Seguir dialogant, únic acord de la Taula de Diàleg

Dues hores i escaig més tard, la cimera del Palau de la Generalitat s’ha tancat tal com a ha començat: amb les postures del jugadors en la mateixa casella de sortida. Qui potser ho ha expressat millor és Eduard Pujol, diputat de Junts per Catalunya: “Hem arribat a un acord de mínims mínims, minimòrum. Un acord de diàleg. De seguir dialogant”.

Així ho han reconegut totes els portaveus de les formacions assistents: PSC, Comuns, ERC i Junts per Catalunya. El republicà Sergi Sabrià ha destacat que tot i haver-hi moltíssimes diferències, també han trobat “petits consensos”. El líder del PSC, Miquel Iceta, ha destacat que avui “és un dia per empatitzar amb l’altre i deixar de banda les discrepàncies, perquè hi ha ferides i dolors que necessiten temps per superar-se”. La consellera Elsa Artadi, en nom del govern, també ha anunciat un acord “molt de mínims, i partir d’aquí a veure on podem construir”.

El consens, doncs, és que cal seguir dialogant. També han coincidit les quatre formacions en criticar l’absència de Ciutadans, PP i la CUP, els quals han declinat per diferents motius participar a la mesa de diàleg.

I és que la cimera ha servit bàsicament perquè cada partit refermi la seva posició sobre el procés. El PSC planteja la reforma estatutària i la constitucional. Els Comuns, pactar el referèndum amb Madrid (per via del Pacte de Claredat). Esquerra vol arribar a un gran consens de país i fer un referèndum. I Junts per Catalunya, restaurar Carles Puigdemont com a president i fer complir les resolucions del Parlament. Les trinxeres estan excavades i ningú es vol moure de la seva posició.

I a partir d’aquí, els (petits) matisos. Junts per Catalunya és qui s’ha mostrat més enfadat de la reunió. “No cal fer retòrica del diàleg, sinó fer un diàleg efectiu”, ha dit Eduard Pujol. I apunta que millor seria fer les reunions a Lledoners, si el PSC vol reunir-se amb el cap de grup parlamentari” (en referència a Jordi Turull). El PSC, tanmateix, ha deixat clar que tampoc calia esperar meravelles de la reunió d’avui. “Pensar que avui sortiria un acord, quan portem 6 anys dividits, no era de preveure”, ha reconegut Miquel Iceta. I la consellera Elsa Artadi, aprofitant l’exaltació del diàleg, ha demanat una reunió amb La Moncloa: “Parlar de Govern a Govern, amb to constructiu”.

Els Comuns defensen un Pacte de Claredat a la canadenca

En tot cas, potser la línia política que més interès ha suscitat és el Pacte de Claredat, proposat pels Comuns. La seva portaveu, Jéssica Albiach, ha començat per descartar la reforma de l’Estatut com a via de solució pel conflicte català, com planteja el PSC: “No arriba ni al 30% dels suports, segons diuen totes les enquestes”. I també ha rebutjat la via unilateral “per haver fracassat”. D’aquí que, com a punt intermig, hagin proposat el Pacte de Claredat.

I és que les coordenades de Catalunya en Comú circulen per Quebec i Venècia. Proposen un pacte a imatge i semblança del que ja es va aprovar a Canadà, així com aplicar els criteris jurídics i administratius que serveixen per establir les bases de convocatòria d’un referèndum: la coneguda com Comissió de Venècia (quines preguntes es plategen, terminis, les legitimitats, com es valida posteriorment...).

La proposta ha provocat la satisfacció Esquerra. El seu portaveu, Sergi Sabrià, ha posat especial èmfasi en destacar l’aportació dels Comuns. “És obvi que el Pacte de Claredat té defectes i que el cas canadenc no es pot extrapolar a Catalunya, així que no el compartim al 100%. Però el valorem molt positivament i agraïm als companys dels Comuns que el posin damunt la taula”.

Rèplica del PSC: “Abans que res, cal ser clars”

Junts per Catalunya l'ha rebut amb més fredor, tot i que qualsevol postura que s’acosti a un referèndum està ben rebuda pel seu grup. El PSC, en canvi, s’hi ha oposat: “El Pacte de Claredat necessita primer de tot ser clar. I aquí no sabem que volen dir els Comuns amb el dret a decidir”.

La proposta dels Comuns, en tot cas, contempla que a canvi de no independitzar-se, l’encaix de Catalunya a Espanya passi pel fet que l’Estat esdevingui Plurinacional i reconegui el territori català com a “nació política que pot decidir el seu futur”. Les dues parts mantindrien una relació “bilateral” i fins i tot podria participar amb veu pròpia en els òrgans de l’Estat en matèria de polític exterior i europea. A més a més, Catalunya tindria Hisenda blindatge competencial i protecció de l’ús del català i del model d’immersió lingüística a l’escola.

I si cada formació apel·lava a la seva proposta, el PSC ha posat en valor la reforma constitucional i la reforma estatutària. A més a més, ha afegit Iceta, “és més fàcil que els altres vinguin a reformar l’autogovern, que nosaltres fem concessions amb el referèndum independentista”.

Dels insults al Parlament a la foto de família

Potser un altre dels escassos fruits de la cimera de Palau ha estat passar dels insults al Parlament a lluir somriure per la foto de família. I és que fins i tot Roger Torrent va haver de cridar l’atenció al conjunt de partits polítics, per tal que no convertissin la cambra “en un pati d’escola”. En tot cas, avui hi faltaven els diputats de Ciutadans i el PP, qui protagonitzen la majoria de picabaralles i la munició dialèctica més enverinada.

Tan és així que Carlos Carrizona, un dels diputats més polèmics, hauria etzibat al diputat d’ERC Ruben Wagensberg un “ens veiem fora”. Malgrat aquesta versió del republicà, Carrizosa el va desmentir i va explicar la seva: “Li he dit que podem parlar quan ell vulgui”. I pel mig, la diputada Maria Sirvent, amb cara de pomes agres i un alè de solemnitat a la veu: “Què vol dir nos vemos fuera? El que ha passat és inacceptable i crido a la presidència de la Cambra per tal que prengui les mesures pertinents”.

Unes absències significatives

La CUP, de fet, ha estat una de les absències, tota vegada considera “esgotada” la via del diàleg i demana aplicar directament els resultats de l’1 d’Octubre, motiu pel qual no han assistit a la cimera multipartita d’avui. De fet, els anticapitalistes enceten dissabte la seva precampanya electoral per les eleccions municipals de 2019, amb una desena de trobades de la seva militància (arreu del territori) per començar a parlar del programa electoral. “I que els Ajuntaments i el municipalisme serveixin de palanca per la via unilateral”, va explicar Joan Coma, regidor de Vic, dies enrere.