La qualitat de l'aire a Barcelona millora per tercer any, però encara supera el límit recomanat per l'OMS

La qualitat de l'aire a Barcelona millora. El 2025 s'ha tancat amb les millors dades des que se'n tenen registres, seguint la tendència dels últims anys. Aquesta és la principal conclusió de les dades sobre la contaminació atmosfèrica a la ciutat presentades aquest dilluns per l'Ajuntament de Barcelona. Les diferents estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica -actualment n'hi ha 11- han registrat un descens d'entre el 4% i el 12% en els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) respecte a l’any anterior.

Així doncs, les estacions de la xarxa de vigilància que hi ha repartides per diferents punts de la ciutat van complir per tercer any consecutiu el límit vigent de la Unió Europea, 40 micrograms per metre cúbic (µg/m3), tot i que l'objectiu comunitari pel 2030 és de 20 µg/m3. Ara bé, els valors es troben lluny dels nivells indicats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que els situa en 10. 

Un exemple especialment il·lustratiu és el de l'estació de l'Eixample, una de les zones amb més densitat de trànsit de la ciutat. Tot i la baixada registrada, el 2025 va tancar amb 29 µg/m³ de NO₂, gairebé tres vegades per sobre del llindar recomanat per l'OMS. És cert que la xifra millora respecte al 2024, quan es van registrar 33 µg/m³, però la reducció no és suficient per parlar d'un aire saludable.

A Gràcia-Sant Gervasi, el descens és de dos punts (de 27 µg/m³ a 25), al Parc de la Ciutadella de tres (de 25 a 22 µg/m³) i a la resta d'estacions —Poblenou, Sants, Palau-Reial i Vall d'Hebron— d'un punt a totes. Si ens fixem amb els límits que preveu la directiva europea de qualitat de l'aire per al 2030, només compleixen els requisits Sants, Palau-Reial i Vall d'Hebron.

La xarxa per mesurar la contaminació ha incorporat aquest any una nova estació de qualitat d'aire a l'avinguda de Meridiana per ampliar-ne la cobertura. Situada en sentit sortida, al districte de Sant Andreu, ja ha començat a funcionar. L'objectiu és també estudiar la qualitat de l'aire en una àrea on el patró de la mobilitat està estretament lligat als horaris lectius i d'entrada i sortida de la feina, indiquen des del consistori.

Polítiques ambientals

La primera tinenta d'alcaldia d'Acció Climàtica i Mobilitat, Laia Bonet, acompanyada per la regidora de Salut, Marta Villanueva, atribueix aquesta millora a polítiques com la Zona de Baixes Emissions, la renovació progressiva del parc automobilístic i una reducció gradual del trànsit més contaminant. No obstant, tal com explica el mateix consistori, factors externs com la meteorologia -episodis de pluja o vents favorables- també poden contribuir a rebaixar puntualment els nivells de contaminació, sense que això impliqui un canvi estructural profund. 

A més, les estacions de mesurament no sempre reflecteixen l'exposició real de la població. Els sensors estan ubicats en punts concrets i poden no captar la contaminació acumulada als carrers més congestionats, a l'interior dels habitatges o en entorns escolars. Eixample Respira va denunciar fa unes setmanes que el tall a Comte d'Urgell per les obres de perllongament de l'L8 dels FGC distorsiona les dades de contaminació.

Malgrat la reducció dels nivells de contaminació atmosfèrica a Barcelona, l'impacte sobre la salut de la ciutadania encara persisteix. Diversos estudis continuen relacionant els nivells actuals de contaminació amb morts prematures, malalties respiratòries i un augment de l'asma infantil. Un informe liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) conclou que reduir un 25% el trànsit motoritzat a Barcelona permetria evitar prop de 200 morts prematures a l'any relacionades amb la contaminació.  

La regidora de Salut, Marta Villanueva, ha apuntat que, segons dades preliminars del 2025, es calcula que la mortalitat atribuïble a la contaminació hauria baixat al voltant del 40-45% respecte als nivells d'abans de la pandèmia de la covid. La regidora ha indicat que, en el període 2018-2019, la ciutat va registrar unes 1.900 morts atribuïbles a la contaminació i el 2025, 1.100, i per tant s'haurien evitat unes 800 morts per contaminació atmosfèrica.

Relacionat amb aquest tema

Reduir un 25% el trànsit a Barcelona evitaria prop de 200 morts prematures a l'any per contaminació

Judit Castaño

L'OMS, una "palanca important"

Preguntada per les directrius mundials actualitzades per l'OMS el 2021, Bonet ha valorat que aquesta guia mundial ha estat una "palanca important" perquè la Unió Europea fes un "pas endavant de major exigència", però ha assenyalat que la ciutat es regeix per la normativa comunitària. "Valorem molt positivament que l'OMS empenyi sistemàticament cap aquí. Nosaltres ens devem a la normativa vigent, que no només estem complint, sinó que cada vegada estem més a prop dels nous llindars de qualitat de l’aire de la Unió Europea pel 2030", ha resolt Bonet.