Com avança el Pacte Nacional per la Llengua, quan falta poc pel seu primer aniversari?

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar aquest dilluns anul·lar provisionalment bona part del decret de règim lingüístic que blinda el català com a llengua vehicular a l'escola. Una nova ofensiva judicial que no ajuda, en cap cas, a revertir la complicada situació en la qual es troba la llengua. Les dades ja ho indiquen del dret i del revés i a l'administració no li ha quedat més remei que posar-se les piles i moure fitxa davant una realitat cada cop més difícil d'ignorar.

El 13 de maig de 2025, el Govern de la Generalitat va impulsar el Pacte Nacional per la Llengua amb un ampli consens social, polític i cultural. El PSC, ERC i els Comuns, a més d'entitats com Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua o el CIEMEN, i sindicats com CCOO, UGT i La Intersindical, entre altres organismes, van donar suport a aquest instrument per revertir la davallada de l'ús social del català a Catalunya. Articulat en nou horitzons estratègics i 21 àmbits d'actuació, el Pacte preveia una vigència fins al 2030 i un pressupost de 255 milions d'euros per a l'any 2025. Un dels principals objectius era incoporar 600.000 nous parlants de català.

Algunes formacions van ser taxatives amb el 'no' —Junts i la CUP van rebutjar des d'un principi l'acord per discrepàncies amb les polítiques lingüístiques del Govern d'Illa—, però, en general, el Pacte Nacional va ser valorat positivament. Temps després de l'acte oficial, més de 200 municipis s'hi van adherir, entre ells la Barcelona de Jaume Collboni. Fins i tot Badalona, governada pel PP de Xavier García Albiol, va donar-hi suport el setembre passat.

Relacionat amb aquest tema

Tot el que has saber del Pacte Nacional per la Llengua que divideix l'independentisme

Judit Castaño

Plataforma per la Llengua, després d'un procés de debat i anàlisi interna, van considerar en el seu moment que es tractava d'un "bon punt de partida", tot i que hi havia àmbits que necessitaven més recursos. Passat gairebé un any de l'acte oficial de firma del pacte, el president d'aquesta mateixa entitat, Òscar Escuder, apunta en una trucada amb Públic que s'està avançant, però "lentament". "Tot allò que depèn del Departament de Política Lingüística avança, però el que depèn d'altres departaments, administracions o àmbits socials, és lent", insisteix. Això és perquè, segons diu, el Pacte Nacional per la Llengua "no és un pla de Govern, sinó que afecta totes les administracions, el món laboral (patronats i sindicats) i tota la societat".

Preguntat per si la Plataforma per la Llengua fiscalitza cadascuna de les desenes d'accions previstes, Escuder admet que encara és "aviat" per donar una resposta, però que hi ha la "impressió general" que cal "implicar més" els agents polítics i socials. Des del seu punt de vista, el Departament de Política Lingüística i el Comissionat per la Llengua de l'Ajuntament de Barcelona fan una bona feina, però que no és suficient "perquè la llengua canviï el seu rumb de manera substancial".

El balanç del Govern

Aquest març s'ha fet públic que el Departament de Política Lingüística disposarà d'un pressupost de 85 milions d'euros per al 2026, és a dir, un increment de 26 milions respecte al 2023 (+43%). Aquesta xifra evidencia un augment del compromís del Govern en matèria lingüística després d'anys en què aquesta àrea no havia estat una prioritat. Però dotar de més recursos una conselleria només té sentit si es duen a terme les accions anunciades, i per això cal fer-ne un seguiment, com en el cas del Pacte Nacional.

En el primer balanç semestral de l'acord, publicat al febrer, el Govern va constatar que 71 mesures ja havien estat "completades" i que 124 més estaven "en procés d'execució". En el marc de l'Horitzó 1, que pretén superar els reptes als quals s'enfronta la llengua, l'executiu assegura que "s'ha completat el desplegament previst durant el primer any del Departament de Política Lingüística", amb una inversió de més de tres milions d'euros i 109 llocs de treball. Alhora, també "s'ha nomenat el director dels serveis territorials de l'Alt Pirineu, Aran i Lleida".

Relacionat amb aquest tema

El Pacte Nacional per la Llengua reivindica el consens polític i social pel català: "És de tots i totes"

Ona Falcó

En relació amb l'Horitzó 3, destinat a fer que el català sigui una llengua "plenament oficial de iure i de facto" a les institucions públiques, empreses i serveis, el Govern enumera una llarga llista de fites assolides. Les més destacades són: la incorporació com a "requisit en les convocatòries d'entitats prestadores de serveis" contra les violències masclistes, la promoció de plans locals d'impuls del català conjuntament amb el CPNL o l'impuls del programa d'aprenentatge Prescriu-te el català per a professionals sanitaris.

Relacionat amb aquest tema

Fer necessari el català, clau per frenar-ne la davallada i garantir-ne l'ús entre els nouvinguts

Ona Falcó

L'Horitzó 4, vinculat al model educatiu, també ha avançat: entre altres mesures, el Govern assegura vetllar perquè el català sigui "la llengua vehicular i d'aprenentatge en el sistema educatiu i en l'acollida de l'alumnat nouvingut" i haver "incrementat en cinc hores la formació d'acollida dels nous docents". Alhora, també s'ha "desplegat el Pla d'enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca" i "s'ha obert una nova convocatòria d'ajuts a tesis doctorals en català". 

Pel que fa a l'Horitzó 5, sobre l'aprenentatge del català entre persones adultes, "s'ha rellançat el CPNL amb la contractació de més de 100 tècnics", s'han "multiplicat els cursos coordinats amb entitats i municipis" i s'ha "creat un curs A1 de català i el certificat A1 de llengua catalana del Departament de Política Lingüística".

Pensant en els Horitzons 6 i 7, el Govern també diu haver impulsat del català a l'àmbit laboral a través de subvencions a les empreses i ha donat un impuls fort a l'audiovisual en català i a la creació de continguts digitals, especialment per als joves.

En el marc de l'Horitzó 8 (una llengua compartida), destaquen mesures com les "subvencions per a la incorporació del català en productes tecnològics" o bé l'impuls de l'ensenyament de la llengua catalana i occitana a l'exterior a través del projecte Escola catalana de les comunitats catalanes a l'exterior.

I, per últim, en el marc de l'Horitzó 9, pensat per a "construir una societat compromesa", s'ha "incrementat el suport a projectes d'entitats sense ànim de lucre per al foment de la llengua catalana a Catalunya". En aquest article només s'han citat algunes de les accions dutes a terme; per consultar-les totes, cal accedir a la nota de premsa del Govern de la Generalitat. Amb tot, el balanç està fet en termes molt genèrics i és difícil saber quants diners s'han invertit en cada partida i què queda per fer.

En quins àmbits caldria invertir més recursos?

Segons Escuder, hi ha àmbits fonamentals del Pacte que ja des d'un inici estan "infradotats", especialment els horitzons enfocats al treball (6) i en impulsar el català entre els infants i els joves en el món associatiu i de lleure (9). "Està molt bé garantir el català a les aules, però si els joves no el fan servir quan surtin al món laboral o en les seves estones de lleure, augmentarà el coneixement, però no el seu ús social".

Dit això, el president de Plataforma per la Llengua admet a Públic que hi ha dos àmbits on sempre caldrà invertir més recursos perquè són imprescindibles: l'escola i la sanitat. "És un escàndol que hi hagi professionals sanitaris que ni tan sols entenen el català. Pot ser un risc per als pacients", afegeix. Segons l'estudi elaborat pel Col·legi de Metges de Barcelona, publicat el 2024, el 13% dels metges que exerceixen a Catalunya no entén el català i el 30,9% no saben parlar-lo. A Barcelona, per exemple, la majoria dels nous col·legiats són extracomunitaris.

"A les xarxes socials tothom es tira al damunt del pobre forner, del treballador amb menys recursos, però els metges i infermeres són gent que ha estudiat i que no viu amb el salari mínim. Tenen capacitat i poden dedicar unes poques hores a la setmana a aprendre la llengua", sentencia Escuder, qui també és metge i cap de Servei de Cirurgia Maxil·lofacial de l'Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell.

A la qüestió de si la continuitat del pacte està garantida si finalment no hi ha pressupostos de la Generalitat o si hi hagués un canvi en el Govern, Escuder reconeix que res es pot donar per descomptat. Malgrat tot, diu que hi ha una cosa "positiva", i és que "hi ha un conscens molt ampli que estem fotuts". "El diagnòstic del Pacte Nacional és fantàstic, molt complet, ara queda aplicar-lo com toca", conclou. Les entitats en defensa de la llengua seguiran a l'aguait del compliment de l'acord. Cal esperar una mica més encara per veure resultats més evidents.