Les rates nedadores tenen les potes molt curtes: les lliçons apreses davant el suflé de la por a l’hantavirus

El MV Hondius, amb bandera neerlandesa i que va sortir de l'Argentina el passat mes d'abril, ha estat focus mediàtic absolut en els últims dies després de patir un brot d'una malaltia que els humans poden contraure a partir del contacte amb rosegadors. Si bé el contagi entre persones és difícil, té una alta mortalitat, cosa que va provocar una crisi sanitària localitzada dins de l'embarcació.

Mentre fondejava a les costes canàries, els 14 espanyols van ser evacuats del vaixell aquest diumenge i ja es troben a l'Hospital Central de la Defensa Gómez Ulla de Madrid, on realitzaran una quarantena de 42 dies. El mateix diumenge cinc persones van ser traslladades a França, quatre al Canadà, 26 als Països Baixos, 22 al Regne Unit, dues a Irlanda i tres a Turquia. Aquest dilluns han desembarcat altres 22 passatgers, que han viatjat en un mateix avió als Països Baixos. A bord queden 32 tripulants, que navegaran a bord de l'embarcació fins al port de Rotterdam. Ho faran després que el vaixell hagués de completar aquest dilluns la seva atracada al port tinerfeny de Granadilla per garantir la seguretat de l'operatiu d'evacuació pel mal temps a la zona. Pots seguir la ubicació del MV Hondius en el següent mapa interactiu:

Segons ha informat la ministra de Sanitat, Mónica García, “les primeres anàlisis genètiques de l'hantavirus del MV Hondius confirmen que correspon a la variant Andes ja coneguda i descarten mutacions rellevants”. Una dona dels cinc francesos va presentar símptomes durant el vol i ha donat positiu en una PCR. Per contra, un dels evacuats que els EUA va tractar com a positiu ha estat corregit. La prova realitzada pel Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC) va donar un resultat "no concloent" —raó per la qual els EUA van decidir tractar-lo com a "positiu lleu"— i una segona prova ha donat negativa.

Relacionat amb aquest tema

L'operació "sense precedents" de Hondius porta els 14 espanyols a l'hospital Gómez Ulla i repatria desenes de persones

Público / Agencias

Els sanitaris del Gómez Ulla han realitzat una PCR als 14 espanyols, que ha donat negativa. La dona aïllada a l'Hospital Clínic de Barcelona per compartir un vol amb la segona morta per hantavirus del creuer segueix asimptomàtica amb PCR negativa. Romandrà en observació fins a sotmetre's dissabte que ve a una segona prova. També seguirà en aïllament a l'Hospital Sant Joan d'Alacant la dona que va compartir breument espai amb la mateixa morta. En el seu cas, sí que va presentar símptomes similars a la malaltia, però també ha donat negatiu en l'última PCR.

Rafael Bengoa, expert en salut pública: "Ara apareixeran alguns casos aquí i allà per degoteig, però això és normal"

Durant els pròxims dies s'anirà coneixent l'estat de les gairebé 150 persones que hi anaven a bord i els possibles contactes estrets que hi hagi pogut haver. "Ara apareixeran alguns casos aquí i allà per degoteig, però això és normal després d'un brot d'aquest tipus amb un període d'incubació tan llarg i amb gent tancada en un vaixell", explica a Público Rafael Bengoa, exconseller de Sanitat de l'Eusko Jaurlaritza i expert en salut pública que ha treballat per a l'OMS. "Esperar que ningú tingui res seria ingenu, perquè òbviament aquesta gent ha estat a prop els uns dels altres". També Alfredo Corell, immunòleg i catedràtic de la Universitat de Sevilla, declara a aquest mitjà que "és previsible un degoteig de casos nous", però insisteix que "això és normal".

Més seguretat per combatre l'alarma social

Aquest episodi, que ha involucrat l'OMS i una vintena de països, no ha estat exempt de certa alarma social —amb el fantasma de la covid-19 encara a la memòria—. Fins i tot quan el risc per a la població era baix, les decisions polítiques s'han hagut de prendre amb la solidesa del coneixement científic, però també fent-se càrrec del sentir ciutadà. Un equilibri que no sempre és senzill i que en escenaris d'alta sensibilitat com l'actual resulta encara més delicat. Les diferents maneres que han tingut els dirigents d'abordar l'assumpte revelen quin és el paper de la ciència i l'ús que se'n fa per part de les administracions públiques.

Els científics consideren que les mesures de protecció preses són superiors a les estrictament necessàries per combatre pressions polítiques i mediàtiques

"El protocol contemplat i les mesures que s'hi descriuen garanteixen la seguretat per a tots", assegura a l'SMC Espanya Mar Faraco, expresidenta i actual secretària de l’Asociación de Médicos de Sanidad Exterior (AMSE) i cap de Servei de Sanitat Exterior a Huelva. Les mesures que s'han pres són més preventives del veritablement necessari en termes sanitaris, però amb elles es busca donar una major sensació de seguretat i control i, en conseqüència, recuperar l'assossec de la població. D'acord amb Faraco, el procediment "en alguns aspectes, és complicat en excés, molt possiblement per l'impacte mediàtic que té el brot a nivell local, nacional i internacional", expressa.

Aquestes mesures són “una versió 'reforçada' dels protocols coneguts i establerts en la literatura per a la gestió d'aquest tipus de situacions”, coincideix Pedro Ignacio Arcos, metge especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública i investigador associat a la Universitat d'Oxford. “No hi ha res de nou en aquestes i són correctes, excepte l'enorme nivell d'aïllament de seguretat introduït i que, en aquest cas, potser hagi estat influït per la pressió mediàtica i política sobre la gestió del cas”, afegeix.

Rates nedadores i el fondeig de la discòrdia

Un exemple d'això és que el MV Hondius no va atracar en un primer moment al port tinerfeny de Granadilla de Abona, sinó que va fondejar. És a dir, l'embarcació no es va acostar al moll —cosa que hauria facilitat l'accés a terra—, sinó que va romandre ancorada al mar, a prop de la zona portuària. "Un desembarcament en fondeig és molt més complicat per a tots els implicats i es podria fer amb seguretat amb el vaixell atracat", valora Faraco. "Circumstàncies diferents de la protecció de la salut pública hauran pesat molt en aquesta decisió".

Mar Faraco, cap de Servei de Sanitat Exterior: "Un desembarcament en fondeig és molt més complicat per a tots els implicats i es podria fer amb seguretat amb el vaixell atracat"

El fondeig mateix no hauria tingut lloc si hagués estat pel president del Govern de Canàries, Fernando Clavijo. El líder autonòmic va informar els mitjans la matinada de dissabte a diumenge que no autoritzaria l'arribada del vaixell a les illes. El seu anunci va tenir lloc després que s'ampliés a 36 hores el temps que el vaixell s'allotjaria a la costa, a causa d'una demora logística en els avions dels Països Baixos i Austràlia. La preocupació del secretari general de Coalició Canària consistia que "al llarg de la nit pogués baixar algun rosegador", segons va relatar a La Sexta Xplica.

Minuts més tard, el secretari d'Estat de Sanitat, Javier Padilla, va assenyalar en el mateix programa que Clavijo ja havia compartit aquest dubte amb el Govern central a partir d'una pregunta que li havia realitzat a la intel·ligència artificial. Padilla va indicar també que els tècnics del Ministeri de Sanitat van realitzar un informe científic que descartava aquesta possibilitat. "No és un rosegador amb capacitat per desplaçar-se nedant des del lloc en el qual s'ubiqui el vaixell fins a la costa", determina l'informe del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries.

Prevenir un "suflé de la por"

"Aquí hi ha hagut una sobreactuació política", valora Alfredo Corell. "Un dirigent no es pot permetre dir aquesta classe de barbaritats perquè espanten la població". En la mateixa línia s'expressa Rafael Bengoa: “Sigui Clavijo o un altre, han de recolzar-se en l'àmbit científic que tenen a prop, ja siguin funcionaris o experts universitaris, experts en immunologia, en malalties infeccioses... abans de dir res”. L'expert en salut pública subratlla que "encara que el coneixement dona un context manejable, fa la sensació que l'àmbit polític camina dubtant contínuament. I això genera un clima de confusió en els ciutadans”.

Rafael Bengoa, expert en salut pública: "Fa la sensació que l'àmbit polític està dubtant contínuament. I això genera un clima de confusió en els ciutadans"

Corell identifica que "hi ha hagut un suflé terrible de por i crec que s'ha d'abaixar aquest suflé i tranquil·litzar tota la gent". A escenaris com el viscut aquesta última setmana "els fa un flac favor que els rumors que puguin córrer a les xarxes socials saltin a l'arena política", reivindica. L'immunòleg deixa clar que "no ens podem permetre aquest nivell en la política en una situació de crisi com aquesta, en la qual estem coordinant persones d'una vintena de països".