre juliol de 2016 i novembre de 2017] ens plantejava directament anar amb Junts i ERC a fer un acord de coalició, que era una cosa innacceptable, perquè no som independentistes, som democràtics. No era viable i això va fer també que molta gent se n'anés. En aquests tres anys i mig hem aconseguit tornar a atreure gent perquè participi al partit, hem aconseguit activar cercles i augmentar la militància, tant per tenir la mateixa línia política, com per assentar el propi partit.

Ara mateix, quants militants té Podem a Catalunya?

Que paguin quota són uns 1.200, mentre que fa tres anys i mig eren uns 800 i escaig. Hi ha una tendència a l'alça.

La relació amb Catalunya en Comú és un dels elements claus de l'assemblea ciutadana del partit. Com vol que sigui aquesta relació?

La relació ha de ser amb respecte cap a la pròpia organització, cap al votant de Podem i cap a la militància que aixeca aquest partit i aquest projecte. El que volem és que se'ns prenguin de manera seriosa, que no som un espai subaltern a ells, sinó que som un espai igual de representatiu. Volem aquest respecte.

Ara no existeix?

"Els Comuns han d'entendre que no som un espai subaltern a ells"

Per desgràcia, ara mateix no hi ha un respecte cap la nostra organització, quan hem treballat molt per construir relacions i en tres anys i mig hem fet una aposta clara d'unitat, que ara mateix ja no em crec. Perquè la unitat se la pot creure una part, però si l'altra no ho fa o vol una unitat tenint-te a tu com a subaltern, llavors ja no és unitat, és imposició. No vull tancar-me en banda i continuo estenent la mà a tothom. Tenim diferències polítiques en temes com el feminisme, la qüestió nacional, en com ha de ser la gestió dels serveis públics, … Cal asseure's, posar-les damunt de la taula, parlar i arribar a uns acords. Si, per exemple, tenim una negociació de pressupostos al Parlament això no pot anar separat del que pensa i diu Podem.

Fins a les eleccions municipals del maig passat es feia una reunió setmanal de coordinació amb Catalunya en Comú, però a partir d'aleshores s'acaben. És així?

Sí. També les fèiem cada setmana per la situació del moment, amb les negociacions de les municipals, però no eren reunions d'anàlisi política i estratègia conjunta, sinó que eren de cara a les eleccions, de com acompanyar els municipis i com afrontar la campanya. Però ja existien mancances anteriors. Porto dos anys reclamant un espai on tinguem un debat polític sobre la nostra estratègia i com votem amb els representants públics i les dues organitzacions i sempre ens diuen que es farà, però no s'ha aconseguit fer. Crec que els grups parlamentaris no poden anar al marge dels partits, hem d'anar de la mà. Aquest debat s'ha de donar i és urgent i que no s'hagi donat també és una falta de respecte a l'organització.

Vostè mateixa ha manifestat que té una molt bona relació amb Jéssica Albiach, líder d'En Comú Podem al Parlament i coordinadora nacional de Catalunya en Comú, que va deixar recentment la militància en Podem. No és així amb altres dirigents de l'espai?

Ni bona ni dolenta, són representants d'una altra formació política amb els quals parlo quan haig de parlar-hi i ens emprenyem quan ens hem d'emprenyar. Amb la Jéssica he tingut més relació perquè la conec des de 2014, he treballat amb ella al Parlament quan era diputada i encara que hem tingut diferències polítiques en algun moment, ens hem assegut, hem parlat i hem arribat a consensos. I amb ella ha estat molt fàcil.

Si la seva candidatura s'imposa en l'assemblea ciutadana, una de les prioritats serà treballar per presentar-se conjuntament amb Catalunya en Comú en les futures eleccions al Parlament o s'han de donar determinades condicions?

"Els Comuns han de respectar Podem i que no hi hagi vetos a les llistes"

S'han de donar les condicions, que són respecte a l'organització, que no hi hagi vetos a les llistes i que hi tinguem una representació real del nostre espai. Que creguin que Podem només mereix un espai de sortida és una falta de respecte al votant de Podem. Veurem què passa amb les europees, si anem conjuntament o no, i si no anem plegats doncs veurem quina gent fa costat a Podem a Catalunya i potser ens aclareix a tots quin és el pes real de cada organització.

Per tant, no es pot descartar que Podem es presenti en solitari al Parlament?

"Ara ja no em crec la unitat amb Catalunya en Comú, encara que sí que crec en aliances"

Jo no descarto res i, a més, en el propi document polític i organitzatiu ho deixo molt clar. Ja no ens tancarem en un "ens presentarem com En Comú Podem" com l'altra vegada, perquè ara ja no em crec la unitat, encara que si que crec en aliances, en funció de si ens respecten o no ho fan. No cometrem el mateix error d'encotillar-nos a una sola organització, que a més des del principi no ha permès tenir autonomia pròpia a Podem. Arribarem a acords si es respecta Podem, que és una organització política pròpia amb autonomia i capacitat de decidir i que això es vegi reflectit també en la representació de les llistes polítiques, perquè puguem incidir i traslladar les demandes del carrer. Si això no es dona i ens fan una proposta com la que s'ha donat a Galícia, que és totalment subalterna i no respecta l'organització, doncs ho posarem a consulta de les bases perquè decideixin si volen anar amb aquesta força política. I si és que no, treballarem aliances amb altres forces.

Com per exemple?

Hi ha altres forces que no han de ser els Comuns, ERC o els PSC. A Catalunya hi ha els Comunistes, els Pirates, Recortes Cero, … Hi ha moltes forces progressistes i d'esquerres que sempre han estat menyspreades. No parlem només d'aliances amb partits, crec que també han d'obrir-se a col·lectius socials.

Les diferències amb Catalunya en Comú no sorgeixen de cop, però no sé si s'intensifiquen arran de la ruptura estatal entre Podemos i Sumar? Ho dic perquè en les municipals es va aconseguir articular una unitat en les candidatures de tot l'espai d'En Comú Podem que no s'havia donat el 2019.

En part sí, però és una part minoritària. Aquí sí que li atribueixo la culpa als Comuns, perquè s'han posicionat molt obertament i de manera contundent amb una sola força política i això és un error. No pots usar En Comú Podem per posicionar-te només amb Sumar, fes-ho com a Catalunya en Comú. Si et posiciones amb En Comú Podem que sigui consensuat. Entres a les xarxes d'En Comú Podem i gairebé només veus a Yolanda [Díaz]. Que Sumar decideixi deixar-nos fora de tot en el Congrés, és a dir, que no tinguem càrrecs de portaveu i ni tan sols una firma per poder presentar propostes polítiques, ja diu que en realitat no volen que hi estiguem.

"Al final són els Comuns els que ens estan empenyent a trencar, com Sumar amb Podemos"

Si les nostres diputades decideixen anar-se'n al Grup Mixt, per què surt En Comú Podem demanant l'acta de Lilith Verstrynge? Fes-ho com a Catalunya en Comú, perquè nosaltres no volem que la lliuri. Això genera molta més tensió. Estan utilitzant aquest espai comunitari sense consultar-ho amb Podem. Hem fet reiterades queixes per això, però han continuat fent-ho i ja veurem com ho acabem d'afrontar. Dependrà d'ells si al final continuem establint una bona organització o ho trenquem tot, perquè al final els qui ens estan empenyent a trencar són ells, estan en la mateixa línia de Sumar amb Podemos. Si no puc fer política, em deixes fora de tots els espais de decisió i dels de representació, no esperis que em quedi callada.

Escoltant-la, sembla clar que està més prop de la ruptura que d'una altra cosa.

Tal com s'estan comportant, actualment sí. Entenc que dependrà d'ells, jo no em nego a anar plegats, però si no es respecten uns mínims acords m'ho posen difícil. Igual que nosaltres hem de cedir i ho hem fet molt en pro de la unitat i en benefici de la ciutadania, ara els toca fer-ho a ells.

Estem en un moment de divisió de les esquerres. Si posem una mirada àmplia és obvi que aquestes divisions penalitzen electoralment i també alimenten la desafecció política. Falta generositat per part de tothom?

Sí, estic totalment d'acord, i per això estem com estem a Podem. Més generositat de la que ha tingut Podem, no l'ha tingut ningú. Veníem d'unes eleccions en les quals Podem tenia 69 diputats i Esquerra Unida dos, i poc després va haver-hi un acord amb IU i van passar de tenir dos diputats a dos ministres. Podem ha estat capaç d'estendre la mà a Esquerra Unida, vam estendre la mà també perquè els Comuns tinguessin un ministre, hem fet campanya massiva a Catalunya donant suport als seus candidats… No ens poden dir que no ens hem deixat la pell per la unitat.

Aquesta setmana ja s'ha visualitzat l'impacte de la ruptura entre Podemos i Sumar, amb el vot contrari al decret sobre els subsidis per desocupació. És un avís al PSOE que haurà de negociar amb Podemos?

Haurà de negociar amb Podemos, però a més s'ha d'entendre que no avalarem cap retallada, no ho hem fet mai. Retallar i fer un decret que perjudicarà la gent més vulnerable implica que no comptaran amb el nostre vot. Fins a l'últim segon vam estar intentant arribar a un acord per votar a favor del decret, perquè també tenia coses bones, però no es va voler treure aquest punt en cap moment. Fins i tot van delegar en el PSOE perquè negociés amb nosaltres una mesura que venia del Ministeri de Treball i això ja diu si volien o no negociar.

És possible que s'articuli una espècie de pol d'esquerres al Congrés amb Podemos, ERC, Bildu i el BNG?

Sempre hem tingut les aliances molt clares, però la majoria parlamentària no és la que era. En l'anterior legislatura era progressista i actualment és una majoria democràtica, però no d'esquerres. I tenir cinc diputats que marquin també aquest full de ruta social és imprescindible ara mateix.

Quina relació mantenen amb ERC, perquè elogia Gabriel Rufián, però alhora és molt crítica amb les polítiques del Govern de Aragonès?

Sí, perquè són caràcters diferents. Moltes vegades m'agrada el que diu Rufián i té un discurs d'esquerres, però una altra cosa és el que passa a Catalunya. ERC porta poc temps governant sola, però al costat de Junts porta molt més temps i ha tingut capacitat d'incidència per poder fer polítiques d'esquerres i progressistes i no les ha fet. Ara mateix la dinàmica parlamentària és complicada, amb només 33 diputats, això ho entenc, però tampoc tendeix la mà a les forces progressistes perquè les coses vagin bé.

"ERC ha tingut capacitat per poder fer polítiques d'esquerres i progressistes i no les ha fet"

En molts aspectes continuem tenint polítiques de Pujol que no s'han revertit. Aquesta mateixa legislatura hem vist com consellers defensaven el model públic-concertat, veiem una renúncia de funcions per part del conseller de Salut, que no està tenint una relació real amb els col·lectius que estan encara en vaga, com infermeres i tècnics sanitaris, que reclamen una igualtat de condicions. També podem parlar dels bombers voluntaris, que segueixen sense cotitzar a la Seguretat Social, o que continuïn existint barracons en moltes escoles mentre es continua donant diners a les concertades.

Al novembre es va expedientar 13 dirigents de Podem que en un comunicat havien defensat la unitat amb Sumar quan s'estava negociant la candidatura per a les generals. En quina situació es troba el procés?

Estan suspesos de militància durant nou mesos i no es poden presentar a cap càrrec públic ni orgànic durant quatre anys.

Això significa que Yolanda López, l'única diputada de Podem al Parlament, està suspesa com a militant.

Sí, durant nou mesos. Però el càrrec públic el va assumir com Podem. No pot votar en el cercle o en l'assemblea, però encara depèn de Podem.

Se senten representats per ella?

Necessitem sentir-nos representats per ella.