Puigdemont enceta el ball de la investidura de Sánchez amb un marc negociador en dues fases

En una esperadíssima conferència a Brussel·les, Carles Puigdemont ha fixat aquest dimarts el terreny de joc que Junts per Catalunya pretén que marqui la negociació per a la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol. No es pot dir que el discurs, que tot just s'ha allargat 25 minuts, hagi ofert grans sorpreses, però sí que ha deixat algunes certeses, com ara que si es pretén culminar les converses amb èxit es desenvoluparà en dues fases: una primera per complir les "condicions prèvies" establertes per l'expresident del Govern, amb la desjudicialització del Procés com a principal fita, i una segona per abordar el fons del conflicte polític, amb un referèndum d'autodeterminació com a demanda de màxims.

La negociació serà llarga, segons l'expresident català no ha arrencat i ara mateix "no es donen les condicions" perquè ho faci; l'amnistia -o algun mecanisme similar- apareix ja com un element imprescindible perquè el PSOE pugui aspirar a rebre el "sí" de Junts -i, probablement, d'ERC-; i tot i que es pot considerar el referèndum acordat com una exigència de màxims, els socialistes haurien de plantejar-se assumir algun tipus de compromís al voltant de la sobirania de Catalunya si volen evitar que el 27 de novembre s'activi el compte enrere cap a una repetició electoral.

Cadascú a la seva manera, però tant Puigdemont com el PSOE han confirmat la predisposició a negociar

Paral·lelament, el marc que ha detallat Puigdemont també ha servit per tancar definitivament la ficció d'unes converses serioses entre Junts i el PP, ja que Feijóo ha descartat reunir-se en considerar que l'amnistia és una "exigència inacceptable i impossible". Alhora, s'ha evidenciat que el gruix de demandes de Junts i ERC són pràcticament calcades, de manera que encara que no hi hagi una coordinació real entre les dues principals formacions independentistes, difícilment cap de les dues podrà rebaixar en solitari les seves demandes si no vol veure's superada per l'altra en l'eterna pugna que mantenen per l'hegemonia de l'espai. Segurament, però, l'element més destacat és que tant el factòtum de Junts com el Govern espanyol han verbalitzat la seva disposició a negociar. Dit amb altres paraules, el ball ha començat.

La Moncloa parla d'una "via de diàleg"

Després de gairebé sis anys absolutament apartat de la primera línia política estatal i bandejat com a interlocutor, els resultats de les generals del 23 de juliol han situat Puigdemont en una posició absolutament central, gràcies al pes per a la investidura que tenen els set diputats de Junts.

Que la seva situació s'ha revertit de manera radical s'ha evidenciat en les últimes 24 hores. Si dilluns era la vicepresidenta de l'executiu estatal i líder de Sumar, Yolanda Díaz, qui s'hi reunia presencialment a Brussel·les, aquest dimarts la Moncloa ha manifestat que en la conferència Puigdemont "ha obert una via de diàleg" i que l'abordaran amb "discreció". A escala estatal, per tant, la seva rehabilitació política sembla un fet.

Qui és el líder de facto de Junts encara que no hi tingui cap càrrec orgànic ha subratllat que la negociació real només arrencarà si abans es compleixen unes condicions prèvies. Més enllà d'"identificar adequadament els elements del conflicte", en aquest àmbit les dues qüestions claus són l'amnistia i la creació d'un "mecanisme de mediació i de verificació" dels acords que s'assoleixin.

Més enllà de la llei d'amnistia, per a Puigdemont el Govern espanyol també pot fer passos en la desjudicialització

Sobre la primera qüestió, en concret Puigdemont ha parlat de "l'abandonament complet i efectiu de la via judicial contra l'independentisme", un tema que pot assolir-se al Congrés a través d'una "llei d'amnistia", però que per a ell "també és responsabilitat del govern en funcions, a través de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat". Unes paraules que podrien obrir la porta a passos en la desjudicialització i a encetar la negociació per a la investidura abans que la cambra baixa hagi tramitat i aprovat una llei.

L'encaix constitucional

Si fa uns mesos l'aprovació d'una amnistia semblava quimèrica, avui sembla un element com a mínim viable. Sumar, per exemple, la defensa amb fermesa i, per exemple, aquest dimarts Jaume Asens -el seu mediador amb Junts- ha afirmat que és "factible" impulsar una Llei d'amnistia al Congrés abans de la investidura. Les darreres setmanes l'advocat i exdiputat al Congrés ha insistit en la constitucional d'una mesura d'aquest tipus.

Paral·lelament, en roda de premsa el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha manifestat que "estudiem tots els escenaris per garantir la convivència al nostre país", però "la convivència no es pot assolir fora del marc constitucional". Per això també apareix com a cabdal que Puigdemont hagi insistit a recalcar que cap de les mesures que planteja "és contrària a la Constitució".

L'amnistia ha passat de ser una quimera a veure's com a viable

Tot apunta, per tant, que ens aboquem a unes setmanes en què una part del debat polític girarà al voltant de la constitucionalitat d'una amnistia per a l'independentisme, una qüestió que, segons han apuntat juristes com l'antic lletrat del TC Joaquín Urías, seria factible si s'aconsegueix justificar que amb una normativa així "s'afavoriria l'interès general". En aquest sentit, Sumar ha encarregat a diversos experts que elaborin un dictamen sobre la qüestió, segons ha avançat Asens, mentre que el PSOE ja s'obre al tema a l'espera de definir-ne l'encaix jurídic i constitucional.

L'impàs de la fallida investidura de Feijóo

Les diverses parts implicades -PSOE, Sumar, ERC i Junts- mantindran converses probablement allunyades dels focus les properes tres setmanes, aprofitant l'impàs que suposarà el debat d'investidura de Feijóo, que si no hi ha una sorpresa monumental culminarà amb una segona fallida votació el 29 de setembre. A partir d'aleshores, fonts socialistes sí que admeten que s'encetarà una negociació formal entre Junts i PSOE.

Si es resol la carpeta de la desjudicialització, la possible investidura de Sánchez haurà donat un pas de gegant per convertir-se en realitat, malgrat que tant ERC com Junts insisteixen en la reclamació d'un referèndum d'autodeterminació acordat amb el Govern espanyol com a mecanisme de resolució definitiva del conflicte. És innegable, però, que l'amnistia suposaria un èxit negociador i un evident salt d'escala respecte els indults aprovats pel Govern de Sánchez la passada legislatura i, com diu Jaume Asens, permetria "posar a zero el comptador" de la repressió a l'independentisme.

A partir d'aquí, però, caldrà abordar algun tipus d'avenç real en el rerefons del conflicte, encara que no s'arribi al referèndum acordat que ha plantejat Puigdemont i que també defensa ERC. Com ha indicat Asens, durant les negociacions les exigències "es van modulant", però el punt de partida de Puigdemont ha de situar-se en màxims i més en unes dates d'especial importància per a l'independentisme, amb l'11 de setembre el proper dilluns i el sisè aniversari de l'1-O d'aquí menys de quatre setmanes.

Esgotar els terminis

En un context de desmobilització independentista i de retrocés electoral tant d'ERC com de Junts, les dues formacions necessiten escenificar possibles èxits en la negociació per minimitzar el seu desgast i el risc d'aparició d'una nova candidatura independentista, alimentada pels sectors més unilateralistes d'una ANC que no es mou de la crítica furibunda a la negociació amb el Govern espanyol.

En qualsevol cas, des del PSOE s'assumeix que la negociació i el diàleg esgotarà els tempos d'un calendari que té el 27 de novembre com a data límit si es vol evitar una reedició electoral que difícilment interessa ni al PSOE ni a Junts. Puigdemont també seria partidari d'apurar els terminis, com a tàctica per pressionar al màxim Sánchez i aconseguir una millor proposta.

La qüestió és què farà el partit de Puigdemont si aconsegueix l'amnistia i avenços en qüestions materials que també ha reivindicat aquest dimarts -finançament autonòmic, major execució pressupostària de l'Estat a Catalunya i millores en Rodalies-, però no hi ha un referèndum acordat a l'horitzó. La resposta final la tindrem en menys de tres mesos. De moment, però, la negociació s'obre, ni que sigui en fase preliminar, que ja és més del que semblava fa poques setmanes.