La Terra Alta, el Ripollès i les Garrigues, les tres úniques comarques que han perdut població en el segle XXI

La població catalana ha registrat un fort creixement en el que portem de segle XXI. Si l'any 2000 el nombre d'habitants era de 6.261.999, les últimes dades disponibles del padró -corresponents a l'1 de gener del 2024- ja eleven la xifra a 8.034.743 persones. Ras i curt, un augment de gairebé el 30% -el 28,3%- i prop d'1,8 milions de residents en un quart de segle. Ara bé, aquesta evolució no ha estat ni de lluny homogènia a nivell territorial i trobem zones amb un fort dinamisme poblacional i increments superiors al 40% i d'altres amb un creixement raquític i, fins i tot, pèrdua de residents. 

A grans trets, l'augment de població ha estat especialment destacat al litoral de Tarragona -amb l'excepció de les Terres de l'Ebre- i de Girona i a la segona corona metropolitana -Maresme i els dos vallesos-, mentre que ha estat molt reduït en zones del Prepirineu -com el Berguedà, el Pallars Jussà i l'Alt Urgell- o l'interior de Tarragona -Priorat i Ribera d'Ebre-.

La Terra Alta, el Ripollès i les Garrigues han perdut centenars d'habitants des del 2000

Ara bé, els casos més extrems són les tres comarques que han vist minvat el nombre de residents en el que portem de segle XXI, que són la Terra Alta, el Ripollès i les Garrigues. Tres comarques que són paradigma del que s'ha anomenat la Catalunya buidada.

En concret, la Terra Alta -integrant de les Terres de l'Ebre- ha passat de 12.189 habitants el 2000 a 11.444 el 2024, el que suposa 745 menys, una caiguda del 6,1%. Els descensos del Ripollès, al Prepirineu, i de les Garrigues, a Lleida, són menys destacats i se situen en l'1,3% i l'1,2%, que en xifres absolutes corresponen a 355 i 232 habitants, respectivament.

Reivindicació rural

Tot i haver guanyat població, hi ha un seguit de comarques en què el volum d'habitants ha crescut molt per sota de la mitjana catalana en aquest quart de segle, que és del 28,3%. Els casos més extrems són la Ribera d'Ebre, que tot just ha guanyat 128 residents -un 0,6%-; el Priorat, amb 261 veïns més que el 2000 (+2,9%), per un total de 9.390; i el Pallars Jussà, amb un increment del 6,9%. També queden per sota del 10% els avenços demogràfics registrats pel Berguedà (7,8% i 2.962 habitants) i l'Alt Urgell (9,8% i 1.899 veïns). Superen per molt poc aquest llindar la Conca de Barberà, a Tarragona, amb el 10,6% i uns 2.000 habitants més, i l'Alta Ribagorça, a l'Alt Pirineu, amb el 10,8%, que són 390 empadronats per sobre que el 2000, per un total de 4.002 persones en la comarca menys poblada de Catalunya.

L'estancament o, directament, el declivi demogràfic d'una part significativa dels municipis rurals o del Pirineu català ha provocat una creixent mobilització els darrers anys d'uns territoris que han denunciat sentir-se abandonats per les administracions. En aquest sentit, s'han posat en marxa grups com Eines de Repoblament Rural per reclamar mesures concretes, que en els propers mesos s'han de certificar en l'Estatut de Municipis Rurals.

El Parlament ha d'aprovar properament l'Estatut de Municipis Rurals, una demanda de les comarques interiors

Es tracta d'una normativa elaborada durant la presidència de Pere Aragonès que Salvador Illa va recuperar i l'executiu va aprovar a l'octubre i que el Parlament hauria de validar les properes setmanes. Entre d'altres qüestions, l'Estatut preveu reduir la burocràcia als municipis rurals i crear-hi una borsa d'habitatges per tal de facilitar-hi l'establiment de nous residents.

Fort creixement al litoral

En l'extrem contrari trobem un seguit de comarques que han experimentat un enorme creixement de població els darrers 25 anys. La majoria s'ubiquen al litoral, sobretot a les demarcacions de Tarragona i Girona, o en la segona corona metropolitana. L'exemple més destacat el constitueix el Baix Penedès, la comarca més al nord del litoral tarragoní, que ha més que doblat el volum d'habitants des del 2000, en passar de menys de 60.000 (56.843) a gairebé 120.000 (118.595). A nivell provincial, el creixement de Girona (45,5%) i Tarragona (43,9%) se situa uns 20 punts per sobre del de Barcelona (24,5%).

El Baix Penedès és la comarca de major creixement demogràfic de Catalunya i ha més que doblat els habitants des del 2000

Per sota, les comarques que han registrat increments demogràfics superiors al 50% són la Selva (Girona), punt d'inici de la Costa Brava, amb el 60,7%, que han suposat 70.000 habitants més; el Garraf, a la segona corona metropolitana, amb el 56,6% i 58.000 residents nous; el Tarragonès, amb el 54% i prop de 100.000 veïns; i el Gironès, amb el 52% i un augment de 71.000 habitants.

En un nivell inferior se situen l'Alt Empordà, l'Alt Penedès, la Cerdanya, l'Anoia i el Baix Camp, amb augments d'entre el 40% i el 50%, i que amb l'excepció de la comarca pirinenca -molt marcada pel turisme i les segones residències- segueixen el patró de situar-se als litorals gironí i tarragoní i a la segona corona metropolitana (Alt Penedès i Anoia). I encara amb creixements clarament superiors a la mitjana catalana hi ha el Maresme (37,2% i 130.000 habitants), el Vallès Oriental (38,2%, prop de 120.000 residents) i el Vallès Occidental (34,1%, que comporten gairebé 250.000 residents de més).

En canvi, una les zones que menys ha crescut des del 2000 és el Barcelonès, amb tot just un 13%. Ara bé, la comarca que inclou la capital catalana és la més poblada en xifres absolutes amb gairebé 2,4 milions de residents i una de les de menor superfície, de manera que també disposa de menys espai per expandir-se. Paral·lelament, el seu relatiu estancament poblacional també s'explica pel desbocat increment del preu de l'habitatge, el que ha comportat que una part dels seus veïns hagin optat els darrers anys per establir-se justament en les comarques de l'entorn i, sobretot, de la segona corona metropolitana on els pisos -o les cases- tenen costos sensiblement més assequibles.