Es cronifica l'estada als allotjaments temporals dels serveis socials de Barcelona: es duplica en cinc anys el temps mitjà de permanència

El temps que una família passa allotjada en un recurs d'urgència municipal a Barcelona —pensions, alberg i espais similars— s'ha disparat en només cinc anys. Segons dades de l'Ajuntament de Barcelona facilitades a l'ACN, l'estada mitjana d'una unitat familiar era de 103 dies el 2020 i ha arribat als 202 dies el 2025: pràcticament el doble. La comissionada d'Acció Social, Sònia Fuertes, ho relaciona directament amb "totes les dificultats" que enfronten les famílies per accedir o mantenir un habitatge, i explica que aquests recursos s'activen "sobretot" quan es produeix una pèrdua sobtada de la llar, tot i que el consistori també treballa de manera preventiva per evitar-la. Segons dades del consistori, més del 50% dels casos d'entrada en un alberg o pensió d'urgència tenen a veure amb la pèrdua d'una habitació.

Embús als Allotjaments d'Ús Temporal

El nombre total de persones que han passat per un allotjament temporal d'urgència (ATU) a la ciutat ha crescut un 26,3% entre 2020 i 2025, de 4.660 a 5.886, tot i que el moment de màxima tensió es va viure el 2022, amb 6.654 persones ateses. La capacitat real del sistema, però, no arriba a absorbir aquest volum: es mou al voltant de les 3.000 places, i el maig del 2026 hi havia 3.279 persones allotjades en 1.087 unitats de convivència.  El pressupost municipal destinat a aquests recursos ha passat de 34 milions d'euros el 2023 a 43 milions el 2025, i el 60% dels ajuts econòmics que tramiten els serveis socials (9,3 dels 15,7 milions totals) es destina a qüestions d'habitatge, bàsicament per pagar-lo.

Un recurs pensat per a l'urgència que es cronifica per la pressió habitacional

Fuertes admet que els ATU es van concebre com una resposta temporal davant d'una emergència, com podia ser la pèrdua d'un habitatge, però que a la pràctica s'han convertit en un "servei bàsic" per a moltes famílies. Les xifres ho confirmen: més del 76% de les persones allotjades hi porten més de sis mesos, una part rellevant supera l'any, i un 5% hi acumula més de cinc anys. Des de Serveis Socials reconeix que els serveis socials estan operant "fora de les seves possibilitats" davant un problema d'habitatge que afecta "moltíssimes famílies" i que s'ha cronificat.

Infants: la població que més creix dins els ATU

L'augment d'infants en aquests recursos també amoïna a les institucions. La seva presència ha augmentat un 47,5% més entre 2020 i 2025, passant de 1.705 (36,6% del total) a 2.515 (42,7%). Fuertes reconeix que aquesta xifra "preocupa" i que la pèrdua de l'habitatge és sempre "un procés emocional" amb un fort impacte en els menors, motiu pel qual —diu— l'estratègia municipal de pobresa infantil hi ha posat especialment la mirada.

El suport en els operadors turístics: model qüestionat

L'Ajuntament emmarca el model dels ATU en una fotografia més àmplia sobre tots els recursos que s'ofereixen per fer front al problema de l'habitatge a la ciutat i Fuertes destaca l'inauguració de 15 habitatges "de transició" que aquest setembre el consistori va inaugurar a Sant Martí.

Però el cert és que una part del model recau en pensions i albergs, alguns dels quals són d'operadors turístics, un model que la Sindicatura de greuges de Barcelona va posar en dubte. Fuertes assegura que aquest es manté per motius operatius, ja que calen entitats amb capacitat de resposta immediata davant d'una pèrdua d'habitatge. L'Ajuntament admet que trobar una sortida real és complicat, especialment en famílies monoparentals amb ingressos baixos, i alerta del risc que algú "utilitzi" la situació de precarietat de qui busca pis.