Gestió dels residus, transport públic i atraure més inversions: per què el Camp de Tarragona vol convertir-se en una àrea metropolitana?
L'associació que l'impulsa, que ja agrupa 16 municipis del Camp de Tarragona, treballa per trobar un encaix jurídic a través d'una llei al Parlament que reconegui institucionalment l'àrea metropolitana i doni seguretat jurídica als ajuntaments per compartir serveis
Barcelona-
El Camp de Tarragona, format per les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès, ha experimentat en els darrers anys un creixement exponencial. Segons el cens anual de població de l'Idescat, en les darreres dues dècades, ha passat de 385.406 habitants l'any 2000 a 535.907 el 2022, un augment de prop d'un 39%.
Tot i ser la segona àrea més poblada de Catalunya, després de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, mai no s'ha concebut històricament com una realitat metropolitana cohesionada, sinó com un territori articulat al voltant de diferents ciutats i comarques, amb dinàmiques pròpies i reptes compartits en àmbits com la mobilitat, la gestió dels residus, l'habitatge i la planificació urbanística.
Cada vegada hi ha més veus que se sumen a la necessitat de coordinar millor els municipis d'un territori cada vegada més interconnectat, on els desplaçaments quotidians, l'activitat econòmica i l'accés als serveis superen les fronteres administratives. En aquest context, el Camp de Tarragona vol consolidar una realitat que ja existeix sobre el territori, però que encara no disposa d'un reconeixement institucional propi: l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, formada inicialment per les comarques del Tarragonès i el Baix Camp, amb la incorporació de municipis que mantenen relacions quotidianes amb aquests centres.
Relacionat amb aquest tema
La iniciativa, impulsada per diversos ajuntaments tarragonins amb el suport de la Diputació de Tarragona i la Generalitat, busca reforçar la cooperació entre les principals ciutats i les poblacions del seu entorn per guanyar capacitat de planificació, millorar els serveis públics i aprofitar les oportunitats econòmiques que genera el territori.
La proposta inicial parteix amb la idea no crear una nova administració, sinó de coordinar millor les que ja existeixen. Així ho defensa Gustavo Cuadrado, Comissionat per a l'impuls de l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, que en una conversa amb Públic considera que el territori perd oportunitats quan cada municipi actua pel seu compte. "L'objectiu és avançar cap a una manera de treballar compartida, amb projectes concrets i mecanismes que permetin als ajuntaments sumar esforços sense perdre la seva autonomia", detalla.
La iniciativa sorgeix en un moment en què les administracions públiques es troben a la diana de certes formacions que través dels seus discursos defensen simplificar-ne les estructures per deslegitimar el seu paper en un sistema democràtic. Davant d'aquest escenari, els promotors insisteixen que el projecte no pretén afegir una nova capa burocràtica, sinó fer més eficient la gestió d'alguns serveis i donar una resposta conjunta a necessitats que superen els límits municipals. "Si fem més capes administratives, no anem bé", resumeix Cuadrado, que aposta per aprofitar les estructures existents i dotar-les de més capacitat d'actuació.
Residus, transport públic i competitivitat econòmica
El projecte metropolità treballa actualment en tres grans línies d'actuació. La primera és la gestió dels residus, un àmbit en què ja existeixen mecanismes de cooperació entre municipis. Els impulsors volen reforçar això i ampliar-ne les possibilitats, aprofitant que és un servei que ja funciona més enllà dels límits administratius de cada localitat.
Relacionat amb aquest tema
Entre les iniciatives que s'estan explorant també hi ha la possibilitat de crear una empresa metropolitana de l'aigua. La primera fase se centraria en la cooperació entre Reus i Tarragona, que estudien les possibilitats jurídiques per desenvolupar un projecte conjunt. De moment, però, el projecte es troba en fase d'estudi i encara cal concretar-ne la fórmula legal, les competències i el funcionament.
La segona línia és la mobilitat. Els promotors volen reforçar el paper de l'Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) perquè pugui assumir més competències i coordinar millor el transport públic urbà i interurbà. "Volem aspirar a desenvolupar l'ATM", explica Cuadrado, que defensa una planificació adaptada als desplaçaments quotidians entre els municipis. En aquest àmbit, destaca l'impuls dels TramCamp, que pretén unir Cambrils, Reus i Vila-seca en una primera fase; i Tarragona, Reus, La Canonja i l’Aeroport de Reus en una segona.
Relacionat amb aquest tema
La primera fase del TramCamp entrarà en servei el 2029 i unirà Cambrils, Salou i Vila-seca al llarg de 14 quilòmetres i 14 estacions. La inversió prevista arriba als 245 milions i la previsió és que la infraestructura transporti prop de 9,5 milions de passatgers anuals quan estigui completada. Posteriorment, la xarxa s'ampliarà amb una segona fase que connectarà Tarragona i Reus, incorporarà un ramal fins a l'aeroport de Reus i convertirà el tramvia en l'eix vertebrador del transport públic del Camp.
Cuadrado considera que el TramCamp pot simbolitzar l'aterratge de l'àrea metropolitana sobre el terreny. "Seria visibilitzar aquesta realitat d'una manera molt clara. Perquè a efectes pràctics som una àrea metropolitana, però la gent no sap que ho som", afirma. El comissionat defensa que el traçat s'ha de plantejar amb criteris de mobilitat metropolitana i no exclusivament a partir de les demandes particulars de cada municipi. Un excés de parades, argumenta, podria restar eficiència a la connexió entre els principals nuclis de població i activitat econòmica.
Relacionat amb aquest tema
La tercera pota és la creació d'una agència per a la competitivitat del Camp de Tarragona, concebuda com una eina per captar inversions i planificar-les des d'una perspectiva territorial. "L'objectiu és facilitar que les empreses que vulguin instal·lar-se a la zona trobin un interlocutor capaç d'orientar-les i coordinar les administracions implicades", apunta Cuadrado. "A vegades les empreses es volen ubicar aquí, però van d'ajuntament en ajuntament i es perden", explica.
Captar inversions
La coordinació econòmica és un dels principals arguments dels defensors de l'àrea metropolitana. "No n'hi ha prou que una inversió s'instal·li en un municipi concret, cal anticipar-ne els efectes sobre el conjunt del territori i preparar els serveis necessaris per absorbir l'activitat que generi", comenta. Això implica planificar qüestions com la mobilitat dels treballadors, la disponibilitat d'habitatge i les necessitats formatives. "Hi ha grans inversions que venen aquí a Tarragona i això s'ha de treballar com a agència, perquè l'impacte realment es quedi aquí", defensa Cuadrado.
El comissionat posa com a exemple la necessitat de preveure quants treballadors requerirà una activitat industrial, on viuran i quina formació necessitaran. "La coordinació entre els ajuntaments, la Generalitat i altres agents hauria de permetre preparar els perfils professionals que demanin les empreses i aconseguir que les oportunitats laborals beneficiïn la població del territori", explica.
Relacionat amb aquest tema
Una associació de municipis com a primer pas
De moment, el projecte s'articula a través d'una associació que agrupa els municipis i les institucions impulsores. La iniciativa va arrencar amb vuit alcaldes, la Diputació de Tarragona i la Generalitat, i s'ha organitzat en diferents comissions de treball per concretar propostes en àmbits com la mobilitat, les infraestructures i el desenvolupament econòmic. Acutalment està formada per 16 municipis, amb Mont-roig del Camp i Perafort i Puigdelfí com a últimes incorporacions. També en formen part Altafulla, els Pallaresos, la Pobla de Mafumet, el Catllar, Creixell, els Garidells i Vespella de Gaià.
Aquestes comissions també permeten incorporar agents privats mitjançant convenis. Una de les prioritats és trobar la fórmula jurídica adequada per a l'agència de competitivitat i avançar en el reconeixement institucional de l'àrea metropolitana. Cuadrado admet que el procés no està exempt de dificultats, ja que els ajuntaments tenen competències, prioritats i interessos diferents. Per això, considera que la cooperació s'ha de traduir en actuacions concretes.
Una llei per donar seguretat jurídica
Un dels objectius polítics de l'Associació és impulsar una llei al Parlament de Catalunya que reconegui institucionalment l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona i estableixi un marc jurídic per a la cooperació entre municipis.
Relacionat amb aquest tema
La norma hauria de definir aquesta realitat territorial i proporcionar garanties perquè els ajuntaments puguin compartir serveis i desenvolupar projectes conjunts sense dubtes sobre les competències de cada administració. "Això ens ha de permetre, si els ajuntaments hi estan d'acord, mancomunar serveis per ser més eficients, però sense problemes legals", assenyala Cuadrado.
El projecte ja s'ha començat a treballar amb la Generalitat, segons explica el comissionat, tot i que encara cal concretar-ne el contingut, la fórmula jurídica i el calendari de tramitació. La llei hauria de permetre passar d'una associació que impulsa projectes a un model de cooperació amb un reconeixement institucional més sòlid, sense duplicar les funcions dels ajuntaments.
Una planificació territorial compartida
L'àrea metropolitana també vol contribuir a una planificació territorial més coordinada. En aquest àmbit, el projecte col·labora amb la Generalitat en el desenvolupament del Pla director urbanístic (PDU), una eina per debatre el futur del territori i establir criteris compartits sobre la seva ordenació.
El procés genera discrepàncies, ja que alguns ajuntaments temen que una planificació supramunicipal pugui limitar la seva autonomia urbanística. Cuadrado, però, defensa que el valor del projecte també rau en la possibilitat que els municipis debatin conjuntament el futur del territori i identifiquin els punts d'acord.
Per a Cuadrado, cooperar no significa renunciar a l'autonomia municipal, sinó ampliar la capacitat d'actuació dels ajuntaments davant de problemes que no es poden resoldre individualment. El procés, admet, requereix temps i resultats tangibles que demostrin els beneficis de treballar plegats.
El comissionat assegura que ja hi ha avenços en diferents fronts, com els estudis de mobilitat, la col·laboració amb la Generalitat en la planificació territorial i els treballs per concretar la llei metropolitana. El repte és fer realitat una estructura de cooperació reconeguda, amb instruments jurídics estables i projectes compartits que es mantinguin més enllà dels cicles electorals, tenint en compte que el maig de l'any vinent se celebren unes eleccions municipals.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.