Pressió de les entitats memorialistes per cessar l'ús policial a la prefectura de Via Laietana i convertir l'espai només en un centre de memòria
La plataforma Via Laietana 43 presenta al·legacions a la proposta del Govern espanyol de mantenir la funció policial i convoca una protesta el proper 23 de novembre davant l'edifici

Barcelona--Actualitzat a
Entitats memorialistes i de drets humans convocaran una concentració el proper 23 de novembre davant la Prefactura de la Policia Nacional de la Via Laietana per exigir, de nou, la reivindicació històrica de cessar els usos policials de l'espai per a convertir-lo, exclusivament, en un centre de memòria amb una "funció pedagògica" i de "promoció de drets humans". Així ho han anunciat aquest dijous dos representants de la plataforma Via Laietana 43, l'advocada i membre de la Comissió de la Dignitat, Pilar Rebaque, i el president de l'Ateneu de Memòria Popular, Antoni Coll.
En la roda de premsa celebrada a l'antic centre penitenciari de La Model de Barcelona també s'han presentat les al·legacions contra la proposta del Govern espanyol de mantenir la comissaria a Via Laietana, malgrat iniciar els tràmits per declarar-la Lloc de Memòria Democràtica el passat juliol. "No treure la policia i convertir la comissaria exclusivament en un centre d'interpretació i de cultura és pervers i insuficient. [...] El reconeixement no pot ser només simbòlic", ha reclamat Rebaque.
El llistat de reivindicacions és clar: el cessament de tota activitat policial a Via Laietana 43; el trasllat de la propietat de l'edifici i els fons documentals a la Generalitat de Catalunya; el reconeixement d'un període històric de repressió que inclogui la transició i no només el franquisme, i la incorporació de la veu de les víctimes i les entitats memorialistes. "Aquest no pot ser un projecte fet als despatxos", ha criticat Rebaque, que ha reclamat amb contundència "veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició".
La hipocresia del Partit Socialista
El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), publicat el 22 de juliol, recollia que la Direcció General de Promoció de la Memòria Democràtica va aprovar, el 18 de juliol, l'inici del procediment per reconèixer oficialment l'edifici com a Lloc de Memòria Democràtica. Un reconeixement que implica la senyalització dels espais de tortura i de persecució política, però no requereix el cessament de l'ús policial. Aquest fet va desfermar la indignació de les víctimes i de les entitats memorialistes, que, "50 anys després de la mort del dictador", encara no poden donar el capítol per acabat. "El Govern espanyol ho vol mantenir amb la complicitat del Govern català i de l'Ajuntament de Barcelona", ha denunciat Rebaque.
Per la seva part, Coll s'ha queixat de la hipocresia del Partit Socialista i del ministre d'Interior Fernando Grande-Marlaska, que, segons diu, "s'erigeixen com a defensors de la memòria democràtica", però a l'hora de la veritat "no fan res". "No entenem que es limitin a paraules boniques sent les tres administracions implicades del mateix color polític", ha afegit.
Una campanya internacional
Per a la platafoma Via Laietana 43, el manteniment de la comissaria és "inacceptable", ja que aquell edifici va ser "el centre neuràlgic de la repressió estatal a Catalunya durant la postguerra, el franquisme i la transició". Fa mesos ja van fer córrer un manifest on anunciaven una crida internacional per a transformar, d'una vegada per totes, l'espai on "operava la Brigada Político-Social, responsable de detencions, tortures i vulneracions sistemàtiques dels drets humans contra dissidents polítics i activistes, així com altres col·lectius".
Els reclams de les entitats memorialistes ja tenen més de dues dècades. No entenen com, "malgrat l'aprovació fa dos anys de la llei de memòria democràtica", la Prefactura de Via Laietana "no ha entrat en el llistat d'espais del ministeri de l'Interior a convertir en espais de memòria". En el manifest, apunten que el ministre Marlaska ja considera l'edifici "prou resignificat" amb la "presència de la policia democràtica durant més de 40 anys".
Sota el lema Via Laietana 43, fem justícia, fem memòria, les entitats impulsores de la campanya reclamen el suport encara més ampli de la societat. Ho van arrencar l'Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme, l'Associació Catalana de Persones Ex Preses Polítiques del Franquisme, l'Ateneu Memòria Popular, la Comissió de la Dignitat, la Comissió de la Memòria Històrica –ICAB, l'European Observatory on Memories – EUROM, la Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya, Irídia – Centre de Defensa de Drets Humans, la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes i Òmnium Cultural. Actualment, ja s'hi han adherit més de 240 entitats de la societat civil i una quarantena d'ajuntaments.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.