Com el canvi climàtic agreuja els riscos per a la salut de les persones sense llar a Catalunya?

Desembre del 2025. Sota un pont de la C-31, una cinquantena de persones dormen a la intempèrie després d'haver estat desallotjades de l'antic institut B9 de Badalona. Pocs dies abans, Protecció Civil havia activat l'alerta per pluges torrencials. Setmanes més tard, en plena onada de fred, una persona mor sola dins d'un pàrquing. No és un fet aïllat. És el símptoma més cru de dues crisis que avancen en paral·lel: la crisi de l'habitatge i la crisi climàtica.

Aquesta és la tesi central de l'estudi publicat per l'Observatori DESCA Sensellarisme i canvi climàtic a Barcelona. Propostes per abordar dues crisis sistèmiques globals entrecreuades. Segons l'informe, el sensellarisme no només és una expressió extrema de l'exclusió residencial, sinó també una situació de vulnerabilitat climàtica severa, i més en una ciutat com Barcelona, que s'escalfa, s'asseca i es veu sacsejada per fenòmens meteorològics cada cop més extrems.

Segons dades oficials, a Catalunya 5.777 persones dormen directament al carrer o passen la nit en recursos socials, i més d'un terç es concentren a Barcelona. Lluny de ser una situació estancada, el fenomen empitjora any rere any: entre el 2019 i el 2024, el nombre de persones que viuen al carrer a la capital catalana ha augmentat un 66%, segons la Fundació Arrels. 

El perfil majoritari de les persones que dormen al carrer mostra desigualtats molt clares. El 87% són homes, però la variable més determinant és l'origen. El 74% són persones migrants, una proporció molt superior al pes de la població immigrada al conjunt de la ciutat. Moltes han migrat per motius socioeconòmics, però també hi ha un percentatge rellevant de persones que fugen de conflictes, persecucions o contextos de col·lapse social i ambiental als seus països d'origen.  

Entre els col·lectius més vulnerables a dormir al carrer destaquen els joves migrants extutelats

Entre els col·lectius més vulnerables destaquen els joves migrants extutelats. Una part molt significativa dels joves que viuen al carrer han passat prèviament pel sistema de protecció a la infància. En assolir la majoria d'edat, molts queden fora de qualsevol xarxa de suport estable, sense permís de treball, sense ingressos i sense possibilitats reals d'accedir a un habitatge en un mercat tensionat pels preus del lloguer i el racisme immobiliari. Les dones, tot i representar una proporció menor, pateixen formes més invisibilitzades i greus de sensellarisme, sovint vinculades a violències masclistes i dependència econòmica.

Com impacte el canvi climàtic a les persones sense llar?

Barcelona ha superat l'augment d'1,5 graus respecte als nivells preindustrials i experimenta un increment sostingut de les onades de calor, les nits tòrrides, les sequeres prolongades i els episodis de precipitacions intenses. Les temperatures nocturnes elevades, accentuades per l'efecte illa de calor urbana, dificulten la recuperació física i agreugen els riscos per a la salut, especialment entre les persones amb malalties cròniques o sense accés a espais climatitzats. 

Els impactes del canvi climàtic no afecten tothom per igual. A Barcelona, els barris amb menys renda, menys verd urbà i pitjor qualitat del parc d'habitatge concentren els nivells més alts de vulnerabilitat climàtica. Dins d'aquests barris, les persones sense llar no poden refugiar-se de la calor extrema, del fred intens o de les pluges torrencials, ni seguir les recomanacions bàsiques de salut pública, com hidratar-se adequadament, conservar medicació o descansar en condicions mínimes de seguretat. 

 Les persones sense llar no poden refugiar-se de la calor extrema, del fred intens o de les pluges torrencials

Dormir al carrer, en aquest context, esdevé un risc greu. L'augment de les temperatures incrementa els casos de deshidratació, cops de calor i mortalitat prematura; el fred i la humitat agreugen les malalties respiratòries; i les pluges intenses poden convertir determinats espais -com passos subterranis, rieres o zones industrials- en trampes mortals. A això s'hi afegeix l'impacte de les polítiques de desallotjament de l'espai públic, que sovint desplacen les persones sense llar cap a zones perifèriques i més exposades als riscos climàtics, com infraestructures viàries o àrees industrials. Una situació que van viure en primera persona les persones desallotjades de l'edifici B9 de Badalona el desembre passat. 

Com fer-hi front?

Entre les mesures per fer front a aquesta situació, hi ha la creació de protocols que integrin la protecció dels drets humans amb la gestió dels riscos climàtics. Els investigadors també reclamen abordar el sensellarisme com una emergència social que tingui com a principal objectiu garantir el dret a l'habitatge. 

Relacionat amb aquest tema

La crisi del sensellarisme a Barcelona provoca crítiques de l'oposició contra el Govern de Collboni

Públic

En aquest sentit, els investigadors demanen que Barcelona disposi de més places d'allotjament nocturn. La ciutat hauria d'augmentar el seu parc d’habitatge destinat a polítiques socials en 3.400 unitats anuals per complir l'objectiu legal d’arribar al 15% d’habitatge assequible abans del 2044. Per això, l'informe conclou que la primera i més efectiva política contra el sensellarisme i els impactes creuats de la crisi climàtica és garantir de manera estructural el dret a l'habitatge.

Això implica que el consistori barceloní prioritzi un pressupost suficient i sostingut per ampliar el parc d'habitatge públic i social, ofereixi més allotjaments i habitatges temporals per a persones sense llar i famílies desnonades, reforci els mecanismes de prevenció de desnonaments i defensi amb contundència el compliment de la regulació dels preus del lloguer. Sense aquest gir estructural, conclou l'estudi, la ciutat continuarà responent a les conseqüències sense abordar-ne les causes.