Memòria Democràtica del Govern espanyol fa balanç d'un deute que segueix obert: 611.828 reparats, 22.000 milions i una llista d'oblidats

Aquest dijous s'han fet públics els tres informes finals de les comissions tècniques contemplades en la Llei de Memòria estatal: la que s'ha centrat en les ajudes econòmiques a les víctimes de la Guerra i la dictadura, l'encarregada d'estudiar les vulneracions de drets humans comeses durant la Transició, i una altra sobre la discriminació estructural que pateix el poble gitano.

Els tres òrgans col·legiats es van convocar el 2024, seguint amb les directrius marcades per la llei. Els seus membres han tingut un any per elaborar un document que reflectís la informació recaptada, així com per desenvolupar un llistat de propostes amb els quals avançar sobre la base dels principis de "veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició".

Més de 22.000 milions per a reparacions econòmiques

La comissió per a l'estudi de les reparacions econòmiques a víctimes compreses entre 1936 i 1978 ha comptabilitzat 611.828 indemnitzats pels diferents governs de la democràcia. En total, s'han destinat a aquesta fi 22.160.848.148 euros des del 1977. Si bé, el Ministeri de Memòria Democràtica estima que la xifra real podria ascendir als 25.000 milions, ja que no s'ha aconseguit recollir informació sobre les indemnitzacions a funcionaris republicans.

Relacionat amb aquest tema

Nieves Concostrina: "Hi ha un cop d'Estat mediàtic i judicial a Espanya"

Henrique Mariño

Aquest estudi ha detallat cadascun dels decrets orientats a compensar econòmicament a víctimes republicanes i familiars de les mateixes. D'igual manera, s'ha avaluat el grau de cobertura aconseguit, a quins col·lectius s'ha beneficiat i els possibles dèficits a esmenar.

El gruix de les pensions i indemnitzacions han estat aportades des dels ministeris i han tingut com a destinatari els afectats o els seus familiars directes. Els principals perfils beneficiaris són: persones mutilades, militars i funcionaris republicans, morts i desapareguts, expresos polítics, nens de la guerra i persones perseguides per la seva orientació sexual.

Encara que no es coneix detalladament quin va ser el pressupost destinat a aquest fi any a any, les dades referides a 2024 (l'últim del que hi ha xifres) donen una aproximació. En aquests dotze mesos encara hi havia 10.632 ciutadans vius rebent una pensió a causa de la Guerra o la dictadura, als qui en còmput total se'ls va ingressar 89.250.812 euros.

Pel que fa a les comunitats autònomes, la majoria han complementat les prestacions a les víctimes amb una altra sèrie de decrets llei. A excepció de Galícia i les dues ciutats autònomes, s'ha pogut confirmar que aquest ha estat el mode d'actuació més habitual. Tot i així, els autors d'aquest informe només han obtingut dades quantitatives de Catalunya, Navarra, Andalusia, Astúries, Canàries i Castella-la Manxa. Amb aquesta informació, es conclou que s'ha indemnitzat d'alguna manera a 26.231 ciutadans, amb un total de 69.722.448 euros.

Relacionat amb aquest tema

"Hi ha una desmemòria interessada sobre l'aportació del PSAN-P a la lluita independentista"

Àlex Romaguera

Euskadi no ha pogut aportar xifres referent a això perquè es troba encara consolidant la seva informació regional. Malgrat això, Eusko Jaurlaritza ha aportat informació detallada sobre les diferents normatives que han donat lloc a la reparació econòmica d'un ampli espectre de víctimes. La resta de regions no han facilitat cap mena d'informació.

Més enllà de centralitzar les dades sobre compensacions econòmiques, aquest equip d'experts tenia com a missió trobar les "llacunes" legislatives. Per això, en col·laboració amb el Ministeri d'Igualtat, s'ha creat un llistat de col·lectius exclosos en els decrets de reparació, que s'insta a estudiar "mecanismes específics de reparació". En primer lloc, és important destacar el cas de les dones internades en el Patronato de Protección a la mujer, per al qual s'ha destinat una subcomissió en exclusiva. La resta de propostes inclouen minories religioses, militars demòcrates del tardofranquisme o persones perseguides per la seva orientació sexual.

Relacionat amb aquest tema

Represaliats del franquisme tornen a la prefectura de Via Laietana on van ser torturats: "És indescriptible"

Ona Falcó

Les 63 víctimes reconegudes de la Transició

Fonts del Ministeri de Memòria Democràtica confessen que aquesta va ser, des del seu naixement, la "comissió més polèmica" i que "més rumors" ha generat. Nicolás Sartorius, Paca Sauquillo o el desaparegut Federico Mayor Zaragoza han constituït el grup d'experts encarregat d'analitzar les vulneracions dels drets humans en un període de temps que encara aixeca polseguera: la Transició.

Fins on arriba la Transició? Aquest va ser el primer dubte. Es va decidir acotar aquest període entre 1978 i 1983. El següent, tenint en compte el poc termini de temps per investigar, va ser delimitar les casuístiques concretes a investigar. Finalment, han estat reconegudes les violacions dels Drets Humans amb resultat de mort i amb un mòbil polític o de defensa de la democràcia.

El llistat de morts es pot dividir en dos, en funció del tipus d'agressor: grups terroristes o forces de l'ordre. D'altra banda, com ja va avançar Ángel Víctor Torres, no s'ha tingut en compte als assassinats que eren membres de bandes terroristes o que van morir manipulant armes. Això deixa fora, per exemple, els etarres assassinats pel Batallón Vasco Español o aquells que van morir a mans del GAL.

En conjunt, s'han comptabilitzat com a víctimes de la Transició 63 persones. 28 d'elles van morir a mans de la Policía o la Guàrdia Civil, mentre que la resta, 32, van morir per atemptats de grups paramilitars d'extrema dreta. L'any de major violència va ser 1980, amb gairebé trenta assassinats. El 1983, en canvi, només hi va haver una mort: Juan Félix Domínguez, de dos anys, morta en un control de carretera a mans de la Guàrdia Civil. És la víctima més jove de totes.

Queden fora d'aquest informe ferits, torturats o empresonats sense motius durant aquests anys. Totes aquestes possibles vulneracions de la Carta de Nacions Unides queden pendents per a estudis posteriors. Per a aquests casos, es crearà un canal de comunicació, del qual encara no s'han donat detalls, dirigit a familiars i associacions civils.

La publicació coneguda aquest dijous insta les institucions a reparar aquestes 63 famílies "en el pla simbòlic, moral i institucional". No obstant, un dels deures que té al davant Ejecutivo és de caràcter econòmic. Tot i que al març es va ampliar la Llei de Memòria del 1977 al 1978, no es va aprofitar aquesta modificació normativa per incloure les víctimes. Aquest canvi legal va permetre, a més, equiparar les indemnitzacions de víctimes republicanes amb les del terrorisme.

Un deute històric amb el poble gitano

"Durant segles es va buscar el control, l'assimilació i desaparició cultural d'aquesta ètnia", conclou l'informe destinat a investigar la discriminació estructural del poble gitano a Espanya. És, de lluny, el més extens i documentat dels tres.

Experts i representants de diferents associacions gitanes han participat en l'elaboració d'aquest text, que resumeix més de 600 anys de persecució i exclusió. Una història de Memòria Democràtica que la majoria d'espanyols desconeixen i que encara moltes comunitats no han implantat en els seus currículums educatius.

Per reparar aquesta invisibilització, s'han desenvolupat diverses recomanacions. Es proposa incloure aquesta matèria en les 18 càtedres de Memòria; o formar en diversitat al professorat i als funcionaris públics, especialment als Cossos de Seguretat. Una de les grans propostes d'aquest informe advoca per organitzar un acte d'Estat amb presència de totes les institucions que reconegui la discriminació estructural que han sofert i sofreixen els gitanos.

Segons l'últim Eurobaròmetre sobre Discriminació, més de la meitat dels espanyols no se sentirien còmodes si els seus fills tinguessin un company de classe gitano i el 33% sentiria aquesta mateixa incomoditat si tingués contacte diari amb gitanos a la feina. A més, el 86% de les persones d'aquesta ètnia viuen per sota del llindar de la pobresa i la taxa de fracàs escolar s'eleva fins al 60%, molt per sobre de la mitjana.