Rècord, una mostra que constata la puixança del llibre esportiu

En pocs anys, els llibres esportius han passat de ser una raresa gairebé sense espai a les llibreries a tenir-hi una presència que ja es pot considerar fixa. La raó fonamental és que l'oferta no ha deixat de créixer, amb la publicació constant de títols –tant per part de grans grups editorials com de nous segells especialitzats– que han apostat per la qualitat i han demostrat que existeix un volum gens menyspreable de lectors interessats en un producte així. Amb aquest context de fons, el 27 de gener arriba Rècord, la primera mostra de llibre esportiu de l'Estat espanyol, que se celebrarà a l'Antiga Fàbrica Damm de Barcelona i comptarà amb la participació de nombroses editorials.

El certamen comparteix organitzadors amb l'Offside Fest, el festival internacional de cinema documental de futbol que des de fa quatre anys es fa a la capital catalana. El seu director, Oriol Rodríguez, confessa a Públic que "som uns malalts de la cultura i l'esport i de la vinculació que hi ha entre els dos àmbits", un fet que explica l'impuls dels dos esdeveniments. Ara bé, fa un anys una mostra com Rècord no hauria estat possible a casa nostra, com a mínim basant-se en obres editades en castellà o català. "A mi em feia molta enveja viatjar a Londres, entrar a una llibreria i veure desenes de referències de llibres esportius, dels quals molts tenien una gran qualitat. Aquí en canvi era un gènere encara molt desert, però des de fa un temps això ha canviat i ara no sé si podem parlar de fenomen, però sí que el gènere està molt ben representat i hi ha un munt de coses per donar a conèixer", afirma.

La consolidació és molt recent. Dues de les editorials que hi han tingut un paper decisiu, com són Contra o Córner –que pertany a Roca Libros– van néixer el 2011. Del mateix any data Libros del KO, una editorial madrilenya especialitzada en llibres de periodisme narratiu que ha publicat diverses obres centrades en l'esport, com l'imprescindible Plomo en los bolsillos d'Ander Izagirre, i que té una col·lecció específica del gènere, amb el nom de Hooligans Ilustrados. Però és que les referències són també cada cop més habituals en alguns dels segells de Planeta i Random House, el dos principals grups editorials de l'Estat espanyol.

Rere l'impuls del gènere s'hi suma, gairebé sempre, la passió per l'esport i la voluntat d'emular la situació que es dona en països propers. En aquest sentit, l'editor de Contra, Eduard Sancho, explica que, com li passava a Oriol Rodríguez, li sobtava que "no hi hagués literatura esportiva de qualitat a les llibreries, quan era una cosa que a fora era molt diferent. A França, Anglaterra o Itàlia, per exemple, trobaves llibres esportius i parlem de productes dignes, amb qualitat literària i ben editats". El director de Córner, Carlos Ramos, comenta que va idear el segell amb la voluntat de seguir els passos de països amb "mercats més madurs" en què existia una "forta tradició de literatura", alhora que li permetia unir el seu ofici d'editor amb la seva afició per l'esport.

Un fenomen paral·lel és l'aparició de nous mitjans que aposten per un periodisme de qualitat, i sovint literari, allunyat del que tradicionalment ha caracteritzat la premsa esportiva. En són exemples la futbolera Panenka, que col·labora amb Rècord i que després de set anys al carrer ja està totalment consolidada; Volata, dedicada al ciclisme; Fosbury, en català i centrada en tots els esports menys en el futbol; o Revista H, centrada en rugbi. Representants d'aquestes quatre publicacions compartiran una de les xerrades de la mostra, que en tindrà d'altres protagonitzades per Sergi Pàmies, Jordi Puntí, Jordi Robirosa o l'historiador Carles Viñas, autor de Sankt Pauli, un altre futbol és possible (Tigre de Paper).

"Necessitat de dignificar el llibre d'esports"

Tant Carlos Ramos com Eduard Sancho opinen que ja es pot dir que el gènere està consolidat, si bé això no significa que les vendes siguin massives. Sancho recorda, però, que a l'inici "els distribuïdors i les llibreries ens deien que no hi havia públic, que les persones consumidores d'esports no llegien llibres, però nosaltres pensàvem que existia aquest públic i ens hi vam llançar. Vam editar Futbol contra el enemigo [de Simon Kuper, un autèntic clàssic internacional del gènere] i va funcionar". A partir d'aquí, considera que hi ha ajudat l'aposta pel gènere feta per altres editorials, de manera que a poc a poc han guanyat espai a les llibreries i també lectors, així com l'aparició i consolidació de revistes com Panenka. "El sector periodístic també s'hi ha trobat còmode i al final ha estat relativament fàcil perquè hi havia una necessitat de dignificar el llibre d'esports d'aquí".

Carlos Ramos posa l'èmfasi en la necessitat d'apostar per la qualitat i afegeix que les editorials han entès que el lector volia "llibres ben estructurats i ben fets". Segons l'editor, ara mateix es poden trobar "joies" al gènere, siguin traduccions d'obres foranes, com Open –la biografia del tennista Andre Agassi– o llibres parits aquí, en bona part dels casos escrits per periodistes i ni molt menys únicament de futbol. De fet, recalca que el primer gran èxit de vendes de Córner va ser El sueño de mi desvelo, que recull anècdotes i testimonis recollides pel periodista Antoni Daimiel després de 15 anys de cobertura de l'NBA, la principal lliga de bàsquet del món. Altres èxits aclaparadors del segell sí que han estat marcadament futbolístics, com són Herr Pep o La metamorfosi, els dos escrits pel periodista Martí Perarnau i que aborden l'etapa de Pep Guardiola com a entrenador del Bayern de Munic.

Per a Ramos, el gènere encara "té recorregut" a fer, però ha arribat per quedar-se. Sancho reconeix que en el cas de Contra les vendes de llibres esportius "no han estat dolentes", fins al punt que han fet diverses edicions "de més d'un terç dels títols" dedicats al gènere. El de més èxit ha estat Pedaleando en la oscuridad, en què el ciclista David Millar aborda el seu dopatge i el seu posterior retorn a l'esport professional. L'editor conclou, però, que queda "camp per explotar" i cita la "ficció esportiva" com a àmbit en què es pot fer, més enllà de la necessitat de "posar-se al dia", en la "recuperació de clàssics".

Les recomanacions dels experts

Abans que arribi Rècord, Públic ha demanat a les tres fonts consultades que facin algunes recomanacions del gènere. Oriol Rodríguez cita Maldito United (Contra), de David Peace i que és una novel·la basada en el fracàs real del tècnic Brian Clough al Leeds United anglès; la ja esmentada Open, d'Andre Agassi; un clàssic com El delantero centro fue asesinado al atardecer (Planeta), de Manuel Vázquez Montalbán, i Friday Night Lights, de H. G. Bissinger, que està centrada en un equip d'institut de futbol americà.

Del catàleg de Contra, Eduard Sancho destaca també Maldito United, a més d'El milagro de Castel di Sangro, en què el periodista nord-americà Joe McGinniss aprofita l'èxit d'un modest equip italià de segona divisió per traçar un retrat de la Itàlia dels anys noranta, i Una vida demasiado corta, on el periodista Ronald Reng explica la tragèdia de l'exporter del Barça Robert Enke, que després d'acumular depressions va suïcidar-se.

Finalment, Ramos cita Soy Zlatan Ibrahimovic, la biografia de l'exdavanter suec del Barça escrita per David Lagercrantz, l'autor que va prendre el relleu d'Stieg Larsson a la nissaga Millenium; Legacy, que ofereix 15 lliçons sobre lideratge a partir de l'exemple de la selecció de Nova Zelanda de rugbi, els temuts All Blacks, i la biografia de Bernd Schuster escrita pel periodista Javier Ares, que es publicarà al març.