El repte de frenar l'abandonament escolar a Catalunya: "No ha de ser una suma de programes, ha de ser una política amb majúscules"

L'abandonament escolar és una de les grans assignatures pendents de l'educació a Catalunya. Malgrat la millora dels darrers anys, el país encara arrossega una taxa d'abandonament escolar prematur del 13,7%, segons les últimes dades oficials. La mitjana espanyola és del 13%, i la mitjana europea, del 9,3%. Per tant, Catalunya continua sent una de les regions amb més abandonament juvenil d'Europa, al nivell de països que, paradoxalment, tenen menys recursos, com Romania. "Hem reduït molt, però no prou", reconeix Elena Sintes, cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill.

Aquest divendres el Departament d'Educació presenta un Pla d'acció contra l'abandonament escolar prematur amb 10 eixos per donar un nou impuls a la lluita contra l'abandonament i al foment de la continuïtat educativa. Sintes assegura que és "un primer pas important". Però també ha deixat clar que "el repte és que estigui a l'altura del desafiament que tenim com a país": "No ha de ser una suma de programes o accions, ha de ser una política amb majúscules".

En aquest sentit, i a l'espera del que anunciï el pla de xoc del Govern, ha posat èmfasi en la necessitat que les polítiques tinguin continuïtat. "Necessitem polítiques sostingudes, recursos i constància. Cal un pla integral i continuat. Les bones polítiques educatives necessiten temps, estabilitat i compromís. No hi ha cap altre camí", ha sentenciat.

Relacionat amb aquest tema

"La nostra feina de docent està molt precaritzada. Hi ha un gran desgast i un abandó molt preocupant"

Ariadna B. Cruz

Millora significativa però insuficient

Fa 15 anys, la situació era més greu. El 2008, gairebé un de cada tres joves catalans (32,9%) abandonava els estudis després de l’ESO. Avui, el percentatge s'ha reduït a menys de la meitat. Tot i això, el descens s'ha estancat i la distància amb altres països europeus —com Portugal, Irlanda o Grècia— s'ha eixamplat. Tots tres, amb economies similars o inferiors a la catalana, ja han assolit o superat l'objectiu europeu de situar-se per sota del 9% el 2030. El motiu? "Han generat polítiques públiques ambicioses i sostingudes en el temps", respon Sintes.

Les persones sense estudis postobligatoris tenen tres vegades més risc d'atur, pitjors ingressos, i pitjor salut al llarg de la vida

L'abandonament escolar no és només un problema individual; és col·lectiu, amb conseqüències econòmiques i socials. L'experta recorda que l'abandonament no és només una qüestió d''educació. És també una qüestió d'equitat social, d'oportunitats i de salut. "Les persones sense estudis postobligatoris tenen tres vegades més risc d'atur, pitjors ingressos, i pitjor salut al llarg de la vida. És un problema que travessa tota la societat", comenta.

On comença a trencar-se la cadena educativa?

La major part de l'abandonament es produeix durant o just en acabar l'ESO. "Les últimes dades mostren que un 12,5% dels alumnes de quart d'ESO no es van matricular l’any següent en cap estudi postobligatori. Això són 10.000 joves en un sol curs", explica Sintes. El més preocupant és que la meitat d'aquests nois i noies havien obtingut el títol de graduat. "Podrien haver continuat estudiant, però no ho van fer. I això és evitable", insisteix.

Tenim un dèficit clar de beques i ajuts. Només un 16,9% de l'alumnat en reben, quan la mitjana espanyola és del 23,4%

"L'economia familiar continua sent un dels factors determinants. "Tenim un dèficit clar de beques i ajuts. Només un 16,9% de l'alumnat en reben, quan la mitjana espanyola és del 23,4%", detalla Sintes. Aquesta manca d’ajuts provoca que molts joves hagin de prioritzar treballar per aportar ingressos a casa. "En altres països, això es resol amb beques o programes de suport econòmic. A Catalunya no hi ha un sistema robust. I això fa que estiguem perdent molt talent", lamenta l’experta.

Relacionat amb aquest tema

Els alumnes de 4t d'ESO a Cataluya suspenen en anglès, matemàtiques i ciència i tecnologia

Judit Castaño

Segons Sintes, la transferència del programa estatal de beques postobligatòries a Catalunya "és una ocasió d'or" per construir un model de beques "propi, sòlid i ben dotat".

Més orientació

El problema no s'acaba amb l'ESO. També hi ha abandonament dins dels estudis postobligatoris. "En els cicles formatius, tenim un 14,8% d'alumnes que s’hi matriculen, però no els acaben, i això són uns 9.000 joves més per any", explica Sintes. "A batxillerat, la taxa és menor, un 4,7%, però continua sent significativa". 

Per què tants joves abandonen la Formació Professional? Sintes ho té clar: "El dèficit d’orientació és clau. Massa sovint trien sols, sense ningú que els acompanyi. I moltes famílies no tenen la informació o la formació per orientar-los. No és que no vulguin ajudar-los, és que no saben com fer-ho".

Relacionat amb aquest tema

Baixa l'abandonament escolar a Catalunya, però encara està lluny de l'objectiu europeu

Públic

Aquesta orientació deficient fa que molts estudiants triïn itineraris que no s’ajusten als seus interessos o expectatives, i, quan s'adonen que no els encaixa, abandonen. "Aquí és on entra la importància de la mentoria i l'acompanyament individualitzat". "L'orientació ha de ser una peça central del sistema educatiu. I ha de començar abans, a l'ESO, amb plans personalitzats d'acompanyament", diu.

Centres amb més dificultats 

L'experta també revela un altre patró: la concentració de l'abandonament en determinats centres. "Una quarta part dels instituts de Catalunya acumulen la meitat de l'abandonament escolar total. Això vol dir que hi ha zones i barris on el risc és molt més alt", alerta. Aquests centres solen ser "molt segregats i amb alta vulnerabilitat social". I això genera un cercle difícil de trencar: "Com més vulnerabilitat concentres, més costa oferir una educació personalitzada i de qualitat. Els professors fan el que poden, però sovint els falten recursos humans i materials". 

Relacionat amb aquest tema

Prop del 14% dels joves catalans deixen els estudis després de l'ESO

ACN / Públic

Per això, Sintes defensa la necessitat de programes d'acompanyament específics per a aquests centres i posar l'atenció en la detecció precoç del risc d'abandonament. Els senyals per detectar-ho són: absentisme, baix rendiment, problemes econòmics familiars, manca de participació en activitats escolars... "Però no tenim un sistema coordinat que en faci seguiment", lamenta. Tot i que alguns municipis han començat a treballar-hi, "caldria un mecanisme estable i generalitzat, que permeti identificar els casos a temps i actuar abans que sigui massa tard". 

Una quarta part dels instituts de Catalunya acumulen la meitat de l'abandonament escolar total

Un canvi de paradigma laboral

Durant dècades, el mercat laboral català ha estat un dels factors que més ha alimentat l'abandonament escolar. "Hi havia feina sense qualificació, especialment en la construcció, el turisme i els serveis. Molts joves deixaven d’estudiar perquè podien treballar i aportar un sou a casa", admet l’experta. 

Però la situació ha canviat. "Cada vegada més empreses demanen qualificació. Fins i tot en sectors on abans no calia, ara es requereixen competències tècniques o digitals. El problema és que no tenim prou oferta de formació professional per cobrir aquesta nova demanda", assenyala Sintes.

Si tots els joves sense qualificació volguessin estudiar un cicle formatiu, no hi hauria prou places disponibles a Catalunya. "S'ha d'eixamplar urgentment l'oferta d'FP, però de manera coherent amb el teixit productiu i amb orientació adequada. No es tracta només d'obrir places, sinó d'acompanyar els estudiants perquè facin eleccions informades", sentència l'experta.