Rebuig ecologista i social a l’ampliació d’una pedrera a Ulldecona: "És una zona de gran valor ambiental i arqueològic"

Amb una població d'uns 6.500 habitants, el terme d'Ulldecona (Montsià), a les Terres de l'Ebre, té quatre pedreres que des de fa dècades son el motor econòmic d'aquesta zona, d'on s'extreuen blocs de marbre calcari i argila. Una zona, coneguda com a Serra Grossa o Serra de Godall, amb un gran valor ambiental, patrimonial i fins i tot arqueològic. 

El passat mes d'agost va sortir a informació pública una projecte que preveu l'ampliació de l’extractiva d’argila Ferradura II que promou la multinacional del sector del ciment Cemex. Una ampliació que ha provocat el rebuig dels grups ecologistes GEPEC–EdC i Salvem lo Montsià, que juntament amb diverses entitats del territori -Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) de la Universitat de Barcelona, Centre d'Estudis d'Ulldecona, Ecologistes del Sénia, Associació Cultural i Veïnal Lo Rafal d'Alcanar i Associació Sediments, entre d'altres-, han presentat al·legacions contra el projecte. 

El territori està molt explotat. Ja hi ha hagut un impacte amb l’extractiva actual, i ara es vol ampliar cap a una zona d'alt valor ambiental 

Demanen a les Aadministracions competents que vetllin per la protecció d’un territori a tocar d’espais protegits catalogats dins la Xarxa Natura 2000 i el PEIN de la Serra del Montsià, en una zona d’elevat valor ecològic i patrimonial, segons defensen les entitats ecologistes. Denuncien que l’ampliació prevista afectaria greument un entorn amb jaciments arqueològics reconeguts, oliveres monumentals centenàries i hàbitats d’aus protegides —com l’àguila cuabarrada o el còlit ros—, algunes d’elles en perill d’extinció.

"El territori està molt explotat. Ja hi ha hagut un impacte amb l’extractiva actual, i ara es vol ampliar cap a una zona d'alt valor ambiental. Això vol dir incrementar l’impacte. I a més, no estem parlant només de medi ambient, sinó també de patrimoni i paisatge", comenta Joaquim Estellé, membre de GEPEC.  

L’Ajuntament d'Ulldecona ha manifestat la seva voluntat de garantir la protecció del patrimoni arqueològic de la zona. La seva alcaldessa, Núria Ventura, ha explicat en declaracions a Públic que el consistori està treballant conjuntament amb el Departament de Cultura per tal d’establir una figura de protecció específica per als jaciments afectats, similar a la que ja es va aplicar fa uns anys als abrics amb pintures rupestres.

Proposem establir una zona de protecció al voltant dels jaciments, amb una distància mínima des del nucli arqueològic, per garantir la seva integritat

Aquest model no només contempla la conservació del jaciment sinó també la protecció del seu entorn immediat, amb l’objectiu de preservar el paisatge i evitar que determinades activitats com l’extracció de recursos, puguin alterar o posar en risc el valor patrimonial del lloc. “El que proposem és establir una zona de protecció al voltant dels jaciments, amb una distància mínima des del nucli arqueològic, per garantir la seva integritat”, ha explicat.  

Un jaciment arqueològic i oliveres monumentals

L’activitat extractiva de la Ferradura II es troba a tocar dels jaciments arqueològics dels Castellets i la Cogula, datats entre els segles VIII i VI aC. Jordi Montforte, membre de salvem lo Montsià, explica que aquesta assentaments protohistòrics, ubicats a l’extrem sud-oest de la Serra del Montsià, "són un testimoni excepcional dels contactes comercials i culturals amb els fenicis durant la primera edat del ferro". "S'hi han trobat restes fenícies i un espai de culte orientalitzat", comenta. 

"Aquest jaciment no és només el punt on s’hi han trobat restes, sinó tot un perímetre que hauria d’estar protegit, perquè si es transforma l’entorn, es perd part del valor arqueològic i històric", comenta. En aquest sentit, les entitats proposen la creació d’una franja de protecció d’1.5 kilòmetres al voltant dels jaciments per garantir la seva preservació davant d’activitats com aquesta.

Les oliveres velles formen part d’un paisatge que, tot i la protecció legal, es va perdent poc a poc

A banda del jaciment arqueològic, la zona afectada concentra una de les majors densitats d’oliveres monumentals del terme d’Ulldecona i, per extensió, de la comarca. Unes oliveres protegides per la llei catalana. "Les oliveres velles formen part d’un paisatge que, tot i la protecció legal, es va perdent poc a poc. En les últimes dècades el paisatge de l’interior del Montsià ha canviat molt", lamenta Estallé. 

Tant Montforte com Estallé també posen de valor que es tracta d'una zona amb una considerable fertilitat "que cal salvaguardar, i que pot perdre’s si no es fa una bona restauració posterior". "Aquí hi ha terres bones, moltes encara productives o recuperables, que poden garantir sobirania alimentària. Si ho convertim tot en extraccions, què ens quedarà?", es pregunta Montforte. 

Tercera ampliació i una restauració insuficient

Aquesta seria la tercera ampliació de l'explotació. "La primera ja es va donar per acabada, però la restauració que s’hi va fer, tal com hem indicat a les al·legacions, no va ser satisfactòria. Tot i fer-se una restauració, sempre queda un forat, un clot al territori", lamenta Montforte. En aquest sentit, Estallé explica que totes les activitats extractives tenen un pla de restauració, "però la realitat és que molts cops no es compleix". 

"Sovint les restauracions serveixen com a excusa per justificar que es pugui tirar endavant el projecte. Però si ja sabem que l'impacte serà elevat, el més sensat seria no fer-lo. No tot es pot justificar amb compensacions o restauracions", denuncia Montforte, que detalla que les part restaurades "han perdut terra fèrtil, s’hi han format solcs per l’erosió, i els arbres que s’hi han plantat són joves, sense valor agronòmic ni paisatgístic". 

Sovint les restauracions serveixen com a excusa per justificar que es pugui tirar endavant el projecte

Montforte assenyala que "les restauracions mai tornen la terra a l’estat original" i que no es "recupera la terra fèrtil ni l’equilibri de l’espai". En aquest sentit, comenta que aquesta alteració de l'entorn, en un moment en què els episodis de pluja torrencial cada cop són més freqüents, perjudica més l'espai. "Les finques que han mantingut els marges tradicionals i les pendents originals han resistit millor les pluges", sentència. 

Repensar el model de territori 

Les entitats es pregunten quin model de territori vol l’Ajuntament d’Ulldecona i que aquesta permissivitat no s’acabi convertint "en un degoteig de noves explotacions". Denuncien que la producció principal es destina a l’exportació i els suposats beneficis econòmics per a la població local són mínims. "La major part del ciment que es produeix aquí s’exporta. Els beneficis se’ls emporta una empresa multinacional, i aquí ens quedem amb els forats i les conseqüències. Les compensacions no justifiquen la destrucció", etziba Montforte. 

Relacionat amb aquest tema

Entitats ecologistes es personen a la causa judicial contra Griñó per l’abocament irregular de residus

Judit Castaño

 Transformar l’entorn és una decisió greu i irreversible

Darrere d’aquesta oposició, hi ha una reflexió més profunda sobre el model de territori. Els col·lectius defensen una visió alternativa basada en la preservació, la sobirania alimentària i el desenvolupament sostenible del turisme rural. "Caldria plantejar-nos si realment podem continuar igual, incrementant projectes que generen grans impactes. Potser ha arribat el moment de dir 'fins aquí' i començar a conservar el que ens queda", reflexiona Estallé. 

Els beneficis se’ls emporta una empresa multinacional, i aquí ens quedem amb els forats i les conseqüències

Segons Montforte, el jaciment arqueològic, sumat a la proximitat amb espais naturals i oliveres monumentals, "hauria de pesar molt en la balança". "Això no és només un tema mediambiental, és també de paisatge, de cultura, d’oportunitats futures com el turisme rural o les visites patrimonials. Transformar l’entorn és una decisió greu i irreversible", sentència.