Txema, veí de la nova 'Casa Orsola' de Gràcia: "Molts llogaters viuen amb la por que un fons d'inversió compri casa seva i els faci fora"

El Txema Escorsa té 34 anys i és professor de secundària. Va arribar al número 14 del carrer de Sant Agustí, al barri de Gràcia, l'any 2015. Ara, 11 anys més tard, està a punt de ser desnonat després que el 2023 un entramat empresarial vinculat al fons d'inversió estatunidenc New Amsterdam Developers (NAD) comprés la finca. 

La mobilització prevista per evitar el desnonament ha convertit el carrer de Sant Agustí en un escenari musical i una marató de "resistència" per fer front al desnonament del Txema, previst per a aquest dimecres. Durant la nit, alguns hi han acampat per oferir resistència "massiva" demà al matí i es calcula que hi participen diversos centenars de persones en una protesta multitudinària davant el bloc afectat a l'espera d'una decisió sobre el desnonament que el propi Ajuntament de Barcelona ha demanat que s'aturi per trobar una solució pactada.

Relacionat amb aquest tema

Feta la llei, feta la trampa: com intenten saltar-se la regulació de preus dels lloguers els fons d'inversió?

Judit Castaño

El febrer de l'any passat, els advocats de la propietat van convocar els 11 inquilins i els van donar 15 dies per marxar. Alguns ho van fer, d'altres, com el Txema i cinc més, van decidir no fer-ho i començar una batalla legal per quedar-se a casa seva.

"No va ser una decisió fàcil. Té un cost emocional evident, però també hi ha una dimensió política i col·lectiva. Si tothom marxa en silenci, la ciutat acabarà perdent-se", reflexiona Txema en declaracions a Públic hores abans del desnonament. "No es tracta només de defensar un pis, sinó de qüestionar un model. Molts llogaters de Barcelona viuen amb la por que un fons compri casa seva i els faci fora", explica. 

L'estratègia de NAD és la que utilitzen els fons d'inversió per treure més rendiment de l'habitatge. Es tracta d'expulsar els llogaters permanents, no renovant-los els contractes quan finalitzen, i fer lloguers per habitacions, multiplicant així els ingressos. El Parlament ja ha regulat aquesta mena de lloguers, però el Sindicat de Llogateres ja fa temps que denuncia que el sector immobiliari ha desenvolupat noves estratègies per esquivar la regulació, com els colivings. Això, sumat a la manca de multes per als que incompleixen la normativa, fan que els propietaris puguin demanar als jutjats que els inquilins que han quedat fora de contracte siguin desallotjats. 

Des que va adquirir l'edifici, NAD ja ha reconvertit els pisos que han quedat buits en coallotjaments. Un cop reformats, els habitatges han tornat al mercat sota una nova lògica: habitacions llogades a preus que superen els 1.000 euros mensuals. L'edifici, segons Txema, s'ha convertit de facto en una mena d'allotjament temporal, orientat a estudiants o persones de pas, sovint estrangeres. Un model que, denuncia, "esquiva les regulacions i incrementa els beneficis a costa de desplaçar els veïns". 

El veïnat del bloc també va denunciar irregularitats en les obres que va dur a terme NAD. Segons explica Txema, als habitatges que van quedar buits s'hi van fer reformes integrals -tirant parets i canviant completament la distribució- tot i que s'haurien tramitat amb permisos d'obra menor, un fet que no correspondria per la magnitud dels treballs. "Les obres no responien a una necessitat de manteniment, sinó a una estratègia per buidar l'edifici, esquivar la normativa i maximitzar beneficis", lamenta.

Davant d'aquesta situació, ell i altres veïns van presentar denúncies a l'Ajuntament de Barcelona, que va sancionar la propietat amb multes que sumen 20.000 euors. Tot i això, assegura que les obres es van acabar igualment i que ara els pisos s'anuncien en portals immobiliaris per habitacions "a preus desorbitats". "Si pel pis sencer jo estic pagant uns 800 euros, una habitació al pis del costat costa 950 euros, 1.000 euros o més, i si en tenen tres són 3.000 euros per pis", denuncia. Per tant, la suma de les habitacions supera l'índex de preus que estableix el topall.

Una jornada de mobilitzacions 

Aquest dimecres hi ha previst el desnonament del Txema, el primer del bloc de Sant Agustí. El moviment per l'habitatge s'ha organitzat a través del Sindicat d'Habitatge de Gràcia i el Sindicat de Llogateres per impedir el desnonament i fer visible aquesta mena de casos, cada vegada més freqüents a la ciutat. Una jornada per recorda a la que es va viure fa poc més d'un any amb les concentracions massives davant de la Casa Orsola, que ja s'ha convertit en un símbol de la lluita pel dret a l'habitatge. 

A diferència de la Casa Orsola, però, on la propietat va establir converses amb l'administració, el fons NAD no ho ha fet. Per intentar-ho resoldre, el Síndic de Greuges de Barcelona, David Bondia, ha iniciat una mediació entre el Sindicat de Llogateres i els veïns i la propietat. El temps, però, s'acaba i les solucions no arriben. Per això els col·lectius pel dret a l'habitatge fan una crida a mantenir la pressió al carrer. 

Aquest dimecres el Txema es quedarà a casa seva, "amb una actitud pacífica i amb la força col·lectiva que l'ha ajudat en tot aquest procés", explica. Si finalment el desnonament s'executa, ell ho interpreta com una decisió política, "la de destinar recursos públics a garantir operacions privades". Una imatge que, segons diu, "evidencia les prioritats del sistema".