Sense ajuda dels pares no hi ha casa: les donacions es disparen com a última via per independitzar-se

Quan, el 2024, Pablo (Madrid, 26 anys) i el seu xicot es van plantejar independitzar-se junts, tenien clar el que buscaven i en quina zona. Un pis alt, amb llum, prop d'un metro. "Estava tota l'estona pendent. Vam ser molt ràpids, els primers o segons a anar-lo a veure", explica. En acabar la visita, van reservar: "No vam donar opció, sona a bogeria, però va ser així. Arribo, ho veig i reservo, perquè t'ho treuen de les mans".

Els preus i la falta d'oferta els va animar a decantar-se per projectes sobre plànol, fins i tot sabent que això els obligaria a retardar la mudança diversos anys. Ell encara no havia estalviat ni la meitat de la seva part del senyal, però a la constructora li havien dit que cada mes pujava 5.000 euros: "Els meus pares acabaven de jubilar-se i tenien liquiditat, així que es van oferir a fer-me una donació".

Sap que va tenir sort d'haver comptat amb aquest matalàs i que, si hagués esperat, probablement ara no podria permetre's aquest apartament. Un parell d'anys abans, el seu germà Víctor (Madrid, 32 anys) també va necessitar ajuda dels seus progenitors per fer aquest pas. "Sense ells hauria estat impossible, quant hauria trigat? Ni et sé dir", assumeix amb indignació.

Cada vegada més famílies recorren a aquesta mena de fórmules perquè els seus fills aconsegueixin una independència que avui sembla inabastable. Segons dades del Consejo de la Juventud (CJE), el 85% dels menors de 30 anys a Espanya no poden emancipar-se i set de cada deu joves viuen amb els seus pares, tot i tenir feina. "L'emancipació ja no es decideix només per un sou, sinó per tenir un pla b familiar", sentencia Elsa Arnaiz, presidenta de Talento para el Futuro.

Un estudi realitzat per Ipsos, en col·laboració amb aquesta plataforma, conclou que més de la meitat de la població juvenil rep alguna mena de suport econòmic per fer front a les despeses de la llar. Aquesta dependència respon a una crisi de preus que el CIS situa en màxims històrics: el 42,6% dels espanyols assenyala l'accés a l'habitatge com el gran problema nacional.

L'estatus i l'herència estan deixant de ser un extra per convertir-se en el carril ràpid

En aquest sentit, les dades del Consejo General del Notariado són molt reveladores i apunten que el fenomen també està deixant empremta en el traspàs de patrimoni en vida. Les donacions de propietats pugen de 32.623 (2017) a 54.735 (2024), i en el primer semestre de 2025 -l'últim del qual hi ha dades- ja eren 26.923. Entre el primer semestre de 2017 i el de 2025 les donacions pràcticament s'han duplicat, passant d'un 7,1% al 14% del total d'actes notarials autoritzats. "Malauradament no és una anècdota, és un indicador de transferència intergeneracional en un context on el mercat expulsa a qui no té xarxa", afirma Arnaiz.

"L'estatus i l'herència estan deixant de ser un extra per convertir-se en el carril ràpid, i això no és només injust, sinó un fre per al país, perquè redueix la mobilitat social i bloqueja el talent", continua explicant l'experta. Els bancs no solen finançar més del 80% del valor de l'immoble, al que cal sumar impostos o el pagament a un notari. El còmput total, de mitjana, ascendeix als 60.000 euros. Amb la situació actual, els joves necessiten uns 16 anys d'estalvi per fer front a aquesta despesa, quatre més que la mitjana nacional.

Són pràcticament els anys que porta treballant Víctor. Amb 14 ja donava classes a nens i, després d'acabar la carrera, va anar enllaçant diversos contractes fins que, en la pandèmia, va aconseguir un lloc estable en un mitjà de comunicació. Per a ell, va ser determinant no haver de fer front a una renda: "Si no m'arribo a quedar a casa, amb el meu sou... impensable. No tinc pràcticament capacitat d'estalvi i això que la meva hipoteca és molt més baixa que un lloguer".

Per a Pilar (29 anys, Monforte) i la seva parella també va ser fonamental que un dels seus familiars els cedís un pis durant alguns mesos. "Això ens va permetre fer una petita guardiola. A més, els dos som funcionaris, així que no ho teníem difícil per aconseguir una hipoteca. Però sí, als dos ens van fer una donació els nostres pares per assumir els primers costos, entre el pagament a la immobiliària, els impostos de transmissió patrimonial...", detalla.

Relacionat amb aquest tema

El preu dels lloguers signats a les zones tensionades després del topall creix per sota de la inflació

Marc Font

Una altra de les opcions que va estudiar aquesta parella va ser recórrer a les ajudes que ofereixen algunes comunitats autònomes per aconseguir el 100% de la hipoteca, però els "pujaven el tipus d'interès moltíssim" i, per tant, el que havien de pagar cada mes. "Pel nostre compte, comptant amb la sort que tenim dos sous que no estan malament, mínim hauríem d'haver esperat altres dos anys i la zona en la qual residim està completament disparada. El més probable és que ens haguéssim trobat en les mateixes", assegura Pilar, que va signar el contracte en 2023.

El lloguer llasta l'estalvi

"Estem veient que el problema no és la hipoteca, sinó que hi ha una barrera d'accés inicial i, en molts casos, té a veure amb el lloguer" , assenyala Elsa Arnaiz. Poc més del 20% dels joves emancipats viu en propietat i més de la meitat destina entre un 30% i un 50% dels seus ingressos a despeses relacionades amb l'habitatge . Segons un estudi d'Esade EcPol , el 48% d'ells creu que mai tindrà capacitat d'estalvi a llarg termini, només un 30% es considera capaç d'afrontar una emergència econòmica i menys de la meitat dels entrevistats en aquest estudi aconsegueix cobrir les seves despeses bàsiques.

L'estructura mental d''estudia, treballa, esforça't' no és real perquè és impossible accedir a una cosa tan bàsica com una casa

Aquesta crisi repercuteix en l'estabilitat emocional de tota una generació. El 62% dels joves afirma que la seva situació habitacional afecta la seva salut mental i influeix en el seu "calendari vital", obligant-los a ajornar la maternitat o la mobilitat laboral. Ja hi ha universitats que estan registrant baixes entre els seus alumnes perquè no poden permetre's l'allotjament a les seves ciutats, fins i tot percebent una beca. "Viure de manera provisional t'obliga a pensar en setmanes, no en anys", explica Elsa: "Quan l'esforç d'estudiar i treballar no desbloqueja l'estabilitat, la frustració es converteix en desafecció política i el contracte social es trenca".

Amb els 30 ja complerts, Víctor va trobar un pis de segona mà que s'ajustava al seu pressupost, en un barri que no li quedava molt lluny del seu treball. No arriba als 50 metres quadrats, no té ascensor i ho ha hagut de reformar pràcticament sencer. A poc a poc, segons anava podent. "El que sobretot m'agradaria destacar és l'insostenible d'aquesta situació. Al final és com que l'estructura mental que ens havíem fet d'estudia, treballa, esforça't no és real perquè és impossible accedir a una cosa tan bàsica com una casa. Com anem a plantejar-nos més coses? És impossible", conclou.

Herències i donacions

Les herències en vida i les donacions són un canal cada vegada més important per a l'accés a un immoble entre les noves generacions, fins al punt que, segons les dades del Consejo General del Notariado, les cases heretades i donades el 2024 ja era equivalent al 64% del total de compravendes. "Les xifres altes van començar a cridar l'atenció a partir de la pandèmia i, des d'aleshores, ens estem movent en números alts, relativament estables", afirma Fàtima Boltari, portaveu del Consejo.

Relacionat amb aquest tema

Les llars d'una sola persona ja gairebé són majoria a Espanya: estem preparats per al que suposa?

Laura Prieto Gallego

Per a la notària, el primer motiu que impulsa a les famílies és la pròpia situació del mercat. Quan els progenitors observen que els seus fills tenen dificultats per accedir a la propietat o es troben amb un mercat del lloguer tensionat, acaben tenint una "motivació important" per intervenir. El segon element clau és el crèdit: "Quan l'accés al crèdit és difícil, bé per condicions de solvència o estabilitat laboral, o bé per tipus d'interès alts, es recorre més freqüentment a la figura de la donació".

A tot això, cal sumar-li altres factors. Actualment, aquest escenari es veu reforçat per una fiscalitat que ofereix bonificacions de fins al 99% en algunes comunitats, com Andalusia, el País Valencià o Madrid. A més, cal tenir en compte que, amb un envelliment poblacional a l'alça, és més que predictible una gran transmissió patrimonial en les pròximes dècades.