RepressióEstupefacció a Sabadell entre familiars i amigues dels empresonats

L’independentisme –i especialment el més proper als CDR i la CUP- s’ha mostrat aquest dijous estupefacte i rabiós a parts iguals. L’entrada a presó de set militants dels Comitès de Defensa de la República (CDR) ha estat com creuar el rubicó en les actuacions policials i judicials envers aquests nuclis. I si bé és cert que ja havia patit envestides policials amb els casos de Tamara i Adrià Carrasco -també activistes dels CDR acusats inicialment de terrorisme-, la dimensió de la batuda, escorcolls i empresonaments d’aquesta setmana és d’un nivell desconegut. L’estupefacció era evident en les cares desencaixades i les moltes abraçades entre familiars que s’han vist aquest vespre. I la ràbia, en el to dels crits i la tensió ambiental a la plaça.

Fins a 3.000 manifestants, segons dades la Guàrdia Urbana, han omplert la plaça del doctor Robert, a les portes de l’Ajuntament de Sabadell. També hi ha hagut concentracions a desenes de ciutats catalans, com per exemple Barcelona, Vic, Girona, Lleida o Tarragona, que globalment han sumat milers de persones. Sabadell és la ciutat d’origen de quatre dels nou detinguts de dilluns passat, tot i que també n’hi ha d’altres municipis de la comarca. L’objectiu dels manifestants ha estat mostrar el suport a les persones empresonades. Però especialment als seus familiars, molts d’ells presents a l’acte. I als dos detinguts que van quedar en llibertat provisional el mateix dilluns. En l'acte, també s'ha demanat l'alliberament dels empresonats. 

A més a més, el recent constituït Grup de Suport a les detingudes en el ja conegut com a “23S català” ha convocat per aquest dissabte una gran manifestació a Sabadell, que partirà a les 18 hores de la tarda des dels jutjats de la mateixa ciutat.

“Em va tocar viure-ho des de la porta esbotzada de casa meva”

La convocatòria s’ha fet pública en una emocionant roda de premsa, en què la familiar d’un dels empresonats ha conduit l’acte. “Tot eren nervis i corredisses. No sabíem que passava. Alhora, un helicòpter sobrevolava els nostres caps contínuament”, ha narrat. “Cadascú ho va viure des d’un lloc diferent, com moltes de nosaltres ho vam fer des de la porta esbotzada de casa nostra”. Un relat trencat en moltes ocasions per la seva pròpia emoció, amb un fil de veu i els ulls plorosos en la major part de la compareixença. Uns tristos silencis que eren respostos pel públic amb un tancat aplaudiment.

“Ja coneixem el cas d’Altsasu, de Pandora, de Dixan, dels Jordis i de tantes i tantes altres represaliades”, ha enumerat la portaveu dels familiars, per assegurar a continuació que la repressió no és cap novetat. I que, senzillament, en aquesta ocasió ha tocat a Sabadell, Cerdanyola, Mollet i altres localitats catalanes. La portaveu també ha instat els mitjans de comunicació a no generar un relat fals sobre la violència dels seus familiars. Finalment, ha emplaçat “tota la societat catalana i també l’espanyola a aturar aquesta demència repressora”.