Sabors de temporada al novembre: deu fruites i verdures per gaudir de la cuina de tardor

La tardor entra en la seva plenitud aquest mes de novembre. Els dies s'escurcen, el paisatge s'omple de tons rogencs i el cos ens demana plats més calents i reconfortants. És l'època ideal per recuperar el gust pels productes de temporada: aquells que la terra ofereix en el seu millor moment i que, a més, són més sostenibles i habitualment més econòmics.

Així, a més de bolets, els mercats s'omplen de fruites, verdures i hortalisses de colors vius que aporten vitamines, energia i sabor als àpats de cada dia. Us acostem propostes que van de la carabassa i el moniato fins al caqui o la mandarina, puix novembre és ple d'ingredients per a tots els gustos.

Carabassa  

Una de les grans protagonistes de la cuina de novembre. Amb la seva textura cremosa i el color ataronjat intens, la carabassa és tan versàtil que pot aparèixer en cremes, purés, plats al forn o fins i tot postres. Quan el fred s'intensifica, la carabassa es converteix en un bàlsam: la seva carn escalfa i reconforta.

Relacionat amb aquest tema

Per què la cistella de la compra s'encareix per sobre de la inflació?

Aleix Camprubí

Rica en betacarotens i baixa en calories, aporta dolçor natural i una textura suau que combina bé amb espècies determinades. És perfecta per fer sopes amb un punt de nata o oli d'oliva verge, o per rostir-la amb herbes i fruits secs. També és una bona base per a plats vegetarians o com a acompanyament de carns blanques.

Moniato  

Amb el seu gust dolç i la textura melosa, el moniato és un dels grans imprescindibles del novembre. Aporta energia, fibra i potassi, a més d'un alt contingut en vitamina A. Es pot preparar al forn, en cremes o en receptes dolces, com pastissos o purés suaus per acompanyar plats principals.

El seu sabor també combina molt bé amb espècies càlides com la canyella o el clau, i el color viu afegeix alegria a la taula. És també una alternativa saludable a les patates fregides: tallat en bastons i fet al forn o a la fregidora d'aire, ofereix una textura cruixent i un gust intens. 

Relacionat amb aquest tema

Buscar bolets: les set principals espècies comestibles que podem trobar als boscos de Catalunya

Aleix Camprubí

Caqui

El caqui és una de les fruites més esperades de la tardor. Dolç, aromàtic i de polpa suau, destaca pel seu contingut en fibra i provitamina A. Destaquen especialment els antioxidants, que ens ajudaran a superar els contratemps del fred. Ideal per menjar a cullerades o incorporar a postres, batuts i amanides, una manera natural d'endolcir l'alimentació de tardor.

La seva textura melosa i el color taronja intens aporten un toc exòtic als plats. Marida molt bé amb fruits secs o iogurt, i és també una bona opció per fer melmelades o compotes. A més d'aigua, ens aporta especialment hidrats de carboni en forma de sucre.

Relacionat amb aquest tema

Tardor a taula: nou receptes de cuina de temporada amb moniatos, carabasses, castanyes i bolets

Aleix Camprubí

Magrana

Parlem de la magrana, una fruita tardorenca que trobem al moment òptim de maduració. Els seus grans són especialment bonics, ideals per donar un punt a tota mena de recepta. El més habitual és menjar-la crua, sovint amanida amb una mica de sucre, suc de taronja i/o vi ranci. Però també és perfecta per afegir-la a amanides o per rematar plats de temporada.

Com és habitual, destaca l'alt contingut en aigua, en més del 80%, alhora que no té tants sucres com altres fruites. Destaca per la seva aportació de vitamines i especialment per les seves substàncies antioxidants, per combatre així l'envelliment cel·lular, prevenir determinats càncers i enfortir la salut cardiovascular.

Mandarina

Arrenca l'època dels cítrics, i la mandarina n'és la gran protagonista. Plena de vitamina C (50 mg per cada 100 g), ajuda a combatre refredats i a mantenir l'energia durant els dies curts de novembre. És fàcil de pelar i perfecta per portar a tot arreu, com a postres o berenar natural. I és que els refredats estan a l'ordre del dia amb aquesta fredorada i aquesta fruita ens ajuda a combatre'ls. 

A la cuina, la seva aroma fresca pot donar un toc especial a plats salats com amanides de fulles verdes o peix blanc. També és ideal per a pastissos lleugers o confitures. Cert és que pràcticament sempre la mengem crua, però també en podem fer un puré o marcar-la amb sal i pebre en una graella o una planxa.

Col de Brussel·les

No són un ingredient que agradi a tothom, però les cols de Brussel·les poden ser un bon menjar i ben deliciós, sempre que les cuinem correctament. Destaca especialment la seva gran aportació d'aigua, per la qual cosa ens aporten ben poques calories. També tenen bona qualitat de vitamines i minerals, així com fibres. Ajuden al sistema immunitari i tenen poders antioxidants.

Les podem torrar en una brasa, fer al vapor o simplement saltar amb verdures, per acompanyar carns, amb bolets... Algunes de les opcions més recurrents acaben tirant de forn, que ens ajudarà a potenciar el seu gust, i també les podem gratinar o afegir-hi una beixamel, per aconseguir plats de deu! Això sí, és molt important que les coccions siguin el més curtes possible, per no perdre beneficis nutricionals.

Porro  

Cosi-germà de l'all i la ceba, aquest bulb destaca pel volum d'aigua i les poques calories, però alhora per la seva gran quantitat de fibres, per la qual cosa té un bon efecte saciant. El porro també destaca per la vitamina C i l'àcid fòlic, a més de ser ric en potassi i pobre en sodi, tenint així un efecte diürètic.

Quan parlem de porro, a molts ens venen al cap elaboracions tan clàssiques com la vichyssoise o la porrusalda, a banda d'introduir-lo en qualsevol sofregit. Però també en podem fer altres elaboracions, com escalivar-lo o rostir-lo al forn, escabetxar-lo, confitar-lo o fins i tot fer-ne un pastís. I és que el podem tractar de forma bastant similar a la ceba.

Bleda

Les fulles verdes prenen força quan el fred arriba. Tant les bledes com els espinacs són fonts naturals de ferro, calci i fibra, i es poden consumir cuits, saltats o crus en amanides. Ajuden a mantenir una dieta equilibrada i són un bon complement per a plats vegetarians. Les bledes tenen un efecte diürètic i ens ajudarà intestinalment, així com a prevenir el colesterol, gràcies a l'alt contingut en fibra.

Tot i que el més habitual és bullir-les, es tracta d'un mètode amb el qual perdem molts dels seus nutrients i gustos pel camí, a més de la textura. La seva textura tendra i gust lleuger fan que s'adaptin a molts plats: des de truites i pastissos salats fins a canelons vegetarians. Cuinades amb un raig d'oli i un toc d'all, són una opció ràpida i nutritiva per a qualsevol àpat.

Kiwi

El kiwi ens aporta una quantitat moderada d'hidrats de carboni també en forma de sucres, per bé que no tantes en comparativa a altres fruites. També conté fibra, fonamentalment de tipus insoluble, i també ens anirà bé pel restrenyiment. Cal destacar l'elevada quantitat de vitamina C per la qual cosa té propietats antioxidants, però també gràcies a altres substàncies bioactives.

El més habitual és menjar aquesta fruita crua, al natural, però sense pell, i que podem potenciar amb una mica de sal i/o sucre, a banda d'aromàtiques. També s'utilitza molt en rebosteria, sigui per a fer elaboracions o com a decoració, gràcies al seu impacte visual i el seu verd potent. I en podem fer batuts, amanides, macedònies, gelats o mesclats amb un iogurt.

All tendre

Ara l'all tendre s'acostuma a trobar tot l'any, però el cert és amb la baixada de temperatures arribaran els exemplars en millor moment, de temporada i proximitat. De fet, és ideal quan arriba el fred, també perquè ens pot ser útil contra els refredats, amb propietats balsàmiques i expectorants, i que sempre s'ha considerat un antibiòtic natural. No deixa de ser la mateixa planta, en fase de desenvolupament, abans que es formi la cabeça de grans d'all.

A la cuina, el seu gust és molt similar a l'all, però és més suau. Per això, un plat icònic on és protagonista és la truita d'alls tendres, perquè ens dona una textura diferent i particular, alhora que el seu gust no és invasiu en excés. En qualsevol cas, un ingredient ideal per incorporar en qualsevol guisat, o experimentar sense por, ja que és molt agraït de cuinar.