Torna 'El més petit de tots', saps qui era?

En plena Guerra Civil, Lola Anglada i Sarriera va escriure i il·lustrar El més petit de tots, publicat pel Comissariat de la Propaganda de la Generalitat de Catalunya el 1937. Es tracta d’un conte que advertia de les greus conseqüències de la guerra, subratllava els beneficis de la pau alhora que pretenia inculcar els valors republicans a la mainada com la igualtat, la llibertat, el respecte a la natura i al patrimoni. Per això es considera una mostra única de la lluita antifeixista i el catalanisme popular.

"Va ser una de les accions més creatives que va desenvolupar l’òrgan de propaganda  de la Generalitat i més representatives del seu esperit innovador"

Vestit amb una granota d’obrer i la gorra frígia, aquest vailet sembla un milicià qualsevol, amb el puny esquerre alçat i duent una senyera a la mà dreta. Al conte es van narrant les escenes de la rereguarda del conflicte bèl·lic, i es van mostrant els valors republicans, a través d’onze relats independents. "És El més petit de tots, el fill de la revolució. Ha nascut com una guspira en la fornal on els nostres homes, tenaços i abnegats, forgen la gran obra humana i regeneradora de l’alliberació del nostre poble", diu el primer capítol.

El 1936 el govern de Lluís Companys va crear el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, una oficina per difondre la causa catalana, internacionalitzar el conflicte bèl·lic i mantenir l’ànim de la població. Per això abans de convertir-se en un àlbum il·lustrat, El més petit de tots era una figureta feta per l’escultor Miquel Paredes. La campanya de El més petit de tots va ser una de les reeixides del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. De fet, l’estatueta de Miquel Paredes va tenir tant d’èxit que se’n van fer més de 100.000 còpies, que es venien a tres pessetes per sufragar despeses de la guerra i poder continuar la lluita.

La mascota de la revolució

"El més petit de tots va néixer com la mascota de la revolució i, gràcies a la seva popularització, va acabar esdevenint un símbol. Aquesta va ser una de les accions més creatives que va desenvolupar l’òrgan de propaganda i més representatives del seu esperit innovador", explica la periodista Ester Boquera, autora d’una tesi doctoral sobre el Comissariat de Propaganda.

"'El més petit de tots' va néixer com la mascota de la revolució i, gràcies a la seva popularització, va acabar esdevenint un símbol"

Amb motiu del 130è aniversari del naixement de Lola Anglada i Sarriera, l’Ajuntament de Barcelona i Libros del Zorro Rojo recuperen aquesta obra en una edició fidel a l’original que inclou dos assajos, un sobre Anglada i l’altre sobre la literatura infantil i juvenil durant la II República. Però, qui va ser Lola Anglada? Doncs nascuda a Barcelona el 1892, va ser la primera dona que es va guanyar la vida amb la il·lustració a Catalunya, i va enfocar la seva obra al públic infantil, com a dibuixant i escriptora de contes i novel·les. Se la considera una de les escriptores més rellevants de l’etapa de la preguerra. El 1914 va escriure, il·lustrar i editar el seu primer conte, Floriana. Poc després, va començar a col·laborar amb mitjans de comunicació com Diario de Barcelona o En Patufet, i fins i tot va crear un setmanari per a nenes, La Nuri. A banda, va il·lustrar obres d’Oscar Wilde, Charles Perrault i Lewis Carroll, entre d’altres.

El compromís polític la va dur a militar a la Unió Catalanista, a la UGT i al Sindicat de Dibuixants Professionals. Quan va descartar la via de l’exili es va instal·lar a la casa pairal a Tiana, i al ser una dona independent se la titllava de "roja separatista" i "pecadora". Al llarg de la seva trajectòria va rebre nombroses distincions com la Medalla al Mèrit Cultural de la Diputació de Barcelona (1975), la Medalla del Foment de les Arts Decoratives (1980) i la Creu de Sant Jordi (1981). Lola Anglada va morir a Tiana el 1984, mantenint ferms els valors que la van empènyer a escriure El més petit de tots.