Indignació entre els metges per la proposta de Salut de premiar els CAP que escurcin les baixes

Incentius econòmics pels Centres d'Atenció Primària (CAP) que escurcin la durada de les baixes laborals per salut mental i lesions osteomusculars. Es tracta d'una proposta del Departament de Salut -que arriba en plena jornada de vaga dels metges catalans per reclamar un conveni propi i millores laborals- que no tindrà penalització en el finançament dels centres però sí recompenses econòmiques, concretament un suplement d'un 5% si s'aconsegueixen els objectius fixats. És a dir, els CAP que evitin baixes laborals sense diagnòstic i retards en les visites que cal fer per avaluar una persona que està de baixa rebran més pressupost del Govern.

La proposta ha indignat els sindicats mèdics, que asseguren que es tracta d'un "criteri economicista i simplista" que "atempta contra la confiança social de les persones en les seves professionals referents d'atenció primària". En declaracions a Públic, Mireia Prat, presidenta d'atenció primària del sindicat Metges de Catalunya, ha etzibat que aquests incentius són "del tot inacceptable".

Prat insisteix que "una baixa sempre ha de venir donada per un criteri mèdic, que és el que ha de prevaldre a l'hora de decidir si un pacient pot o no pot anar a la feina". "Utilitzar criteris estadístics per calcular quina és la mitjana de dies que ha de durar aquesta baixa és un criteri simplista que deix de banda la nostra feina i la nostra responsabilitat com a facultatius". 

A més, el sindicat assenyala que aquests incentius anirien "en contra del codi deontològic i de l'ètica professional i que podria malmetre la relació metge-pacient". "Trair aquesta confiança és precaritzar la nostra assistència clínicament", apunta. 

"D'on surt la partida pressupostària?"

Metges de Catalunya es pregunta d'on surt la partida pressupostària que anirà destinada a aquests incentius si encara no hi ha pressupostos nous. "Això vol dir que hi ha un volum de diners que es podria dedicar a tots els equips d'atenció primària i repartir-los de forma equitativa". "Si hi ha més diners, no entenem per què només aniran dirigits a aquells centres en els quals les baixes repercuteixin en més temps", es qüestiona Prat. 

Si hi ha més diners, no entenem per què només aniran dirigits a aquells centres en els quals les baixes repercuteixin en més temps

Finalment, Prat assenyala que part de les baixes "no depenen només dels facultatius": "Molt sovint tenim pacients que estan de baixa perquè no disposem de l'agilitat i rapidesa a l'hora d'obtenir les exploracions complementàries que requerim o de la valoració d'altres experts que ens han d'ajudar a tractar les patologies dels nostres pacients". 

"Uns criteris mercantilitzadors"

En la mateixa línia s'ha expressat CCOO, que exigeix al Departament de Salut que retiri "immediatament" aquesta mesura "perquè coacciona el criteri mèdic i assenyala els treballadors". El sindicat assegura que el principal problema del sistema és "la falta de recursos i les llistes d'espera". "Si el que es vol és que les proves i diagnòstics siguin més ràpides, només cal que es posin més recursos de personal i tècnics; és a dir, més finançament i no menys finançament", afirma en un comunicat.

CCOO apunta que amb aquesta mesura, "el Departament de Salut està assumint el relat que fa la patronal sobre l'absentisme laboral". "És un debat interessat que vol desviar el focus cap a les baixes, quan el problema real és que les empreses no estan fent la prevenció de riscos laborals que pertocaria", assenyala. 

Per tot plegat, el sindicat exigeix que es retirin els "criteris mercantilitzadors del model de gestió", fent referència al retorn del president de la Generalitat, Salvador Illa, després d'estar 30 dies de baixa per una per una osteomielitis pública. En un discurs aquest dilluns, Illa ha dit: "No podem posar preu a la nostra salut, no podem permetre la mercantilizació del nostre benestar". 

Relacionat amb aquest tema

Com afectaria la futura llei estatal de gestió pública del sistema de salut al model sanitari català?

Judit Castaño

La UGT també considera que la mesura respon "a les pressions empresarials" i, en canvi, és "contrària a la salut de les persones".  El sindicat creu que és una "cortina de fum" per "tapar el dèficit estructural de la sanitat" i avisa que "criminalitza els treballadors, trasllada pressió al personal sanitari i genera riscos en la salut de les persones treballadores".

"Un atemptat contra la confiança en els metges"

El Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP), entitat independent i sense ànim de lucre, assegura en un comunicat que aquesta nova mesura "atempta contra la confiança social" en els referents d'atenció primària, suposa una vulneració del dret dels treballadors i dificulta "la ja difícil" valoració de la durada de les baixes. Per aquests motius, exigeixen la seva retirada. Segons aquesta entitat, la mesura pot accentuar encara més l'esquerda entre territoris, afectant sobretot zones amb menys recursos. 

En aquest sentit, l'entitat subratlla que la baixa és una eina terapèutica, com ho pot ser la indicació de fàrmacs, però que la codificació de les malalties i de les ocupacions professionals dels pacients dificulta el càlcul de la durada òptima. El FoCAP també lamenta que "no es reconeixen el 75% de les malalties professionals", aproximadament, però que l'acord de contraprestació assenyala metges i usuaris com a responsables de l'augment del nombre d'incapacitacions temporals i de la seva durada, "defugint d'assenyalar les veritables causes", com són l'empitjorament de la salut dels treballadors i el no reconeixement de la patologia laboral "per part de les mútues". 

Finalment, l'entitat adverteix que aquests indicadors generen un risc de desmotivació entre els metges dels CAP. "La mesura implica desconfiança en el criteri professional i introdueix més factors economicistes en la consulta", afirma. També subratlla que es culpabilitza l'atenció primària de no fer inspecció mèdica per controlar les baixes o es retreu que el sistema trigui a curar o rehabilitar els pacients. "No s'hi menciona cap causa social per a aquest fenomen, com l'envelliment i l'augment de malalties cròniques, la precarietat laboral i el tipus d'ocupació i els seus riscos".

Què diu el Departament de Salut?

El Departament de Salut, amb Olga Pané al capdavant, defensa que amb aquesta proposta es volen evitar casos com haver de passar cinc mesos de baixa per obtenir un diagnòstic en situacions no greus. També remarca que la incapacitat temporal respon a un problema de salut i s'aborda com a tal, per la qual cosa es fixen indicadors de referència que marca la Seguretat Social, com en qualsevol altra activitat, però "sempre sota criteri mèdic".

Relacionat amb aquest tema

Nova jornada de vaga dels metges per reclamar un conveni propi amb discrepàncies en el seguiment entre Govern i sindicats

Públic

Davant la pluja de crítiques dels diferents sindicats mèdics catalans, el Departament de Salut ha assegurat que la proposta no persegueix "retallar baixes ni la seva durada, sinó evitar que s’allarguin innecessàriament per problemes organitzatius, retards en proves o dificultats d’accés als especialistes". Sosté que la nova mesura "vol reforçar l'atenció primària, agilitzar diagnòstics, facilitar l'accés a proves i millorar la coordinació entre serveis, perquè els pacients puguin rebre una atenció més ràpida i resolutiva".

Els metges, en vaga 

L'anunci d'aquesta controvertida mesura arriba en una setmana marcada per una vaga de metges. A Catalunya, el sindicat Metges de Catalunya ha convocat vaga dilluns i divendres per interpel·lar directament el Departament de Salut i reclamar un conveni propi i millores laborals. A nivell estatal, la convocatòria és més àmplia i és per als cinc dies de la setmana, segons ha cridat el comitè de vaga de la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics (CESM).

Els metges catalans i espanyols s'han mobilitzat en els darrers mesos per a un conveni propi i altres millores. El conflicte més recent amb el Ministeri de Sanitat s'emmarca en la reforma de l'estatut marc dels professionals sanitaris, la llei bàsica que regula les relacions laborals del personal estatutari del sistema nacional de salut (SNS) i que havia quedat obsoleta després de més de 20 anys sense actualitzar-se. 

El ministeri i els sindicats de l'àmbit de negociació van signar un acord el gener per al nou estatut marc, però no hi van donar suport les organitzacions mèdiques, que s'han sentit infrarepresentades en les negociacions i consideren que les seves demandes necessiten una resposta específica.

A Catalunya, el col·lectiu mèdic veu en la reforma de l'Estatut Marc del personal sanitari un filó per reclamar al Departament de Salut que "s'assenti a negociar" per "oferir unes condicions de treball dignes al conjunt dels facultatius del sistema", asseguren fonts del sindicat Metges de Catalunya a Públic. Les reclamacions del col·lectiu se centren en la jornada laboral i els descansos i a eliminar les guàrdies mèdiques de 24 hores, així com en la contractació de professionals per reduir la sobrecàrrega assistencial. 

Metges de Catalunya també reclama a Salut un "conveni mèdic propi" pels metges, amb una classificació professional i retributiva diferenciada dels altres grups d'acord amb la seva formació i responsabilitat. En aquest sentit, demana iniciar el procediment per aplicar coeficients reductors per avançar-ne la jubilació -a grans trets, que les hores de guàrdia fetes computin per a la jubilació. 

Relacionat amb aquest tema

Així és el pla del Govern espanyol per limitar el negoci amb la sanitat pública: "La privatització és un problema de salut"

Laura Anido

Actualment, al sistema sanitari català existeixen dos convenis: el del personal sanitari de l'Institut Català de la Salut (ICS) i el del Siscat, que agrupa la resta de la xarxa sanitària pública, inclosos centres concertats. El sindicat reclama un sol conveni "només pels metges" perquè tots tinguin les mateixes condicions "amb independència d'on treballin". 

Seguiment de la vaga

Metges de Catalunya xifra en un 39% el seguiment de la vaga. Per territoris, el sindicat assenyala que, a les comarques de Barcelona, el seguiment és del 45%; a les de Girona, del 47%; a Tarragona, del 24%, i a Lleida, del 19%. Per àmbit assistencial, Metges de Catalunya xifra el seguiment en un 44% a l'atenció primària i en un 25%, als hospitals. Segons el Departament de Salut, el seguiment ha estat del 6,2%.