El Govern recupera el projecte de l'Eix Transversal Ferroviari, que pretén connectar Lleida i Girona sense passar per Barcelona

El Govern ha aprovat encarregar a l'empresa pública Ifercat l'actualització dels estudis informatius de l'Eix Transversal Ferroviari (ETF), una infraestructura que pretén connectar en tren Lleida i Girona sense passar per Barcelona. Els estudis, que es basen en la planificació aprovada el 2010 pel segon Govern tripartit -que presidia José Montilla-, tindran un pressupost de 5,46 milions i s'espera que estiguin redactats en aproximadament un any i mig. 

Amb aquest projecte, l'objectiu de l'executiu de Salvador Illa és crear un nou corredor interior que combini passatgers i mercaderies i que descongestioni la zona del Penedès i el Vallès. El Govern també vol que l'ETF sigui una alternativa al túnel de Rubí perquè no es repeteixin situacions de bloqueig de mercaderies en cas d'incidències.

"El que vol és replicar el que va significar l'eix transversal a Catalunya en el seu moment en l'àmbit viari, en l'àmbit ferroviari", ha defensat la portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu. La consellera també ha reivindicat que si aquest projecte s'hagués executat fa 20 anys no hi hauria "tants problemes a la xarxa".

El projecte planteja un corredor ferroviari interior d'uns 254 quilòmetres que connectaria Lleida i Girona passant per municipis com Cervera, Igualada o Martorell. L'objectiu és trencar l'actual configuració radial de la xarxa ferroviària catalana, centrada en Barcelona, i avançar cap a un model més transversal. 

 En el plantejament inicial aprovat el 2010 es preveia una desena d'estacions per a passatgers al llarg del trajecte i un pressupost de més de 6.500 milions, cosa que encara no està definit per aquesta ocasió.

Ara, el desplegament de la infraestructura es preveu en dues fases. La primera connectaria Lleida amb Martorell passant per Cervera i Igualada, mentre que la segona prolongaria el traçat fins a Girona, amb final a l'entorn de l'aeroport gironí. A més, els nous estudis hauran d'analitzar amb detall el traçat pel Vallès per intentar evitar colls d'ampolla en punts sensibles de la xarxa ferroviària.

El Govern concep l'ETF com una infraestructura mixta per a passatgers i mercaderies: els trens de passatgers podrien circular a alta velocitat -a 250 quilòmetres per hora-, mentre que els trens de mercaderies ho farien a uns 140 quilòmetres per hora, amb apartadors específics per facilitar l'operativa.

Qüestionament d'experts  

A l'espera dels detalls del projecte, l'Eix Transversal Ferroviari genera recels entre alguns experts. En una entrevista recent amb Públic, el president de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura i de l'Aliança Ibèrica pel Ferrocarril, l'enginyer industrial Pau Noy detallava que "hem calculat que la demanda de l'eix transversal ferroviari és una mica més que la de la línia Pobla de Segur, és a dir, nul·la. I per això ens hem de gastar 12.000 milions? És la típica maragallada, perquè és una cosa del Maragall, sense cap reflexió ni de costos, ni de rendibilitat, ni de viatgers".

En aquest sentit, es mostrava convençut que una línia d'aquest tipus no tindria una demanda important de viatgers, especialment si les estacions s'ubiquen fora dels nuclis urbans.