Reapareix el fantasma de la desindustralització

El degoteig d'anuncis de tancaments industrials a Catalunya no para. El fantasma de la desindustrialització plana sobre el territori i posa en alerta a treballadors, sindicats i administracions. "No es tracta d'una mera ona de tancaments industrials. És una situació complexa que porta implícita la destrucció del propi teixit industrial de Catalunya", apunta contundent Nardi Fuertes, secretari d'Acció Sindical de la Federació d'Indústria, Construcció i Agro de la Unió General de Treballadors (UGT-FICA). Els casos de Nobel Plastiques Iberica, Continental i Saint-Gobain només en són alguns exemples, a més del terratrèmol provocat per la marxa de Nissan, que afecta també milers de treballadors d'empreses subcontractades com Acciona. Petits negocis i tallers tampoc passen un bon moment. "L'any passat, sense Covid-19, es van destruir quasi 20.000 llocs de treball al sector. Els números del 2020 poden ser esgarrifosos", adverteix el sindicalista.

Fuertes assenyala que l'administració hauria de "prendre nota" i actuar perquè l'onada de tancaments que viu Catalunya "no és coincidència, sinó un problema estructural". Malgrat els acords a què han arribat els treballadors de Continental o Nissan, satisfactoris a nivell de condicions, Fuertes crida a no perdre de vista que "no és una victòria" si s'acaba destruint ocupació. "No ens interessen bones indemnitzacions, sinó llocs de treball", assenyala. Fuertes crida l'administració a elaborar un pla industrial que ara "o no té o no és potent" per a revertir la situació actual.

"Volem continuar treballant perquè l'empresa té sortida"

"Va ser una cop molt dur". Així descriuen fonts del comitè d'empresa de Nobel Plastiques Ibèrica com van rebre l'anunci que la planta situada a Sant Joan Despí (Baix Llobregat) tancarà. I més tenint en compte que al juliol el nivell de producció estava pujant i es plantejaven contractar 20 operaris més. "L'empresa té viabilitat, però la volen deslocalitzar a països on la mà d'obra és més barata", apunta rotundament Igor Montesinos, delegat de la Confederació General del Treball (CGT) i membre del comitè.

La planta, que es dedica a la fabricació de tubs de fluids de combustible, és propietat d'un grup turc, Orhan Holding, que també té fàbriques a Eslovàquia, Romania, Mèxic i el Marroc, a més del seu país d'origen. Montesinos posa en valor que en anys anteriors havien anat més fluixos de producció per dedicar-se més al dièsel, però es van "reinventar" i ara estaven treballant en més de 60 prototips per a vehicles híbrids. "Això ens donava viabilitat per a diversos anys", afirma.

La plantilla de 180 persones afronta el futur "entre la por i l’enuig". De moment, Orhan Holding els ha fet una primera oferta sobre les condicions de l’ERO, que s'han negat a valorar perquè "són una vergonya".

Montesinos apunta a les altres empreses que es troben en una situació similar i remarca que "el problema és que la indústria a Catalunya té un problema molt gros". "Les empreses deslocalitzen les fàbriques i no hi ha cap lluita que ho pari", lamenta.

De moment, la plantilla està des del dimarts en vaga indefinida. Si ells no fabriquen, els seus clients hauran de parar màquines també. Es tracta de marques com Renault, Peugeot o Citroën. "Estan nerviosos perquè si no entreguem, ells també hauran de parar. Aquest és el motiu de la vaga, l'únic dret que tenim i que podem utilitzar per a pressionar al grup". Montesinos lamenta que la llei permeti que una empresa se’n vagi malgrat tenir beneficis, i reitera que la seva demanda és que retirin l’ERO i puguin tornar a la feina. "És una petició màxima, continuar treballant, perquè l'empresa té sortida", conclou.

Segueix la batalla contra l'ona expansiva de Nissan

Els empleats d'Acciona continuen batallant contra l'ona expansiva del tancament de Nissan. Els més de 500 treballadors de l'empresa subcontractada afronten un ERO des del passat 10 d'agost, quan l'empresa va trencar el contracte amb l'automobilística després que aquesta confirmés que cessarà l'activitat al desembre de 2021. Des de llavors ja no poden anar a treballar a les plantes. El tancament de Nissan suposa un impacte per al PIB català d'entre el 2,6% i el 3%, segons la Pimec, i afecta a més de 3.000 treballadors directes i fins a 25.000 indirectes, segons els sindicats.

El tancament de Nissan afectarà fins a 25.000 treballadors indirectes

Javier Trenado, membre del comitè d'empresa d'Acciona i portaveu de la coordinadora de subcontractes de Nissan, lamenta que les negociacions amb l'empresa "no han avançat gens". La principal demanda de la plantilla és que l'empresa retiri l'ERO i puguin continuar treballant amb Nissan fins que tanquin, d'aquí més d'un any. Si Acciona ho accepta, entrarien a negociar les condicions de l'ERO per a més endavant. Demanen que siguin iguals a les de l'acord dels propis treballadors de Nissan, i que també puguin formar part del pla de reindustrialització.

De moment, malgrat tot, l'empresa segueix sense moure fitxa. El termini de les negociacions finalitza el proper 24 de setembre. "Per a aquest ERO no hi ha causa, per això demanem que el retirin. A partir d'aquí, i sabent que la fàbrica [de Nissan] té data de tancament, podem asseure'ns i parlar de tot", aclareix Trenado. Afronten amb incertesa les pròximes reunions, i desconeixen les intencions de l'empresa. "No s'ha obert cap negociació. Ells estan en la seva postura i nosaltres la rebutgem de ple", conclou.

Més de 700 persones afectades per l'ERO de Continental

És la segona empresa en nombre de treballadors de Rubí, on està "fortament arrelada"

Continental, empresa dedicada a la fabricació de components per a vehicles, com pneumàtics o sistemes de fre, ja ha tancat acord amb la plantilla per a fer un ERO als més de 700 treballadors de la planta de Rubí (Vallès Occidental). Encara que les condicions són "bones", a nivell d'indemnitzacions i prejubilacions, el secretari general de Comissions Obreres (CCOO) d'Indústria del Vallès, Josep Rueda, recorda que "un acord mai és positiu" quan es tracta de la "rúbrica" del tancament d'una planta amb més de 20 anys d'història a la comarca.

Continental és la segona empresa en nombre de treballadors de la ciutat i està "fortament arrelada" a Rubí, apunta el regidor de Serveis a l'Empresa, Rafael Güeto. L'Ajuntament té l'esperança, no obstant això, que l'impacte es mitigui a través d'una reindustrialització de la planta, encara en estudi. En un inici, la direcció es va comprometre a liderar la cerca d'una nova empresa que assumís la fàbrica, però el sindicalista Josep Rueda lamenta que van notar un cert desinterès i fins i tot van arribar a treure un comunicat informant que desistien de la tasca. Després de la pressió sindical i del municipi, tanmateix, l'empresa va recular. "Diuen que estan treballant en això però no veiem avenços i estem preocupats perquè no va al ritme que hauria d'anar", remarca.

Hi ha esperança en la reindustrialització de la planta, però encara no s'ha concretat

El regidor Rafael Güeto apunta al fet que el tancament de la planta "és evident que no és un fet aïllat", ja que s'emmarca en un "moment complicat" per al sector industrial i, especialment, de l'automoció. La comarca ha patit la marxa de Nissan i també afronta altres tancaments. Güeto posa de manifest que l'administració ha d'acompanyar els treballadors en aquestes situacions de crisi, però, més enllà d'això, també ha d'anticipar-se per a evitar que s'arribi a aquest punt: "Cal treballar per a tenir un territori competitiu per a la indústria i apostar per la innovació i la formació dels treballadors".

Saint-Gobain: salta l'alarma al Penedès

La situació al Penedès també és difícil: les plantes de Saint-Gobain, a l'Arboç (Baix Penedès), i Robert Bosch, a Castellet i la Gornal (Alt Penedès), han anunciat els seus respectius tancaments i això deixaria al carrer a més de 400 persones. "Estan destrossant el territori. A les comarques de l'Alt i el Baix Penedès estan fent que la indústria se'n vagi en orris i això afecta moltes famílies", afirma el president del comitè d'empresa de Saint-Gobain, José Alberto García.

El sindicalista critica que després que l'empresa posés l'ERO sobre la taula, les negociacions estan "trencades" i marcades per un clima de desconfiança. La direcció vol tancar un dels forns de la planta, la divisió Glass, que es dedica principalment a la fabricació de vidres per a automòbils i al qual li quedarien tan sols un parell d'anys de vida útil. "És un tema organitzatiu, no hi ha causes econòmiques ni productives. És una deslocalització", resumeix García.

El tancament de Saint-Gobain i Robert Bosch deixaria al carrer a més de 400 persones

Óscar Murciano, secretari d'Acció Sindical de la CGT, alerta de l'impacte que aquest tancament tindrà a la comarca amb la major taxa d'atur de Catalunya. "L'ecosistema econòmic del Baix Penedès és molt sensible i aquest tancament pot tenir un efecte catastròfic", assenyala. El sindicalista afirma que "hi ha un problema de desindustrialització" i es necessiten polítiques fermes o es perdrà "una part de l'economia potent i llocs de treball amb garanties".

La plantilla de Saint-Gobain està mobilitzant-se sense descans per revertir la situació. Amb protestes i el bloqueig dels magatzems de la companyia a Bellvei, que amenaça amb aturar el subministrament a automobilístiques com Ford, Opel o Mercedes en tot l'Estat, volen fer sentir la seva demanda: "A aquest forn encara li queda vida", assenyala García.

Els treballadors volen que la direcció retiri l'ERO i puguin parlar sobre formes per reconstruir el forn i allargar la seva vida útil fins a 25 anys més. De moment, el conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, ha informat que el Govern, juntament amb l'Estat, posarà fons per a allargar l'activitat del forn un any més. L'objectiu del Govern és "guanyar uns mesos" en què la conjuntura econòmica pot millorar, i també, segons el conseller, aquest temps hauria de permetre gestionar els fons públics procedents de la Unió Europea "per a reindustrializar el país".