Qui dona suport i qui s'oposa a la regulació del preu dels lloguers?

Dimecres a la tarda, el Parlament de Catalunya votarà la proposició de llei per regular els preus del lloguer, una normativa inèdita a tot l'Estat espanyol. El Sindicat de Llogateres, l'entitat que ha impulsat la iniciativa, ha convocat una concentració a les 18h davant de la cambra legislativa, amb l'objectiu de pressionar els grups polítics que encara no li donen suport -fonamentalment Junts per Catalunya- per tal que la normativa tiri endavant. Si s'aprova, la llei tindrà un impacte imminent en les vides centenars de milers de persones i inqüestionablement marcarà un punt d'inflexió per garantir el dret a l'habitatge. Ara mateix té l'aval de milers d'entitats socials i d'alguns partits polític, mentre que alguns lobbies econòmics i els actors tradicionals del sector immobiliari s'hi oposen radicalment.

El gran dubte és què farà finalment JxCat. En un primer moment, la formació de Quim Torra i Carles Puigdemont va sumar-se a ERC, els Comuns i la CUP en el seu suport al registre a la proposició de llei que va fer el Sindicat de Llogateres el passat 15 de juliol. Immediatament després, però, el partit va presentar-hi diverses esmenes que rebaixen molt l'ambició de la llei i que, si tiressin endavant, la deixarien molt descafeïnada. El moviment en defensa del dret a l'habitatge, ERC, els Comuns i la CUP han reclamat a JxCat que retiri les esmenes, però la formació encara no ha aclarit quines són les seves intencions. Aquest mateix dilluns, de fet, els republicans han anunciat que presentaran mocions als ajuntaments en suport a la proposició de llei i demanant que JxCat en retiri les esmenes. 

Els nous contractes no podrien incrementar la renda

A grans trets, la proposició de llei original -la registrada pel Sindicat de Llogateres- implicaria congelar el preu dels arrendaments en els 60 municipis de més de 20.000 habitants amb el mercat més tensionat i, fins i tot, rebaixar-lo en aquells immobles que tinguin un preu superior a la mitjana del seu entorn. Per tant, podria afavorir els habitants de municipis on viuen fins a cinc milions de persones.

L'aspecte més destacat de la proposta és que suposaria que qualsevol nou contracte de lloguer no podrà tenir un preu superior a l'anterior, amb independència que hi hagi o no un canvi de llogater. A més a més, si té un preu superior al dels immobles de l'entorn l'import màxim serà el que fixi l'índex de referència de la Generalitat. A la pràctica, segons el Sindicat la meitat de lloguers hauran de baixar de preu. Les excepcions seran els pisos nous, que estaran exempts d'aplicar la norma durant els primers tres anys, així com aquells on s'hagi fet grans obres de rehabilitació.

En les seves esmenes, JxCat vol que siguin els ajuntaments els que decideixen a cada municipi si es regula o no el preu

L'altra gran qüestió és que estableix un règim sancionador en cas d'incompliment, de manera que va clarament més enllà de l'índex de preus no vinculants, el que hi ha actualment. En concret, la proposició de llei planteja sancions d'entre 3.000 i 9.000 euros per a les infraccions lleus i d'entre 9.000 i 90.000 euros per a les greus.

En canvi, les esmenes de JxCat plantegen que els propietaris amb uns ingressos inferiors als 3.130 euros mensuals (o 43.818 anuals) no estiguin obligats a limitar el preu del lloguer, a més que siguin els ajuntaments els encarregats de decidir si al seu municipi s'hi regula o no el preu dels lloguers o es poden apujar les rendes en cas que estiguin per sota de l'índex de preus de la Generalitat. Finalment, la formació també defensa que les rendes pugin apujar-se fins a un 20% si els propietaris renoven les instal·lacions del país, cuines i banys o fan algun altra tipus important de reforma.

Rebuig de PSC, Cs i PP

A nivell polític, ERC, la CUP i els Comuns han donat suport a la proposició de llei des del primer moment i hi votaran a favor, mentre que PSC, PP i Cs ho faran en contra. Com dèiem, en aquest àmbit el dilema rau en què farà Junts. PP i Cs, de fet, van portar la proposició al Consell de Garanties Estatutàries, que va fer un dictamen en què s'oposava a nombrosos dels articles del text amb l'argument que no tenien empara en l'Estatut i vulneraven la Constitució.

La proposta, en canvi, compta amb l'adhesió de 4.000 entitats socials, segons el Sindicat de Llogateres, entre les que destaquen la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, la Xarxa d'Economia Solidària (XES), l'Observatori DESC, Òmnium Cultural, el Consell Nacional de la Joventut, l'ANC, la Intersindical-CSC, Ecologistes en Acció, la PAH, Aigua és Vida, Élite Taxi, Anticapitalistes o Entrepobles. Els darrers dies nombroses persones han reclamat l'aprovació de la llei amb l'etiqueta #RegulemElsLloguersJa.

Foment i el sector immobiliari creuen que reduirà l'oferta

Més enllà dels partits de dretes, entre els opositors a la regulació dels lloguers hi ha alguns dels principals lobbies econòmics del país, com ara la patronal Foment del Treball, per a qui és "anticonstitucional i antiestatutària". El seu president, Josep Sánchez-Llibre, considera que si tira endavant "enfonsarà" el mercat de lloguer a curt termini, amb el clàssic argument que la limitació de preus farà que "l'oferta de lloguer sigui més petita".

En un comunicat conjunt presentat aquest dilluns diversos actors del sector immobiliari també compren l'argument que comportaria una reducció de l'oferta de lloguer i, per tant, agreujaria "l'accés a l'habitatge". A més a més, consideren que la normativa crearia un "tens ambient d'inseguretat jurídica" i que es vulneraria el dret a la propietat privada. El comunicat el signen l'Associació de Propietaris d'Habitatges de Lloguer (Asval), el Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona – Lleida, el Consell Català de Col·legis d'Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya, l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya, l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE) i la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona – Lleida.

Finalment, l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) també s'hi ha pronunciat en contra, ja que considera que "la limitació de les rendes de lloguer constitueix una greu distorsió a un factor essencial de la competència com és el preu, i és un instrument no idoni per assolir l'objectiu últim de la mesura". Segons l'ACCO, de tirar endavant reduiria l'oferta de lloguer, un efecte que, amb tot, no s'ha provat mai a Catalunya, ates que mai ha existit una regulació com aquesta.