Rebuig de sindicats i veïns a la proposta d'obrir les botigues de Barcelona tots els festius d'abril a novembre

La proposta de la patronal comercial Barcelona Oberta d'allargar l'obertura dels establiments a Barcelona els festius fins als vuit mesos, entre abril i Tots Sants, ha tornat a provocar la indignació dels sindicats i dels representants veïnals, especialment els del barri Gòtic.

Més enllà de la idoneïtat de la iniciativa, plantejada durant el juliol, un dels moments àlgids de la presència de turistes a la capital catalana, el projecte genera rebuig per la voluntat de cronificar les condicions laborals precàries dels treballadors del comerç i l'impacte sobre la conciliació familiar en els petits establiments, que disposen de pocs recursos per a fer rotacions de personal.

La directora general de Barcelona Oberta, Elvira Garcia, afirma que allargar els festius d'obertura representaria "millorar la contractació per fer-la menys temporal", ja que amb l'extensió del calendari es podria enllaçar amb l'època nadalenca. La proposta de la patronal és estirar el calendari per "donar més cobertura".

Actualment, i des de fa quatre anys, els comerços i establiments barcelonins poden obrir en festius només del 15 de maig al 15 de setembre. Garcia justifica l'allargament precisant que al maig és un dels mesos amb més visitants a Barcelona.

Davant aquesta reclamació, el sindicat UGT Catalunya manifesta el seu rebuig a la proposta, alhora que desmenteix que hi hagi hagut un increment significatiu de la contractació al sector de comerç a conseqüència de les actuals mesures d'obertura en festius.

En un comunicat, el sindicat afegeix que "tot i l'augment global de la contractació a Catalunya, això no és extrapolable al sector del comerç a Barcelona, on les xifres mostren una davallada de l'ocupació del 0,4% respecte a 2021. Per tant, no es pot afirmar que la liberalització dels horaris hagi contribuït a una millora en l'ocupació del sector, tal com es pretén argumentar".

Protegir el comerç de barri 

La UGT denuncia que l'ocupació creada en aquests darrers anys ha estat, majoritàriament, de caràcter temporal i a temps parcial, mantenint la precarietat estructural del sector. Pel sindicat, "l'impacte positiu real en el comerç de proximitat ha estat mínim o inexistent, mentre els beneficis han anat majoritàriament a grans superfícies i franquícies".

Així, titlla d'"inadmissible" que es vulgui tornar a reobrir un debat que ja va ser resolt amb el pacte de 2022, sense una avaluació objectiva i consensuada dels resultats reals. Segons la UGT, "amb una Barcelona que aspira a ser capital del comerç de proximitat, es requereixen mesures que protegeixin el comerç de barri i el dret al descans de les persones treballadores, no una liberalització encoberta al servei del turisme i de les grans cadenes".

Per al sindicat, l'actual acord vigent es va consensuar en un context de sortida de la pandèmia i de destrucció de llocs de treball relacionats amb el comerç, per tant, creuen que amb el model actual queden cobertes les necessitats del sector.

A l'obertura dels actuals quatre mesos, s'han d'afegir les dels 10 diumenges d'obertura comercial per tot Catalunya. Fa quatre anys, quan es va pactar el règim d'obertura actual dels festius, el sindicat CCOO Catalunya ja va criticar les dificultats per a conciliar la vida personal i laboral de les persones treballadores. El sindicat va posar dubte la mesura, recelant que acabés beneficiant el petit comerç i l'empresa familiar, considerant que afavoriria les grans superfícies i les cadenes de distribució.

Pèrdua de drets laborals

Arran de la recent obertura al juliol d'una llibreria de La Central al carrer Consell de Cent de Barcelona, el sindicat CGT Catalunya ha advertit que suposarà una regressió en les condicions de treball de la plantilla. De fet, explica que "la direcció vol forçar la plantilla a treballar els diumenges en contra de la voluntat dels treballadors. Alhora, s'ha negat a negociar en tot moment la imposició d'aquestes noves condicions".

L'obertura de la llibreria els diumenges representaria "un canvi substancial en els drets laborals de La Central, ja que actualment no hi ha cap establiment de l'empresa que faci aquest horari". Per als treballadors, aquesta maniobra empresarial "es contradiu flagrantment amb la imatge pública que projecta la direcció de la Central i que presenta la llibreria com un negoci alternatiu i de proximitat".

La marca La Central, propietat de l'italià grup Feltrinelli, vol participar del "repartiment del pastís econòmic que ofereix la pacificació del carrer Consell de Cent. L'obertura dominical representa un precedent molt perillós per a totes les llibreries de la ciutat", denuncien.

La nova Central de Consell de Cent, la tercera a Barcelona, està situada als baixos d'un edifici històric de l'Eixample, als números 314 i 316 d'aquesta via, entre el passeig de Gràcia i Pau Claris. Una vegada conegudes les intencions de La Central, l'Associació de Veïnes i Veïns del barri Gòtic assenyala que "permetre l'obertura en diumenges i festius a barris turistificats vulnera els drets laborals, el dret al descans veïnal i perjudica el petit comerç davant de les grans cadenes".

Relacionat amb aquest tema

L'increment dels ERTO a Catalunya reobre el debat sobre la manca de flexibilitat del mercat laboral

David Rodríguez

Aquest debat es produeix poc després de conèixer que Catalunya ha perdut gairebé 11.000 comerços en la darrera dècada, una caiguda de l'11,5%, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Al darrere de la pèrdua de comerços hi ha diverses causes, com el creixement de les vendes en línia, l'increment dels preus dels lloguers en els eixos comercials i la manca de relleu generacional.