El cos propi de Protecció Civil continua encallat mentre creixen les emergències extremes

Els episodis meteorològics extrems provocats pel canvi climàtic, cada vegada més recurrents, intensos i desestacionalitzats, exigeixen una resposta a les emergències especialitzada, ràpida i coordinada. Davant d'aquesta situació, Catalunya continua sense un cos propi de Protecció Civil malgrat que el Parlament ha reclamat dues vegades la seva creació en els darrers dos anys. Així, els treballadors reclamen que la Generalitat compleixi els acords parlamentaris i doti el servei d'un marc professional propi. Al seu torn, el Govern reivindica que està impulsant un reforç històric amb més personal, recursos materials i desplegament territorial, però no concreta un calendari per crear el cos operatiu.

La discrepància posa sobre la taula dues qüestions relacionades, però diferents: com reforçar la capacitat de prevenció i resposta davant les emergències i com garantir l'estabilitat dels professionals que ja desenvolupen aquestes funcions. La plantilla considera que la creació d'un cos propi és necessària per retenir el talent i consolidar una carrera especialitzada. L'executiu català, en canvi, se centra en el dimensionament dels recursos i les actuacions previstes en l'estratègia de desenvolupament de la Protecció Civil Local 2025-2027.

Al seu torn, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) alerta que el model actual de places a Protecció Civil obliga els aspirants a superar una oposició del cos superior de la Generalitat, "un procés que no té relació directa amb les tasques operatives que després es desenvolupen". Segons detallen veus de la plantilla a Públic, això fa que molts professionals formats en emergències no puguin continuar en els seus llocs quan aproven places d'altres àmbits de l'administració: "El resultat és que el servei forma persones de manera constant i després les perd".

Relacionat amb aquest tema

El documental que reconstrueix les hores decisives de la DANA: "La gestió va ser nefasta"

Henrique Mariño

Fernando Fernández Marín, delegat per IAC-CATAC del Comitè Intercentres del Departament d'Interior i Seguretat Pública, diu que la plantilla reivindica també la possibilitat de fer "oposicions pròpies", a més d'adaptades a les funcions del servei. Una altra petició a la Generalitat és l'equiparació amb la resta de cossos d'emergències del país, de manera que els professionals de Protecció Civil tinguin "el mateix reconeixement jurídic i professional".

Moviment al Parlament

Justament aquesta setmana el tema ha tornat a passar pel Parlament, quan Junts, ERC, els Comuns i la CUP han registrat una proposició de llei per crear un cos propi que permeti reconèixer l'especificitat dels seus professionals i desenvolupar la seva carrera fora del Cos General de Funcionaris de la Generalitat. La iniciativa modifica la llei de Protecció Civil i permetrà tenir, a parer dels grups que la impulsen, "una Protecció Civil forta, especialitzada i preparada per afrontar les emergències actuals i futures", especialment en un context d'emergència climàtica. Les formacions que defensen la iniciativa legislativa defensen que la creació d’aquest cos propi és fonamental per retenir el talent i preservar el coneixement especialitzat dels professionals.        

Per la seva part, Albert Perramon, cap del Servei Territorial de Protecció Civil a Girona, reclama "un acord de país" per "ordenar" el sistema i "no deixar perdre" professionals. Explica que l'encaix administratiu actual de Protecció Civil "no reconeix la feina" que fan, perquè se'ls pressuposa "una realitat administrativa". En aquesta línia, ha demanat unes oposicions pròpies i especialitzades per redreçar el model, fins al punt d'advertir que és "urgent". I ha demanat al Govern que "reculli el guant" de la iniciativa i "lideri el procés perquè ja fa tard".

Per què cal un cos propi?

La creació d'un cos propi permetria resoldre alguns d'aquests reclams: no es tracta de crear de zero una estructura operativa, sinó de donar estabilitat legal i professional a una organització que ja funciona. "Les funcions serien les mateixes que es duen a terme avui", regulades per la Llei 4/1997, de Protecció Civil de Catalunya, i la resta de normativa aplicable, segons l'IAC. "El canvi és el marc en què s'exerceixen: un cos propi permetria que aquestes funcions les dugui a terme personal especialitzat en emergències, amb una carrera professional pròpia, accés per oposicions pròpies i sense haver de superar processos aliens a la feina", explica la mateixa veu sindical.

Relacionat amb aquest tema

Suspès de nou el primer judici dels bombers voluntaris contra la Generalitat per ser reconeguts com a treballadors

Judit Castaño

Segons els treballadors, el servei ja disposa de la plantilla, l'estructura i l'organització territorial, basada en serveis territorials a cada vegueria. La sala operativa funciona amb dues sales que actuen com una de sola, el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), amb "redundància" per garantir la continuïtat del servei en cas de desastre. "Segons la plantilla, el cos propi no crearia una estructura nova, sinó que donaria estabilitat legal a la que ja funciona", insisteix Fernández Marín. 

Una de les principals preocupacions dels treballadors és la temporalitat de bona part de la plantilla tècnica, que està dividida en dos col·lectius. Mentre els llocs de responsabilitat i comandament "estan estabilitzats", la majoria dels tècnics són interins: segons la plantilla, es tracta del 100% dels caps de sala del CECAT i més d'un 80% dels professionals dels serveis territorials. "Aquesta temporalitat genera inestabilitat i fa que l'experiència acumulada pugui perdre's en qualsevol moment", assenyala.        

Relacionat amb aquest tema

Sense finançament ni català a Europa i amb dubtes sobre Rodalies: els impactes per a Catalunya d'avançar les eleccions

Marc Font

Pel que fa als recursos, el personal de les places de nova creació dels serveis territorials "no percep el plus necessari per fer guàrdies fora de la jornada ordinària", sempre segons els treballadors. "Aquestes guàrdies les continua fent el personal mínim que hi havia abans de l'ampliació", apunten, destacant que tampoc disposen de la uniformitat ni del material de protecció bàsic.      

Relacionat amb aquest tema

Anys de mancances, exposició als contaminants i acords pendents: per què protesten els bombers

Judit Castaño

Per la seva part, la Generalitat ho emmarca tot en la nova estratègia per al Desenvolupament de la Protecció Civil Local a Catalunya 2025-2027. Tanmateix, la resposta no concreta quina estructura tindria el cos propi, quin cost específic comportaria ni quan es podria posar en marxa. Gràcies a la iniciativa impulsada, les fonts del Departament d'Interior asseguren que el Govern està fent "un esforç sense precedents per fer el dimensionament més significatiu de la història" del servei "a nivell tècnic i territorial".

En aquest sentit, destaquen que el 27 de febrer de 2025 es va anunciar l'augment de la previsió de personal de 164 a 447 efectius (un 172% més), comptant amb "un redimensionament immediat" de 87 nous professionals que se sumen als 168 existents. En el pressupost del 2026 es van incloure 153 nous llocs de treball en l'àmbit territorial, representant 107 nous tècnics de protecció civil de referència comarcal, una inversió de 5,41 milions d'euros cada any.

"Per assolir un desplegament real i efectiu, el redimensionament ha d'anar acompanyat de la dotació de l'equipament i els vehicles necessaris per poder fer front als nous reptes en la gestió de les emergències", admet la font governamental. Per aquest motiu, apunten que s'ha fet el canvi d'uniformitat i s'ha aprovat l'ampliació de la flota de vehicles, que passa de 10 a 108 vehicles amb 96 SUV híbrids endollables (PHEV), és a dir, es multiplica per 10,8, per valor de 7,3 milions d'euros.

Condicionats davant fenòmens meteorològics extrems

Enmig del debat, ha irromput la presència de casos de fenòmens meteorològics extrems cada vegada més freqüents, dels episodis de pluges torrencials i inundacions, als incendis i les altes temperatures. Els treballadors alerten que les emergències d'aquest tipus obliguen a sostenir el servei durant hores o dies, amb molt personal en guàrdia. Segons la plantilla, si el personal territorial no les pot fer per manca de plusos, i si la sala depèn de professionals interins, "la capacitat de resposta queda molt condicionada". El sindicat considera que la creació d'un cos propi permetria conservar aquest coneixement i evitar que es perdi amb la rotació de personal. 

La plantilla apunta que el cos propi "milloraria sobretot la continuïtat i la qualitat de la resposta, perquè es retindria l'experiència". "El servei coordina les grans emergències, fa que la informació flueixi entre els cossos operatius i els serveis territorials ajuden els municipis en les fases de preemergència, emergència i postemergència", reivindiquen. En aquest sentit,  "reforçaria aquesta feina amb personal estable i especialitzat", i permetria desenvolupar la planificació i la implantació dels plans d'emergència als municipis, així com el servei d'inspecció.

I és que els episodis meteorològics extrems, les pluges torrencials, les inundacions, els incendis i les onades de calor exigeixen una capacitat de resposta sostinguda tot l'any. Les emergències ja no es concentren en temporades tan definides com abans, sinó que poden arribar en qualsevol moment i, fins i tot, coincidir. "Abans parlàvem de temporada d'incendis o de temporada de pluges; ara els episodis greus arriben en qualsevol moment de l'any i sovint se superposen", assenyala el sindicat, que posa com a exemples la dana de la tardor, un incendi a la primavera, una onada de calor o una apagada general.

Per Fernández Marín, aquesta realitat fa necessari disposar d'una estructura preparada durant tot l'any, amb professionals especialitzats que coneguin els plans d'emergència, el territori i els protocols: "El cos propi no és una demanda corporativa, és la manera de garantir que aquest coneixement es queda a la casa". El creixement del nombre de treballadors "serà necessari", però primer cal "estabilitzar" l'actual: "Ampliar plantilla sense resoldre l’encaix administratiu és omplir un cubell foradat: incorporarem gent, la formarem i, d’aquí a tres anys, haurà de marxar", diu la font, insistint que cal un "marc estable".

Per la seva part, el Govern destaca el reforç de Protecció Civil des de 2024 dins de l'estratègia de la Generalitat per "millorar la prevenció i la resposta" a les emergències que pot patir Catalunya. Les fonts del departament insisteixen en el fet que hi ha un "increment de professionals, de recursos materials i tecnològics", i que aquesta "ampliació i creixement continuarà en el futur". "Els reptes climàtics estan reafirmant recentment la gran importància de la Protecció Civil a Catalunya, davant d'uns fenòmens d'emergència cada vegada més freqüents, intensos i desestacionalitzats", admeten.

En aquest sentit, coincideixen que cal una Protecció Civil amb "capacitat de prevenció, planificació i amb presència a tot el territori", i reconeixen que "els recursos globals assignats fins aquesta legislatura han estat molt limitats". "Per poder avançar en aquesta línia, i especialment per fer front a aquests creixents reptes d'emergències vinculat al canvi climàtic, és necessari dotar dels recursos humans i materials suficients", alerta el departament.      

L'IAC alerta que la interinitat i la manca de personal disponible per fer guàrdies condicionen "molt" la resposta als fenòmens extrems. Segons la seva informació, avui no hi ha cap cap de sala del CECAT que sigui funcionari de carrera, i el 84% del personal de l’operativa territorial és interí. A aquesta situació s'hi afegeix, segons el representant dels treballadors, que el personal territorial incorporat des del gener encara no té regulat el complement de guàrdies, limitant els professionals fora de la jornada laboral. "En una emergència, els primers minuts i el coneixement del territori són decisius", sosté el sindicat. 

L'IAC defensa que un cos propi permetria canvis concrets com oposicions específiques en gestió d'emergències, "de manera que qui entra ho fa per quedar-s’hi". També regular les guàrdies, els torns de dotze hores i la feina de nit d'acord amb la realitat d'un servei operatiu, "i no com una excepció dins d'un cos administratiu". I, sobretot, "retenir el talent": "que el tècnic que ha gestionat cinc episodis d'inundacions sigui el mateix que gestioni el sisè". "No demanem privilegis ni més pressupost. Ja tenim uniformitat pròpia, horaris especials i conduïm vehicles d’emergència. El que demanem és que el marc legal reconegui el que ja som i poder fer oposicions pròpies", replica el sindicat a les iniciatives del Govern.

"No demanem privilegis ni més pressupost. El que demanem és que el marc legal reconegui el que ja som i poder fer oposicions pròpies", diu l'IAC

Per què està encallat el cos propi?

El Parlament ha instat el Govern a crear-lo en dues ocasions, amb la Resolució 67/XV del 30 de gener de 2025, i amb una nova aprovació el 22 d'abril de 2026. La plantilla reclama que el Govern compleixi el mandat parlamentari que fixa la creació del cos abans de finalitzar el 2026. Segons els representants dels treballadors, "el Govern no ha fet cap pronunciament públic ni ha impulsat cap actuació per protegir un servei essencial". "La plantilla fa tres anys que alerta que la sala del CECAT es podria quedar sense personal", afegeixen.

Entre les demandes hi ha la constitució d'una taula de treball amb els grups parlamentaris i el Departament d'Interior i Seguretat Pública, precisament l'establiment d'un calendari d'execució vinculant i la convocatòria d'oposicions pròpies que permetin consolidar els professionals i equiparar-ne el reconeixement amb el de la resta de cossos d'emergències. "Ja anem tard i cada mes sense avenços agreuja la situació de tots els serveis: la sala del CECAT, els serveis territorials, la implantació dels plans d'emergència i les tasques de difusió", apunta Fernández Marín.

Els treballadors diuen que prop del 80% dels caps de sala del CECAT ja han superat els tres anys d'ocupació de la seva plaça i, en acabar la temporalitat, podrien optar a places de funcionari en les noves oposicions. Això faria que el servei "perdés la majoria dels seus caps de sala, que serien substituïts per persones amb poca experiència", segons la font. "Un lloc de tanta responsabilitat no es pot gestionar amb fluïdesa en menys d'un any sense l'acompanyament de personal experimentat. A més, la paralització afectaria la resta de l'estructura: els serveis territorials, la implantació dels plans d'emergència als municipis i les tasques de difusió", insisteix la Intersindical.

"El Govern no ha fet cap pronunciament públic ni ha impulsat cap actuació per protegir un servei essencial", apunten els treballadors

La Generalitat, en canvi, no concreta en la seva resposta quins passos administratius o jurídics caldria fer per crear el cos, ni si hi ha una previsió pressupostària específica per fer-ho. A les preguntes sobre el calendari, les funcions del nou cos, l'estructura i el desplegament, el departament respon que els esforços actuals se centren en "aquest dimensionament i potenciament històric de Protecció Civil de la Generalitat i en el reconeixement de la tasca dels professionals que en formen part, amb una vàlua indiscutible que es demostra cada emergència que enfrontem".

Per la seva part, el Govern assegura que s'ha "mostrat obert a totes les iniciatives" aprovades al Parlament respecte de la creació del cos de Protecció Civil. A banda de l'esforç "sense precedents per fer el dimensionament més significatiu de la història de Protecció Civil", destaca que en el pressupost de 2026 es van incorporar "importants mesures que reforçaran significativament" el servei.

Les fonts del departament citen el reforç de l'estructura del CECAT; el dimensionament de recursos humans i materials; la implantació dels plans d'emergències municipals DUPROCIM amb les Diputacions; la revisió dels diferents Plans de protecció civil de Catalunya per incorporar factors de canvi climàtic; subvencions a ens locals per infraestructures i adquisició de material de protecció civil; i campanyes de sensibilització.

La situació s'agreuja

La situació s'hauria agreujat després d'una reunió dels caps de sala del CECAT amb les subdirectores de la Direcció General de Protecció Civil (DGPC). Segons la informació traslladada pels treballadors, se'ls va comunicar que, un cop finalitzi l'actual procés d'oposició, els professionals que acumulin tres anys d'experiència continuada hauran de deixar els seus llocs de treball. Això comportaria la sortida de set caps de sala al febrer vinent i de dos més al juny, si no marxen abans "per poder trobar una estabilitat laboral".

"Això deixarà la sala del CECAT en mans de professionals sense experiència prèvia en la gestió d'emergències, quatre dels quals s'han incorporat durant els darrers dos mesos", alerten. A més, aquests treballadors hauran d'esperar sis mesos abans de poder tornar a presentar-se a una convocatòria, amb l'argument d'evitar un possible abús de temporalitat, segons els treballadors. "Cadascun acumula unes 500 hores de formació especialitzada, en predicció meteorològica, hidrologia, riscos radiològics o comunicació en emergències. Aquest coneixement no es reposa en unes setmanes", alerten sobre la capacitat de resposta a les emergències climàtiques.

Els treballadors qüestionen que s'hagi de prescindir de persones formades i amb experiència quan, asseguren, algunes places s'han ofert públicament i no han trobat candidats. Així, reclamen esclarir quines alternatives hi ha per retenir els professionals i garantir la continuïtat del servei i si aquesta limitació "respon a una exigència legal o a una interpretació de la normativa europea, així com si existeixen alternatives que permetin retenir el talent i garantir la continuïtat del servei".

Apunten que al març la consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, va afirmar a la comissió del Parlament que el departament estava treballant en la laboralització dels caps de sala. Segons l'IAC, això permetria donar resposta a la situació d'interinatge i evitar la marxa de professionals formats i amb experiència. Tanmateix, durant la reunió amb les subdirectores de la DGPC se'ls va indicar que "en cap moment" aquesta laboralització "s'havia plantejat com una solució a la situació actual d'interinatge". "Aquesta afirmació contradiu el que la mateixa consellera" i "genera dubtes sobre el compromís real del Departament amb aquesta mesura", alerta Fernández Marín.

Per la seva part, Perramon ha avisat aquesta setmana que són unes de les persones amb més experiència i formació davant emergències. "Ningú entendria que un país que ha viscut la Covid-19, diverses danes, grans incendis forestals, nevades i pluges torrencials es permeti prescindir del coneixement dels professionals que preparen, planifiquen i coordinen la resposta davant les emergències", ha remarcat el cap del Servei Territorial de Protecció Civil a Girona.

"No és una qüestió sobre la taula", segons l'IAC

En aquesta reunió, els treballadors també van preguntar en quin punt es troba aquesta creació del cos operatiu propi de Protecció Civil: "La resposta ha estat que no és una qüestió que estigui actualment sobre la taula", diuen. "Ens trobem davant d'una situació en què es prescindirà de professionals amb experiència acreditada en la gestió d'emergències, sense que s'hagi concretat cap alternativa clara per evitar-ho", adverteix l'IAC, mentre la laboralització "no es considera una solució" i la creació del cos operatiu "sembla haver quedat en un segon pla".

"La laboralització anunciada no es considera una solució i la creació del cos operatiu sembla haver quedat en un segon pla", diuen els treballadors

El Govern, per la seva banda, sosté que l'increment de personal, vehicles i recursos tecnològics permetrà millorar la prevenció i la resposta davant les emergències, en un escenari en què els episodis extrems poden ser més freqüents, intensos i difícils de preveure estacionalment. Però encara no ha concretat si aquest desplegament anirà acompanyat de la creació del cos propi reclamat pels treballadors i avalat per les resolucions parlamentàries. La possible sortida de professionals amb experiència del CECAT afegeix pressió a un debat que continua sense calendari ni una solució definida.