Tres dècades de PortAventura: de gran parc temàtic a macrocomplex turístic, amb el Hard Rock de fons

L'1 de maig del 1995 es va produir la icònica imatge de Jordi Pujol, l'aleshores president de la Generalitat, i la seva esposa, Marta Ferrussola, amb cara de velocitat a primera fila del Dragon Khan, una de les atraccions més emblemàtiques de PortAventura. Ja han passat més de 30 anys d'aquell dia, quan es va inaugurar oficialment aquest parc temàtic de la Costa Daurada. La seva arribada, plena d'entrebancs, va suposar un fort impacte econòmic i social pel territori del Camp de Tarragona, fins a convertir-se en l'atracció turística amb més visitants de Catalunya i el parc temàtic més important de l'Estat espanyol i del sud d'Europa. Port Aventura se situa com el sisè parc d'atraccions amb més visitants d'Europa -uns 4 milions anuals-, darrere alguns parcs centreeuropeus, en una llista encapçalada per Disneyland Paris, amb 16 milions de visitants.

Port Aventura neix el 1995, de fet, com a succedani del projecte de Disney a Europa, ja que Catalunya va ser candidata a acollir-lo uns anys abans, però va quedar descartada per l'opció de París. Des d'aleshores, el parc ha anat creixent amb hotels resort, camps de golf, un parc aquàtic, noves atraccions, un beach club, un centre de convencions... I és que el parc d'atreccions del Port Aventura és una peça més d'un engranatge en forma de complex macroturístic -el Centre Recreatiu i Turístic Vila-seca i Salou- que ara es vol completar amb la construcció d'habitatges de luxe i el polèmic macrocasino del Hard Rock, que encara cueja tot i ser modificat en diverses ocasions.

En els projectes que es volen tirar endavant al voltant de PortAventura hi queda ben poc d'aquell esperit revolsiu que va implicar i il·lusionar la societat del Camp de Tarragona i de tot el país. D'un parc temàtic per a tots els públics a un model reservat a uns quants privilegiats amb la contrucció d'habitatges de luxe, camps de golfs i un macrocasino per atraure un visitant estranger molt concret. 

Parlem amb representants del territori sobre els inicis convulsos i amb moltes dificultats que va tenir Port Aventura, sobre l'aportació del parc en termes de dinamització económica  i laboral i també sobre un model turístic difícil d'encaixar en ple segle XXI amb els actuals reptes socials, econòmics i ambientals. Un model que també comparteix l'origen i la base de la polèmica ampliació de l'aeroport del Prat, avalada pel Govern d'Illa, i el Hard Rock. 

800 hectàrees expropiades

El projecte del PortAventura s’inicia amb Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat, amb un procés d’expropiació d’uns terrenys a partir d’una llei que va aprovar el Parlament de Catalunya. S’expropien vora 800 hectàrees, propietat de La Caixa, que va ser un dels participants en la creació d'aquest parc i un dels principals accionistes, juntament amb Pensions de Barcelona, Anheuser Busch i FECSA. Del total d'hectàrees, PortAventura actualment n’ocupa unes 120. 

"Es van expropiar uns terrenys d'uns propietaris legítimament reconeguts per donar-ho a unes empreses privades per fer negoci, perquè es considerava que el negoci era d'interès públic, que era fer aquest parc creatiu", explica Xavier Jiménez, membre i president de l'entitat ecologista i ambiental GEPEC. "Ningú sabia ben bé què era i el context era completament diferent a l’actual. Ara sabem què vol dir passar èpoques de sequera i que els d’aquí no tinguem aigua mentre els complexos turístics sí", recorda de l'època dels inicis del parc. 

Ningú sabia ben bé què era i el context era completament diferent a l’actual

En total, es van invertir 288 milions de l'època i es va dividir inicialment en cinc grans zones temàtiques: Mediterrània, Polinèsia, Xina, Mèxic i el Far West. Poc després de la seva inauguració, el 1998, va entrar a l'accionariat Universal Studios, que va ser quan es van construir els primers hotels i el complex va passar a anomenar-se Universal Mediterrània. 

Des d'aleshores, el parc ha passat per diverses propietats i ampliacions per ocupar la resta d'hectàrees que es van expropiar i que són propietat de La Caixa, des del parc aquàtic, al Ferrari Land, noves atraccions, camps de golf i hotels resorts. El 2016 passa de dir-se PortAventura European Destination Resort a l'actual nom: PortAventura World Parks & Resort. Xavier recorda que "aquestes hectàrees es van expropiar per un ús que no s’ha acabat complint, l’exemple més clar són els habitatges de luxe que s’estan contruint o el macrocasino del Hard Rock que es vol fer". 

La multinacional Universal Studios se'n va vendre les participacions i actualment el resort és propietat del grup italià Investindustrial i el fons d'inversió proisraelí KKR, que des del 2013 poseeix el 49,9% del parc. Després que el darrer any s'hagi especulat la possibilitat de venda del parc, el president de PortAventura, Arturo Mas-Sardà, va confirmar durant l'acte de celebració dels 30 anys de PortAventura que "no hi ha cap procés de venda en marxa".

Primera batalla contra el PortAventura 

La construcció del parc temàtic del PortAventura no va aixecar les reticències que ha aixecat el macrocasino del Hard Rock. Xavier apunta que el context social, econòmic i ambiental actual "no té res a veure amb el de fa 30 anys". No obstant, el president del GEPEC recorda que als inicis del parc es va batallar per conservar "uns terrenys molt importants ecològicament, com eren els aiguamolls que hi havia en gran part de les hectàrees que es van expropiar per fer PortAventura i tot l’actual complex turístic". 

Uns aiguamolls que emparava la llei Catalana d'Espai Naturals, aprovada ara fa 40 anys. “De tota aquella lluita es va aconseguir protegir 17 hectàrees de 150, que van ser ocupades per camps de golfs. Vam salvar el que vam poder en aquell moment, quan la influència de l’entitat era una altra", apunta. 

El turista que ve de fora no ha de sortir del complex per a res. Per tant, l'impacte econòmic de PortAventura per al territori és relatiu 

Jiménez reconeix que PortAventura "ha portat economia al territori". Malgrat això, qüestiona "l'estratègia de pack" que ha adoptat el parc temàtic que fa que "el turista que ve de fora no hagi de sortir del complex per a res". "Tenen tots els serveis, els seus hotels, les seves botigues, les seves atraccions, els seus restaurants… Per tant, l'impacte econòmic del parc per al territori és relatiu", assegura. 

Treballs precaris 

Durant l'acte de celebració dels 30 anys de PortAventura, es va posar de relleu el paper del resort com a motor econòmic del territori, amb més de 24.000 llocs de treball generats directa i indirectament cada any. Ara bé, en el territori són ben conegudes les precaries condicions laborals dels treballadors del parc temàtic. Des de fa molts anys, els treballadors protesten per reclamar millors condicions laborals. Fa unes setmanes, van convocar una vaga laboral que finalment va ser desconvocada després d'un preacord dels sindicats amb l'empresa. 

Relacionat amb aquest tema

"Cal coordinació entre les lluites ecologistes i que les polítiques esdevinguin ecològiques"

Marc Font

La portaveu de la plataforma Aturem Hard Rock, Anna Recasens, critica el model laboral de PortAventura, "que precaritza i que es basa en contractacions a través d'ETTs, que fa que els treballadors  tinguin dificultats per sindicar-se i organitzar-se per reclamar millores salarials". Un model que replicaria el Hard Rock.  

Hard Rock, un projecte d'un model del segle passat 

PortAventura celebra la trentena amb el projecte del macrocomplex d'oci i joc de Salou i Vila-seca del Hard Rock de fons. Una iniciativa que va néixer fa més d'una dècada, que no s'ha materialitzat de moment, i que ha generat una forta oposició al territori per part de moviments socials i ambientals. Mai se n'ha arribat a posar ni una sola pedra, ni tan sols se n'ha aprovat el pla urbanístic, però en els darrers anys ha influenciat molt en la política catalana. Ha estat clau a l'hora de negociar investidures i pressupostos i, fins i tot, va jugar un paper fonamental en l'avançament electoral aprovat per l'aleshores president del Govern, Pere Aragonès, i que va desencadenar l'arribada al capdavant de la Generalitat de Salvador Illa i el PSC. 

Un Govern disposat a tirar endavant un projecte que compta amb el suport de les poblacions veïnes de Salou i Vila-seca. Durant la celebració dels 30 anys de PortAventura, tant l'alcalde de Salou, Pere Granados, com el de Vila-seca, Pere Segura, van comparar les dificultats de la posada en marxa del parc temàtic amb el Hard Rock. "Avui ningú discuteix PortAventura perquè el que va començar com una aposta s'ha convertit en una certesa", va dir Segura, defensant que el PortAventura ha canviat la mirada, ha donat feina, ha reforçat la identitat de Tarragona i ha donat oportunitats a moltes famílies".

Per la seva banda, Granados apunta que PortAventura "ha esdevingut un dels grans motors de riquesa per a aquest territori, creant una diversitat de sinergies amb l'economia local". "Sobretot ha reforçat la nostra posició i el nostre model com a destinació líder en turisme familiar", va sentenciar. Un turisme familiar que no sembla ser el públic objectiu d'un macrocasino com el Hard Rock. 

Relacionat amb aquest tema

"La indústria petroquímica de Tarragona està blindada per l'autocensura del territori i per les administracions"

Judit Castaño

Al territori hi ha sectors que s'oposen a què tiri endavant el macrocasino, encapçalada per la plataforma Aturem el Hard Rock i el GEPEC. "És un altre projecte basat en ocupar el territori, en portar gent, en aquest cas, amb un model que pensem que, a banda de que no és sostenible ambientalment, tampoc ho és èticament, perquè es basa en el joc, amb les conseqüències d’addicció que això pot tenir", explica Jiménez, que afegeix que "la sequera ha posat de relleu que el territori no té els recursos per a poder sostenir aquest model".

El Parlament va aprovar la proposició de llei d'ERC i els Comuns per revertir els privilegis fiscals del Hard Rock. El canvi legislatiu, que ha tirat endavant amb el suport també del PSC i de la CUP, suposa modificar alguns dels articles de la Llei 6/2014, validada per la cambra el maig del 2014 i que suposava rebaixar del 55% al 10% els impostos als ingressos provinents dels casinos. 

Aquest canvi legislatiu hauria de desincentivar els promotors del projecte, però Recasens ho posa en dubte "perquè l'empresa no s'ha pronunciat". De moment, el projecte del Hard Rock està aturat pendent de l’aprovació del pla director urbanístic (PDU), que al mateix temps està a l’espera d’un informe ambiental del Govern. Tant Jiménez com Recasens reflexionen que "el model turístic ha de començar a canviar i no basar-se només a votar". "Que porten un valor econòmic sí, però ens deixen uns impactes ambientals que superen aquest valor econòmic", sentencia Jiménez.