Quatre antiavalots de la Policia Nacional i Roger Español, a un pas de judici per l'1-O

El magistrat Francisco Miralles, titular del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, ha decidit processar i, per tant, deixar a un pas de judici quatre antiavalots de la Policia Nacional i Roger Español arran de l'actuació policial durant l'1-O a l'escola Ramon Llull de Barcelona, que va provocar que l'activista independentista perdés un ull per l'impacte d'una bala de goma.

En concret, el jutge ha processat el responsable de l'operatiu de la Policia Nacional durant el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 al centre educatiu i l'escopeter que suposadament va disparar la bala de goma que va rebentar un ull d'Español. També ha processat dos antiavalots més que van intervenir a la mateixa escola per presumptament colpejar amb la porra persones que estaven assegudes a terra. Finalment, també queda a un pas de judici el propi activista, a qui el magistrat processa per un presumpte delicte d'atemptat contra els agents, ja que l'acusa de llançar una tanca metàl·lica a un policia, sense causar-li lesions.

La interlocutòria exposa que un dels enregistraments aportats a la causa que recull moments de la jornada en aquest punt mostra com els manifestants es van asseure al mig del carrer, entre ells Español. Segons l'informe policial, en aquest operatiu es van disparar 17 bales de goma: una va colpejar una persona a la cama i una altra va impactar a la cara d'Español.

Segons el jutge, "no sembla que els trets efectuats es realitzessin respectant la circular sobre l'ús de material antiavalots"

Les proves pericials que s'han practicat durant la instrucció han fet concloure al jutge que la bala primer "xoca primer a terra i rebota en direcció" a Español, i en un vídeo dels fets se sent com el responsable de l'operatiu va donar l'ordre de disparar.

Amb el vídeo, el jutge ha identificat la trajectòria de la bala de goma i "l'agent que realitza el tret ha estat identificat al vídeo dels fets, sent el que portava el número UC563". Veient les imatges, el jutge critica que "no sembla que els trets efectuats es realitzessin respectant la circular sobre l'ús de material antiavalots, ja que no es respecta la distància mínima de 25 metres ni existeix la situació excepcional, amb agressions directes i de perillositat extrema exigida per la mateixa per al tret de pilotes [de goma] a distància inferior a la citada".

Les acusacions de la causa havien demanat processar també dos policies més que van participar al dispositiu per "no impedir i emparar" l'ús de bales de goma aquell dia. Tot i això, el jutge ho ha descartat perquè no consta que ordenessin o col·laboressin de cap manera en les lesions ni que ordenessin fer servir el material antiavalots, i a més considera que "davant la confusa situació que es va produir una vegada els agents de policia van iniciar l'ús de la violència amb les defenses, no s'aprecia que tinguessin cap domini del fet punible en la seva actuació".

"Pas endavant contra la impunitat"

La identificació de l'escopeter que va disparar el projectil contra Español no hauria estat possible sense la feina del Centre de Defensa dels Drets Humans Irídia, que porta la defensa de l'activista. El seu codirector, Andrés García Berrio, considera una notícia "molt positiva" el processament de "l'escopeter que vam aconseguir identificar" des d'Irídia, així com del comandament. També afegeix que la decisió judicial, malgrat que el magistrat hagi decidit no portar a judici els comandaments sobre el terreny, és "un pas endavant contra la impunitat" que no hauria estat possible "sense els observadors de carrer [que hi havia l'1-O] i el suport ciutadà" per documentar els fets.