"S'estan empoderant molt les persones que odien i nosaltres hem d'empoderar les que estimen i cuiden"
Entrevistem Alberto Lacasta Huelin, Director General de Polítiques Públiques LGBTI+ del Departament d'Igualtat i Feminisme
Barcelona-
El 28 de juny es va celebrar el Dia Internacional de l'Orgull o per l'Alliberament LGBTI+, una jornada de reivindicació dels drets del col·lectiu i d'homenatge a les persones que, al llarg de la història, van obrir camí amb les seves lluites.
Catalunya s'ha consolidat com un país referent en la defensa dels drets LGBTI+, i ara afronta el repte de plantar cara a l'onada reaccionària reforçant les polítiques públiques d'igualtat i la creació d'espais segurs per al col·lectiu. En aquest context, Barcelona aspira a convertir-se en l'epicentre mundial de la diversitat amb la celebració del WorldPride 2030.
Per conèixer tots els detalls de la campanya del 28J i les darreres iniciatives impulsades pel Govern per garantir la igualtat d'oportunitats, conversem amb l'Alberto Lacasta Huelin, Director General de Polítiques Públiques LGBTI+ del Departament d'Igualtat i Feminisme.
La campanya d'aquest 28J reivindica l'Orgull i destaca Catalunya com un referent en drets LGBTI+. Per què?
Volem destacar que Catalunya és referent en polítiques LGBTI+, tant per les lluites assolides com pels referents que hem tingut. També pel rànquing recent d'ILGA-Europe, que situa Espanya com el país número 1 d'Europa on les persones LGBTI+ se senten més segures, poden viure millor i tenen més drets garantits. Això és un orgull i cal posar en valor que és gràcies als Orgulls, a les manifestacions i a les lluites de moltes persones que han fet possible que avui siguem un referent.
Quins són els principals avenços en drets LGBTI+ aconseguits en els darrers anys a Catalunya?
Els avenços venen de lluny. Podem començar per la manifestació de 1977 a les Rambles, parlar de la llei de matrimoni igualitari del 2005 o de la llei pionera 11/2014, que defensava els drets del col·lectiu i lluitava contra l'LGBTI-fòbia. Però no podem respondre a la pregunta sense parlar de la llei 13/2025, aprovada a finals de l'any passat.
Aquesta amplia la llei 11/2014, dona més pes als drets i les polítiques públiques, reforça el règim sancionador i assegura la qualitat de vida, els drets i les oportunitats de les persones LGBTI+. Ara bé, les lleis no són suficients. Necessitem polítiques públiques que les facin efectives en la vida quotidiana.
Les lleis no són suficients; necessitem polítiques públiques que les facin efectives en la vida quotidiana
Una de les grans aportacions ha estat la xarxa SAI. Tenim 114 punts arreu de Catalunya que permeten atendre, assessorar i acompanyar persones del col·lectiu, familiars i entorns que hagin patit discriminació. Els oferim assessorament jurídic, suport psicològic i qualsevol altre tipus d'acompanyament necessari.
Quines són les prioritats del Govern per continuar avançant en aquests drets?
La prioritat és continuar defensant i reforçant les polítiques que permeten que les persones LGBTI+ estiguin més còmodes al nostre país. Hem de desplegar la nova llei, que té un ampli recorregut de desenvolupament, i fer-ho de manera transversal amb tots els departaments perquè els drets arribin a la vida quotidiana de la ciutadania.
També volem consolidar la xarxa SAI. Un dels objectius és incorporar-hi l'Ajuntament de Barcelona, l'únic territori de Catalunya que encara no en forma part. Esperem poder anunciar aquesta incorporació ben aviat.
Una altra demanda important, especialment de les persones grans del col·lectiu, és disposar d'un pla específic per a les persones grans LGBTI+. Són persones que han lluitat tota la vida pels seus drets i que, en molts casos, es veuen obligades a tornar a l'armari quan entren en una residència o en un centre de dia. Això és inacceptable.
Ja tenim una guia per ajudar residències i centres de dia a incorporar la perspectiva LGBTI+, però estem treballant en un pla específic amb els departaments implicats de la Generalitat. Hem treballat amb Cultura, Educació, Universitats, Interior o Salut, entre altres, per incorporar la perspectiva LGBTI+ i de persones grans a les seves polítiques.
També hem presentat les mesures planificades pel Consell de Relacions Laborals per a empreses de més de 50 treballadors, amb l'objectiu de garantir la inclusió i la seguretat de les persones LGBTI+ en l'àmbit laboral. És una feina que ha sorgit de la ciutadania, perquè és important que la societat pugui dir la seva a l'hora de marcar les prioritats.
Tots els treballadors públics han d'estar formats amb la perspectiva LGBTI+ i tractar la ciutadania com es mereix
Una tasca fonamental també és la formació i les polítiques transversals. Quan detectem incidències en altres departaments, hi intervenim per evitar situacions de discriminació dins de la mateixa administració. Tots els treballadors públics han d'estar formats amb la perspectiva LGBTI+ i tractar la ciutadania com es mereix.
Barcelona és candidata per ser la seu del WorldPride 2030. Per què s'està treballant en aquesta candidatura i, en el cas que fos la ciutat escollida, què implicaria?
Formem part de la candidatura com a Generalitat de Catalunya. Jo mateix, com a director general, formo part de la comissió que en fa el seguiment. El que volem és oferir Barcelona. Hem parlat abans que som referents en polítiques, en lleis i en benestar de les persones del col·lectiu. La volem oferir perquè totes les persones LGBTI+ del món trobin a Barcelona una plataforma on reunir-se, pensar i reaccionar davant l'onada reaccionària mundial. Davant dels qui estan empoderant els que odien, nosaltres hem d'empoderar els que estimen, els que cuiden, els que creen comunitats i espais segurs. El que estem fent és oferir Barcelona com un altaveu de totes les lluites del món.
Volem que Barcelona sigui la seu del WorldPride 2030 per oferir a totes les persones LGBTI+ del món un espai on reunir-se davant l'onada reaccionària
I què implicaria? Barcelona i Catalunya estarien en el focus de les lluites del col·lectiu LGBTI+, i crec que ens ho mereixem per la nostra trajectòria històrica de conquesta de drets.
Com respon el Govern davant l'augment dels discursos d'odi i de la desinformació al voltant del col·lectiu LGBTI+?
No és un problema que afecti només el col·lectiu LGBTI+ i, per tant, ho està liderant la Direcció General de Drets Humans i Lluita contra els Discursos d'Odi. Tot i això, també s'està treballant en un Pacte Nacional contra els Discursos d'Odi, que ha de ser l'eina que ens ajudi a combatre les fake news, els discursos d'odi i tota la desinformació, especialment a les xarxes, que en el cas del col·lectiu LGBTI+ s'està produint d'una forma clara.
Aquest pacte s'està fent amb l'ajuda de la societat civil, amb moltes esmenes i trobades amb entitats i referents que coneixen bé la qüestió. També oferim la xarxa SAI, de la qual ja hem parlat, com un espai on les persones poden adreçar-se per qualsevol qüestió relacionada amb els discursos d'odi. Intentarem assessorar-les i acompanyar-les en tot allò que puguem.
Li preocupa que drets que semblaven consolidats puguin ser qüestionats o, fins i tot, revertits?
És clar que preocupa. De fet, ho veiem amb el senyor Trump afirmant que només hi ha dos gèneres. Ho veiem amb el president de l'Argentina quan diu que tota la gent del col·lectiu defensa la pedofília. Ho veiem quan la senyora Meloni elimina la possibilitat d'afiliació a les mares lesbianes. Ho veiem quan arriben al poder forces polítiques que reverteixen drets i, per tant, hem de lluitar contra això.
Hem de lluitar contra les forces polítiques que arriben al poder i reverteixen els drets LGBTI+
Ho hem dit abans, però és important: s'estan empoderant molt les persones que odien i nosaltres hem d'empoderar les que estimen i cuiden. Mentre alguns volen tirar enrere els nostres drets, hem de continuar avançant i empoderant les persones del col·lectiu LGBTI+.
Abans ha mencionat la xarxa SAI, però què pot fer una persona LGBTI+ quan pateix una discriminació i necessita suport?
Continuo recomanant que vagin a la xarxa SAI perquè, a part de l'acompanyament en la denúncia i de l'assessorament jurídic que poden rebre si el cas és penal, hi trobaran una persona de referència formada en perspectiva LGBTI+ que els comprendrà i els oferirà un espai segur on explicar el seu cas. Allà podran rebre el millor assessorament possible.
Evidentment, també tenen l'opció de presentar una denúncia directament a l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-discriminació. I si es tracta d'un cas molt greu o que pugui ser constitutiu de delicte, han d'anar als Mossos d'Esquadra, que també estan formats per atendre les persones amb perspectiva LGBTI+.
El que és important és denunciar. Hem de saber què passa al nostre país i detectar els casos per poder-los treballar. De fet, hem elaborat una radiografia amb totes les dades que tenim, tant les que arriben directament a la Direcció General com les que recullen la xarxa SAI, l'OITND i els Mossos d'Esquadra. El que veiem és que en l'últim any no hi ha hagut un increment molt important de denúncies, estem al voltant de les 300, però sí que ha augmentat el nivell d'agressivitat.
No hi ha hagut un increment molt important de denúncies, però sí que ha augmentat l'agressivitat
Hi ha una dada que m'impacta especialment. Hem passat de poc més de 40 víctimes menors d'edat l'any 2024 a més de 80. És una xifra que ens hauria de fer pensar que cal millorar alguna cosa. També ha augmentat del 30% al 40% el nombre de dones víctimes de LGBTI-fòbia. Són dos aspectes que hem de tenir en consideració a l'hora de planificar les polítiques públiques.