Roser Vernet guanya el Premi Ciutat de Barcelona de literatura en català amb 'Lo mig del món'

Lo mig del món (Club Editor), de Roser Vernet, ha guanyat el Premi Ciutat de Barcelona 2023 de literatura en llengua catalana. Las niñas del naranjel (Random House), de Gabriela Cabezón, rebrà el guardó en la categoria de literatura en castellà, i Marta Pera recollirà el premi a la traducció en català per traduir de l'anglès Orlando de Virginia Woolf (Viena Edicions). El premi Agustí Duran i Sanpere d'Assaig, Humanitats i Història de Barcelona serà a l'obra La història dels vertebrats (La Magrana), de Mar García Puig.

Els premis tenen una dotació de 9.500 euros i es lliuraran el 13 de febrer al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona presidida per l'alcalde, Jaume Collboni.

Roser Vernet (el Masroig, 1955) és filòloga i activista social i cultural del Priorat, la comarca on va néixer i on va decidir tornar a contracorrent de les tendències que l'empenyien a seguir vivint lluny, a la ciutat o a l'estranger. A Lo mig del món (Club Editor), la seva opera prima en solitari, plasma anys de textos sobre records, terra i lluita per defensar un territori històricament espoliat i explotat.

Un llibre de la Catalunya en extinció

El jurat integrat per Esther Zarraluki, Ana María Iglesia Pagnotta, Isabel Sucunza, Pablo Martín Sánchez i Diego Falconí, ha reconegut Lo mig del món per ser "un retrat compromès i emotiu d'una Catalunya en extinció escrit amb una veu contundent que crida a la reacció col·lectiva". En una entrevista a Públic, va afirmar que "en un territori menys valorat, despoblat i amb problemes econòmics, qualsevol projecte que es presenti amb l'etiqueta del progrés serà més fàcil que prosperi".

El jurat ha remarcat que "Vernet, mitjançant una llengua poderosa, arrelada a un paisatge d'oliveres i centrals eòliques, de masos i de rius assecats, medita sobre l'efecte del temps en el lloc que habitem i la necessitat de reconstruir els orígens". 

De l'obra de Gabriela Cabezón Cámara, el jurat destaca "la complexitat del discurs colonial i de gènere i la capacitat d'amalgamar diferents tradicions, cultures i llengües". S'ha destacat "la relectura audaç d'una controvertida figura històrica i la prosa arriscada, poètica i animal".

L'obra La història dels vertebrats, de Mar García Puig, el jurat ha destacat "la riquesa, la varietat, l'originalitat i la valentia a l'hora d'abordar problemàtiques com la relació entre feminisme, maternitat, poder i política sanitària. És remarcable la seva capacitat de vertebrar una fonamentada recerca documental amb la pròpia experiència de subjectivació".