Les incògnites sobre l'apagada ja estan resoltes un any després però encara segueixen sense depurar-se responsabilitats

Recordes on estaves el 28 d'abril de 2025? Cap al migdia —concretament, a les 12 hores, 33 minuts i 16 segons— potser vas notar que se n'havia anat el wifi de casa teva o que la llum del bany no anava. Potser et vas quedar atrapat en un ascensor o al metro i van haver de rescatar-te. Potser estaves a la feina, i et van haver d'enviar de tornada a casa. Però si anaves amb cotxe, com anaves a conduir, si no funcionaven ni els semàfors? Pel carrer escoltaves: "Apagada a tot Espanya". Gent agrupada al voltant d'un transistor comentava: "També ha afectat Portugal".

Era un dia assolellat de primavera. Per a alguns l'incident va passar inadvertit. Al nord peninsular l'electricitat va tornar tot just unes hores després. En altres zones, en canvi, va trigar fins i tot fins a l'endemà. Sigui quina sigui la teva experiència particular, la realitat és que l'estranyesa d'aquest esdeveniment històric, que compleix un any aquest dimarts, no va deixar indiferent ningú. I va suscitar diverses preguntes.

La primera és inevitable: què va passar? Diferents informes científics han donat ja resposta a aquesta incògnita. També es va preguntar: ha estat culpa de les renovables? Un interrogant fal·laç, aprofitat enmig del calendari d'una altra apagada, la nuclear. No obstant això, sí que ha transcendit el particular paper que juguen —o poden jugar— les renovables en el sistema elèctric. Llavors, qui és culpable? La depuració de responsabilitats ha començat, però les conclusions finals encara estan pendents. I finalment, pot tornar a ocórrer? Dit aviat i malament, no. Però la realitat és que una cosa així mai es pot afirmar de manera rotunda. La resposta científicament rigorosa, en tot cas, és que un nou zero elèctric és improbable.

Relacionat amb aquest tema

La lliçó que deixa l'apagada que va fondre Espanya a negre fa un any: "El sistema ara és més segur"

Jorge Otero

Aquesta apagada va ser "la primera de la seva classe", va afirmar Damián Cortinas, president del Consell d'Administració de l'ENTSO-E, l'operador de la xarxa elèctrica europea. Ho va fer durant la presentació de l'informe definitiu de l'entitat sobre les causes de l'incident, publicat el passat 20 de març. "Ha estat la major apagada que hem tingut a la població europea en almenys 20 anys", va expressar. Però, "ara sabem que pot succeir" i també "què podem fer". L'ENTSO-E va publicar també un informe factual, que es va cenyir als fets —sense entrar en les causes— d'aquell dia.

Se suma l'informe del Govern central, el qual va presentar la ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, el passat mes de juny. També el de Red Eléctrica de España (REE) i el d'Aelec, patronal sectorial de les empreses d'energia elèctrica, publicats el mateix mes. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) també va publicar els seus propis informes sobre l'esdevingut. En definitiva, no falta documentació sobre la crisi d'electricitat. Les primeres incògnites sobre el seu origen s'han anat resolent. La qüestió, llavors, no està en el que va passar aquell 28 d'abril a les 12 hores, 33 minuts i 16 segons, sinó en el valor de tot el coneixement acumulat.

L'origen de l'apagada

Resumit en una sola frase, una sèrie de circumstàncies van provocar ràpids augments de tensió i desconnexions en cadena de la generació elèctrica, la qual cosa va donar lloc a l'apagada peninsular. En ordre cronològic, a les 12.03 hores va tenir lloc una oscil·lació en la megaplanta fotovoltaica Núñez de Balboa, situada a Badajoz i pertanyent a Iberdrola. Les oscil·lacions són vaivens rítmics de la tensió, comuns i naturals, que tenen lloc en la xarxa europea. No obstant això, aquesta oscil·lació era desconeguda i el Govern la va qualificar com a "atípica". D'acord amb l'informe de l'ENTSO-E, "l'anàlisi indica que aquesta oscil·lació tenia un caràcter local i es va classificar com un fenomen d'inestabilitat induïda pel convertidor [un dispositiu electrònic usat a la xarxa]". A més, hi va haver una segona oscil·lació, en aquest cas interàrea —és a dir, que va afectar tota la xarxa paneuropea, des de Portugal fins a Turquia— entre les 12.19 i les 12.22 hores.

Existeixen protocols per fer-hi front, i de fet així va ser. Les oscil·lacions van ser mitigades, però aquesta tasca comporta amb si una pujada de tensió que ha de ser controlada. Per a això, REE programa centrals tèrmiques que es dediquen a aquest control. De les deu centrals que havia programat per al 28 d'abril, una d'elles es va declarar indisponible a les 20.00 del dia anterior, segons indica l'informe governamental.

Relacionat amb aquest tema

Per què facturen més les elèctriques des de l'apagada

Adhik Arrilucea

Red Eléctrica va decidir prosseguir "amb una previsió de recursos de control de tensió per a les hores centrals del dia inferiors als que havia calculat", segons va explicar Aagesen en la presentació de l'informe. Això implica que el risc d'una sobretensió era més gran. Així mateix, els informes van assenyalar que el control de les centrals va ser deficient. Això va ser “fruit de l'incompliment dels valors de regulació per part d'alguns generadors convencionals”, indica Raquel Martínez, doctora en Enginyeria Industrial i professora a la Universitat de Cantàbria.

Un problema de sobretensió?

Algunes centrals van augmentar la tensió en lloc de rebaixar-la. D'altra banda, hi va haver generadors que es van desconnectar abans d'hora, fet que va incrementar encara més el voltatge. En tan sols cinc segons, 15 gigawatts (GW) de generació elèctrica, equivalent al 60% de tota l'electricitat del sistema, van desaparèixer de cop. Tot això va redundar en una cascada de desconnexions que al seu torn van elevar la tensió fins que es va desconnectar tota la xarxa, provocant el zero elèctric. L'origen —no per això causa, almenys única— va estar present en un problema del convertidor d'una planta fotovoltaica —la de Núñez de Balboa, pertanyent a Iberdrola—. Això ha posat les energies renovables en el punt de mira, però Damián Cortinas va voler desmentir-ho durant la presentació de l'informe europeu: “Això no és sobre renovables, sinó sobre el control de tensió”.

En tan sols cinc segons, 15 gigawatts (GW) de generació elèctrica, equivalent al 60% de tota l'electricitat del sistema, van desaparèixer de cop

De totes maneres, Antonio Turiel, físic i investigador del CSIC, qüestiona que el problema es redueixi a una qüestió de control de tensió. En declaracions a Público, recorda que "es va canviar el mallat de la xarxa, que la va fer més vulnerable". La xarxa elèctrica europea és una xarxa mallada. Això vol dir que està interconnectada i l'electricitat pot fluctuar per diferents camins, com si fos una teranyina. Això la fa més robusta davant d'oscil·lacions, perquè la vibració es reparteix per tota la malla i amorteix la seva intensitat. Però al mateix temps, la fa més vulnerable davant d'augments de tensió.

En aquesta tessitura, “per què no va excloure REE la planta de Núñez de Balboa, ja que donava tants problemes?”, es pregunta l'expert. Una qüestió que apunta a més arestes que només al control dinàmic de la tensió. Durant la presentació del seu informe al juny de 2025, Red Eléctrica es va justificar en què va seguir els procediments normatius requerits en tot moment. Aquest assumpte està relacionat amb la depuració de responsabilitats encara pendent, però que ja està en marxa. La CNMC ha incoat una trentena d'expedients sancionadors contra les empreses i un contra REE, per una suposada "infracció molt greu", en virtut de la qual hauria incomplert les seves funcions "amb perjudici per al sistema o subjectes". També les principals elèctriques de l'Estat —Iberdrola, Endesa i Naturgy— s'enfronten a diferents expedients.

I què passa amb les renovables?

En aquest repartiment de responsabilitats, almenys des del punt de vista tècnic, les renovables queden exemptes de culpa. No obstant això, compleixen un paper particular en un sistema elèctric canviant. "La presència creixent de renovables exigeix una forma diferent d'operar la xarxa elèctrica", indica Raquel Martínez. Per la seva banda, Turiel critica que “s'ha introduït una quantitat massiva de renovables sense suficients sistemes d'estabilització. Quan la producció és majoritàriament per renovables, el sistema no té prou capacitat d'estabilització i pot col·lapsar”. El problema amb la penetració de renovables no té a veure amb aquestes energies com a tal, sinó amb la manera en què aquesta s'acompanya. La premissa es pot condensar en el cèlebre aforisme ambientalista: Renovables sí, però no així.

El problema amb la penetració de renovables no té a veure amb aquestes energies com a tal, sinó amb la manera en la qual aquesta s'acompanya

Què vol dir això en el context de la xarxa elèctrica? Incloure, com esmenta Turiel, sistemes d'estabilització. La inèrcia és el que normalment aporta estabilitat a la xarxa. Les fonts tradicionals d'energia utilitzen turbines rotatòries, que en ser molt pesades, són les que proporcionen aquesta inèrcia, però les renovables no tenen aquestes turbines. ¿La solució? El grid forming. Traduïble com a "formació de xarxa", aquest mecanisme aporta "inèrcia sintètica" a l'electricitat produïda mitjançant renovables. Aquesta tecnologia està present en dispositius electrònics com les bateries d'emmagatzematge.

D'acord amb la Fundació Renovables, "la potència instal·lada d'emmagatzematge de bateries ha crescut un 589% entre abril de 2025 i abril de 2026, passant de 28 megawatts (MW) a 193 MW". L'organització celebra que la resposta a l'apagada no fos desaccelerar la transició verda del sistema elèctric, sinó apostar per mesures que fan la xarxa més robusta alhora que més neta i sobirana —ja que els recursos com el Sol o el vent no depenen del volàtil tauler geopolític, al contrari dels combustibles fòssils—.

Una altra mesura que pretén avançar en aquest camí és l'habilitació de les centrals renovables per al control dinàmic de tensió, una tasca que fins ara només complien els generadors tradicionals d'energia com els cicles combinats. Aquest canvi ha estat reclamat des de diferents instàncies científiques, sectorials i ecologistes. No obstant això, Antonio Turiel mostra certa desconfiança cap a la possibilitat que les renovables executin aquesta tasca, ja que considera que la tecnologia que els permet dur-la a terme "és encara massa experimental". Malgrat això, REE va realitzar a l'octubre les primeres proves per habilitar aquestes centrals a prestar aquest servei.

Pot tornar a passar?

Han passat 365 dies des de l'apagada i en tot aquest temps no ha tornat a succeir una eventualitat semblant. L'evidència empírica reflecteix la improbabilitat que es repeteixi un zero elèctric. I així ho recalquen les pròpies veus expertes. "Si no impossible, és altament improbable que passi res similar", declara a Público Bosco Serrano Valverde, responsable de combustibles sostenibles de Transport & Environment (T & E), think tank sobre l'ús eficient d'energies renovables. "Després de l'apagada, Red Eléctrica ha operat amb un esquema d'operació reforçat", recorda. D'aquesta manera, Turiel coincideix que "operant la xarxa així no ha de ser possible" que passi un nou zero elèctric.

Fonts de Red Eléctrica van informar aquest diari que l'operació reforçada es mantindria activa fins a poder garantir l'estabilitat del sistema. "Juntament amb el creixent augment de l'emmagatzematge en bateries, una gestió intel·ligent de la demanda, i la millora de la interconnexió amb França podrem anar deixant enrere a poc a poc aquest esquema", expressa Serrano Valverde. "La lliçó de l'apagada no és frenar la transició energètica, sinó accelerar-la de manera compassada", conclou l'investigador del think tank. Aquesta compassió, resumeix, inclou "més flexibilitat de la xarxa, gestió activa de la demanda, emmagatzematge —mitjançant bateries i bombaments reversibles— i més interconnexió amb Europa".