El reg controlat i les varietats de maduració tardana, les eines per combatre la sequera a la vinya

La sequera, una de les acompanyants habituals del camp català, especialment en els conreus de secà com la vinya, està passant de ser un factor conjuntural, en funció dels registres de pluja d'una campanya concreta, a una situació estructural, atesa la manca crònica de disponibilitat hídrica derivada del canvi climàtic.

En aquest context, el passat mes de desembre, el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va acordar amb el sector, a través de la Taula Agrària, un paquet d'ajuts dotat amb 20 milions per a la vinya amb l'objectiu de pal·liar els efectes que està causant la sequera al camp de Catalunya. Així, l'ajut es concreta en un import de 450 euros per hectàrea fins a un màxim de 40 per als viticultors professionals.

Més enllà d'aquesta solució temporal, els productors alcen la veu davant d'una situació que veuen dramàtica. "Estem a les portes d'una nova fil·loxera si continua sense ploure". L'avís el fa el coordinador del sindicat Unió de Pagesos (UP) a l'àrea metropolitana, Josep Esteve. En aquest sentit, afegeix que "les restriccions d'aigua i el dèficit de pluges provoquen desabastament i la decisió de molts pagesos de no plantar més vinya". Davant d'aquest context, ja s'ha iniciat la cerca de nous sistemes productius i de maneig del conreu per combatre l'omnipresent sequera.

Des del Penedès, una de les zones més afectades pel cicle de la sequera, el gerent del celler Albet i Noya, Josep Jové, explica que un dels instruments immediats es troba en el reg amb el sistema gota a gota que, amb la poca disponibilitat actual d'aigua, acaba sent de supervivència per la planta.

"Tot i que hem de fer una infraestructura de reg eficient, no es tracta d'una eina definitiva ni sostenible per adaptar-se al canvi climàtic". Per això, planteja recuperar pràctiques tradicionals com les tècniques de treball del sòl, la gestió de les cobertes vegetals, que permetin la retenció de l'aigua i la disminució de la temperatura.

A més llarg termini, Jové al·ludeix al projecte Vriacc, impulsat per diversos cellers, entre ells Albet i Noya, amb la col·laboració de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) i l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), en el qual es creuen varietats autòctones amb altres que són resistents a diverses plagues, com els fongs o el míldiu. "Estem buscant varietats que s'adaptin al canvi climàtic i que madurin més tard o de forma més pausada per estalviar-nos els cops de calor i tenir collites més regulars".

Pèrdua de ceps

Entre l'esperança i l'escepticisme han acollit a la comarca tarragonina del Priorat l'anunci de la Generalitat, realitzat a mitjan del mes de gener, de fer arribar aigua al riu Ebre des de la Ribera d'Ebre fins al pantà de Siurana i connectar el de Margalef amb la xarxa de regadiu del canal Garrigues-Sud. Mentre no finalitzi el projecte, des de la Denominació d'Origen Montsant advoquen "per garantir ajudes a la població perquè no marxi i evitar com sigui més despoblament".

A més de la pèrdua constant de ceps per la falta d'aigua, l'entitat tem que les explotacions no sobrevisquin. "Potser fins que no comencin les obres i es concreti el projecte, es poden activar altres mesures per abastir el Priorat amb reg de suport".

A la Denominació d'Origen Costers del Segre, la varietat de paisatges i de produccions va generar situacions paradoxals durant la darrera verema. A la zona de les Garrigues, van patir una sequera extrema, mentre que al Pallars Sobirà, es van haver d'enfrontar a la plaga del míldiu, generada per l'excés de pluges.

Els tècnics de la DO lleidatana admeten que "hem de transformar els paràmetres de funcionament davant la sequera perquè les vinyes canvien molt. La productivitat es torna més baixa i això és un problema molt gran pels viticultors". Justament en campanyes com la passada, marcades per la sequera, és on es pot comprovar la resistència de les varietats que estan plantades quan han de desenvolupar-se i créixer en situacions extremes.

Reducció de l'ús d'aigua

Precisament la DO Costers del Segre ha sigut l'escenari escollit en un assaig de l'Incavi i el Departament d'Acció Climàtica per verificar el funcionament d'un nou sistema de reg. A través de la instal·lació d'uns sensors meteorològics i d'humitat del terra per precisar quan és necessari regar, s'ha aconseguit reduir entre un 30% i 40% l'aigua que faria servir normalment un viticultor per les seves vinyes. A més, els nivells de producció i de qualitat del vi s'han mantingut dins els criteris de la DO Costers del Segre. L'estratègia de reg, que s'ha desenvolupat en els darrers sis anys, l'han provat més de 150 viticultors de la zona.

L'any passat, les indemnitzacions de l'assegurança agrària per als pagesos i ramaders de Catalunya van arribar als 110 milions. Segons la companyia Agroseguro, encarregada de gestionar els expedients, els danys abonats per la sequera a la vinya van arribar als 19 milions.

Els responsables dels cellers i de les DO vaticinen que seran necessàries modificacions tècniques en el procés d'elaboració, ja que el canvi climàtic també implica vins amb una acidesa més baixa. Aquesta característica ha derivat en variacions en l'equilibri del raïm.

Per aquest motiu, accions com incrementar la capacitat de retenció d'aigua al sòl i de la matèria orgànica, millorar la combinació del peu, varietat o clon o fer podes selectives que assegurin un bon flux hídric al cep són algunes de les eines amb les quals els viticultors catalans poden lluitar, amb les seves pròpies armes, per esmorteir els efectes del canvi climàtic sobre la productivitat de la vinya.