Quant hi ha de descompte i quant de màrqueting: per què les continuem anomenant rebaixes quan no ho són

Amb el final de les festes de Nadal arriben puntualment les esperades rebaixes d'hivern. Durant els pròxims dos mesos, aparadors i anuncis s'omplen de percentatges cridaners que prometen alleujar la temuda costa de gener, accentuada per l'augment dels preus i l'esforç econòmic que suposen les festes. Per a moltes llars, les rebaixes continuen sent una oportunitat per ajustar el pressupost i trobar articles a un preu més assequible.  

No és estrany, per tant, que els espanyols gastem de mitjana 197 euros en aquesta campanya, 16 euros més que l'any passat, segons una enquesta de l'Associació Espanyola de Consumidors (Asescon). Tanmateix, juntament amb l'augment de la despesa també creix la desconfiança. Les rebaixes actuals són, paradoxalment, les més escèptiques dels darrers anys: vuit de cada deu consumidors dubten que les ofertes siguin reals, assenyala el mateix estudi.

La pregunta es repeteix en cada època de descomptes: són veritables les rebaixes que trobem a les botigues?

La veritat és que no totes les promocions que ens trobem són realment rebaixes o suposen una baixada de preu. Per entendre-ho convé recordar què es considera "rebaixes" segons la normativa vigent. Es tracta de descomptes eventuals aplicats a productes de temporada, motivats exclusivament pel canvi d'estació i sense que això afecti la qualitat de l'article. Per això, és important no confondre-les amb altres tipus d'ofertes, com ara les liquidacions —la reducció del preu respon a causes extraordinàries, com el tancament o la reforma del negoci— o els saldos —en què el preu més baix es deu a una tara en el producte—.

Però perquè es pugui considerar que un establiment està en rebaixes hauria de tenir almenys el 50% dels articles de l'establiment en oferta. Si el descompte afecta menys de la meitat, només es poden anunciar descomptes concrets, però no "rebaixes", recorda la CECU. A més, perquè un article es consideri rebaixat, ha d'haver format part de l'oferta habitual de la botiga durant almenys un mes i, si ha tingut diversos preus, el més baix serà el de referència davant del preu ofert.

Mereixen una menció especial els grans reclams com les rebaixes "fins al 70%". FACUA denuncia que, en molts casos, aquest descompte màxim es limita a cinc o sis productes de tota la botiga. La petita paraula "fins" serveix de coartada legal perquè el missatge es difongui de manera enganyosa. "L'excusa pot ser que van tenir algun article amb aquest descompte quan van començar i ara és una feinada retirar aquella lona publicitària gegant de la façana del comerç i cancel·lar tots els anuncis a tanques, premsa, ràdio i televisió per un detallet sense importància", ironitza l'associació.

A aquestes exigències s'hi afegeix l'obligació de diferenciar clarament els productes rebaixats de la resta. FACUA denuncia que moltes botigues físiques incompleixen aquest punt en col·locar els productes de nova col·lecció al costat dels que estan en oferta. "És un truc per traslladar-nos la sensació que la zona de rebaixes de l'establiment és més gran i, de passada, que alguns hi caiguin creient que els preus que marquen totes les etiquetes ja tenen un percentatge de descompte", apunta.

Les devolucions són un altre terreny de conflicte. Quan un producte rebaixat presenta un defecte i no s'ha venut com a saldo informant de la tara, el consumidor té dret a la reparació, substitució o, si no és possible, a la devolució de l'import. A més, si una botiga no admet devolucions d'articles rebaixats i no ho indica mitjançant un cartell visible, ha d'aplicar la mateixa política de devolucions que la resta de l'any i, per tant, permetre el reemborsament.

Nou model de consum  

Els hàbits de consum en aquestes dates han canviat en l'última dècada, en gran part a causa de l'entrada en vigor del Reial decret llei 20/2012, en virtut del qual van deixar d'existir períodes obligatoris de rebaixes, franges mínimes de descomptes i altres tipus de restriccions. Així, hem passat de tenir dues temporades de rebaixes —les d'hivern i les d'estiu— amb certes limitacions, a la liberalització total de les ofertes, amb l'arribada del ja consolidat Black Friday i, en menor mesura, del Cyber Monday.

"El que en un principi era una oportunitat perquè els establiments venguessin a un preu reduït els productes que tenien dificultats per vendre's —principalment roba i calçat per haver passat la temporada— s'ha convertit en dates de consumisme compulsiu accessible a la majoria de la població", apunta César Díaz, advocat de la CECU.

Relacionat amb aquest tema

Dopamina en oferta pel Black Friday: quan comprem per no sentir i el consum es converteix en refugi emocional

Laura Anido

A més, les compres en línia han revolucionat la manera de consumir, empenyent a comprar de manera més impulsiva. "A diferència de les compres en establiments físics, on cal desplaçar-se, veure i tocar múltiples productes, comparar ofertes i pagar, sovint en efectiu, cosa que implica directament un temps de reflexió i una experiència real; això no es produeix en les compres en línia", explica Díaz.

A això s'hi afegeixen els patrons foscos presents en alguns webs, com temporitzadors, missatges de falsa escassetat, comptadors de persones que suposadament estan veient un producte o el degoteig de preus, estratègies dissenyades per empènyer al consum ràpid davant la por de perdre l'oportunitat.

Els consumidors no són els únics que n'han sortit perjudicats des de la implementació d'aquest nou model, ja que també ho han patit la petita i mitjana empresa. La confederació Comerç Andalusia ha advertit en un comunicat com l'"atractiu" i l'"efecte positiu" d'aquesta campanya "s'han anat reduint de manera progressiva des de la liberalització dels períodes de rebaixes".

"Aquest model no afavoreix el petit comerç, que no pot sostenir una política de descomptes continuats en igualtat de condicions davant les grans superfícies i les plataformes digitals. La liberalització ha provocat una banalització de les rebaixes i una competència desigual que penalitza especialment els autònoms i les pimes del comerç urbà", adverteixen des de Comerç Andalusia.

Des de la confederació s'insisteix "en la necessitat de regular els períodes de rebaixes, amb l'objectiu de recuperar-ne el valor com a eina comercial, aportar certesa al sector i avançar cap a un model més equilibrat i sostenible".