L'habitatge iguala la inseguretat com el principal problema de Barcelona, segons els veïns

La crisi habitacional té un impacte evident en capes cada cop més àmplies de la població i això es tradueix que lideri les problemàtiques socials en nombroses enquestes. Si ja fa alguns anys que l'accés a l'habitatge apareix com un dels principals problemes dels catalans, ara també s'enfila gairebé al capdamunt de les problemàtiques de la capital, Barcelona. Així ho reflecteix la nova edició de l'Enquesta de Serveis Municipals, que en les dades d'aquest 2026 el situa a tocar de la inseguretat com el principal problema de la ciutat. Ara bé, quan la pregunta és quin és el problema personal més greu, aquí sí que l'habitatge lidera l'estadística sense discussió.

En concret, quan la pregunta és genèrica, la inseguretat apareix al capdamunt del rànquing, amb el 23,8% de les respostes, tot just vuit dècimes per sobre l'accés a l'habitatge (23,0%). En el primer pas, però, s'encadenen dos anys de retrocessos, ja que el 2024 arribava al 27,7% i fa 12 mesos al 26,5%, mentre que l'habitatge no ha deixat d'enfilar-se i, per exemple, el 2023 era citat pel 9,3% d'enquestats; el 2024, pel 12,3%; i el 2025, pel 20,8%. Per darrere, i a molta distància, els barcelonins situen com a principals problemes de l'urbs la neteja (6,4%), el turisme (6,2%) i problemes associats a la immigració (4,8%).

Els barcelonins sí que situen l'accés a l'habitatge com a principal problema a Catalunya (17,1%), just per davant de la inseguretat (11,9%) i la situació dels transports i les infraestructures (10,6%), mentre que apareix en segon lloc (12,3%) en el cas de l'Estat, aquí per darrere dels "aspectes polítics" (21,5%). Ara bé, si el focus es posa en quin problema de la ciutat afecta més directament els veïns a nivell personal, l'habitatge encapçala la llista per segona enquesta municipal consecutiva, amb el 16,9%, mentre que la inseguretat cau al 12,5% i els problemes econòmics apareixen en tercera posició, amb el 9,3%.

Relacionat amb aquest tema

El centre de Barcelona es converteix en un clam massiu a favor de la vaga general per l'habitatge

Marc Font

L'estudi deixa ben parat el govern municipal de Jaume Collboni, ja que la valoració de la seva gestió s'enfila fins al 6,45 sobre 10, una xifra que iguala el sostre de la sèrie històrica, marcat el 2018 sota l'alcaldia d'Ada Colau. La Generalitat (6,3) i el Govern espanyol (5,7) estan pitjor valorats.

A nivell dels diversos serveis els bombers apareix al capdavant, amb un 8,3; seguits de les biblioteques públiques (8,1), els centres cívics i el tramvia -empatats a 7,7, i les activitats culturals (7,6). A l'altra banda de la balança, s'hi troben l'aparcament (4,2), la circulació (5,4), la seguretat ciutadana (5,6) i el soroll (6).

Retrocés del català

La llengua catalana va perdent pes relatiu entre els barcelonins, fins al punt que ara mateix només seria l'idioma habitual d'un terç dels veïns (33,6%), el que suposa una caiguda de més d'un punt en tan sols un any. La tendència ha estat contínua les últimes dues dècades, ja que el 2006 era la llengua habitual del 43,8% dels residents, deu punts més que ara, no gaire lluny del castellà (52,8%). Des d'aleshores el castellà ha guanyat pes, fins el 56,1%, i sobretot ha crescut l'ús d'altres llengües, que ja representen el 10,3%, tres vegades més que fa 20 anys.

Les franges d'edat més joves registren uns nivells de català com a llengua habitual molt inferiors als dels majors de 64 anys (49%). Tant és així que, entre els de 35 i 44 anys, només ho és pel 19,2% de ciutadans, un nivell similar al grup de 25 a 34 anys (18,8%). Amb tot, entre els adults més joves hi ha un repunt de català com a llengua més usada (36,8%).

Relacionat amb aquest tema

La precarietat estructural i el retrocés en l'ús social de la llengua es consoliden com a problemes del sistema cultural català

Públic

L'enquesta també mostra que un 35% de la gent fa més de deu anys que viu a Barcelona, un 33% ha estat tota la vida, i un 21% porta entre sis mesos i cinc anys, mentre que un de cada deu hi és des de fa entre cinc i deu anys. En la mateixa línia, el 39% d'enquestats va néixer a Barcelona, i el 38% a l'estranger, mentre que el 9% a la resta de Catalunya i el 15% a la resta d'Espanya. Un 51% dels veïns són propietaris, i un 46% viuen de lloguer, l'any on aquesta proporció ha arribat a un nivell més alt, en una qüestió que es pregunta des del 2018.