Represaliats del franquisme tornen a la prefectura de Via Laietana on van ser torturats: "És indescriptible"
El desembre passat, Pepus i Maribel Ferrándiz, Manel Pujadas i Carles Vallejo van visitar per primer cop en 50 anys la comissaria de la Policia Nacional on van ser víctimes de la repressió franquista
Denuncien que les cel·les han estat modificades en un intent d'esborrar la memòria i reclamen una vegada més la transformació de la prefectura en un centre de memòria
Barcelona--Actualitzat a
"Han reduït l'espai de les cel·les. I ho sé per una senzilla raó: per suportar el temps, comptava les rajoles del calabós. [La meva germana i jo] vam estar completament aïllats durant 32 dies, i així em distreia esperant que em tornessin a cridar per torturar-me".
Així ha explicat Josep ―Pepus― Ferrándiz l'experiència de revisitar la Prefectura de Via Laietana, mig segle després de ser-hi represaliat per la policia franquista. "Tenia molts dubtes. No sabia què em trobaria en aquells soterranis, però finalment vaig sentir que la meva angoixa d'entrar en aquest espai de tortures i repressió no depenia de mi; havia de fer-ho en nom de totes les persones que van passar el mateix que nosaltres o pitjor".
El passat 18 de desembre, els germans Pepus i Maribel Ferrándiz, Manel Pujadas i Carles Vallejo, víctimes de tortures durant la repressió franquista, van tornar per primer cop en 50 anys a la comissaria de Via Laietana, 43. Ho van fer com a "testimonis oculars" en una investigació oberta per la Fiscalia de Memòria i Drets Humans, després de presentar diverses querelles i de reivindicar les seves vivències durant dècades. Pujadas va ser detingut el 1969, Vallejo el 1970 i els germans Ferrándiz un any després.
Relacionat amb aquest tema
"L'impacte emocional no es pot descriure. Molts de nosaltres ens ho vam pensar abans d'entrar, però finalment va prevaldre el dret a la memòria i l'obligació del testimoni de parlar i veure en nom dels que no estan en condicions de fer-ho", ha explicat aquest dimarts Carles Vallejo, en una roda de premsa convocada pel Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia.
Tot i reconèixer el malestar que va suposar reviure les tortures, l'actual president de l'Associació Catalana de Persones Ex-Preses Polítiques del Franquisme ha apuntat que el tracte rebut va ser "exquisit", i que semblava que hi havia instruccions explícites d'actuar d'aquesta manera.
Els germans Ferrándiz només tenien 17 anys quan van ser detinguts per confrontar el règim, i van estar més d'un mes totalment aïllats i incomunicats. "Els nostres pares no sabien res de nosaltres. I ara que jo tinc fills, cada vegada que ho penso, dic que és terrorífic. No ho podré oblidar", ha afegit Pepus Ferrándiz, visiblement commogut.
La transformació de la comissaria en centre de memòria
Els represaliats van poder visitar els calabossos, però no van accedir a la sala on, segons recorden, van ser torturats. Els germans Ferrándiz i Vallejo coincideixen que les cel·les eren més petites ara ―com si s'hagués intentat desdibuixar el que s'hi havia viscut― i que no tenen portes i s'utilitzen com a magatzem. "És un pas més que no s'havia fet en aquest país", ha admès Maribel Ferrándiz, alhora que ha insistit en la necessitat de cessar l'ús policial i transformar la comissaria en un espai de memòria.
Relacionat amb aquest tema
Els nois i noies dels instituts han d'entrar a la comissaria per veure què va fer el franquisme
En aquest sentit, l'advocada Pilar Rebaque, membre de la Comissió de la Dignitat, ha denunciat la modificació de les cel·les com "una maniobra per amagar la veritat" i ha insistit que la plataforma Via Laietana 43 ―impulsada per una desena d'entitats― "no acceptarà una placa a la façana". "Volem que sigui un centre de memòria i interpretació de la repressió i la tortura per fer autèntica reparació, veritat i promoure la justícia", ha sentenciat Rebaque.
Per a Pepus Ferrándiz és fonamental que es compleixi aquesta reivindicació, especialment en un context actual marcat per l'auge de l'extrema dreta i els discursos reaccionaris: "Els nois i noies dels instituts han d'entrar a la comissaria perquè han de veure què va fer el franquisme. Pot tornar en qualsevol moment, i per això hem de continuar la lluita". El represaliat també ha recordat que la prefectura "va ser un espai de tortura des dels seus inicis", fins i tot abans de la dictadura, quan era coneguda com a "Molí de Sang".
Relacionat amb aquest tema
En última instància, els tres testimonis i Rebaque han assegurat que els mateixos policies que ara hi treballen han admès que "no és una comissaria moderna". "Han reconegut que no reuneixen les condicions adequades, que no tenen pàrquing, que passen molt de fred perquè les calefaccions estan malament... Si ells estan així, imagineu-vos com estàvem nosaltres", ha sostingut Ferrándiz.
Aquest és només un pas més en la llarga travessia que els represaliats asseguren viure, tot i que insisteixen a mantenir l'esperança i no deixar que les tortures i la repressió franquista caiguin en l'oblit, amb el perill que torni a produir-se un règim totalitari en el futur.
Sobre la firma
Ona Falcó
Redactora de Pauta Media para el servicio de información de actualidad en Públic.Redactora de Pauta Media pel servei d'informació d'actualitat a Públic.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.