La primera fase del Pla de Barris invertirà 412 milions en 20 municipis i beneficiarà 273.000 persones
El llistat de la convocatòria inicial inclou les quatre capitals provincials mentre que Olot, Amposta i Vic són les localitats que rebran més recursos. El Govern aportarà 232 milions, xifra superior al previst inicialment
Barcelona--Actualitzat a
La primera convocatòria del nou Pla de Barris beneficiarà 273.519 persones d'un total de vint municipis, repartits en vuit vegueries, entre els quals hi ha les quatre capitals. Les iniciatives escollides sumen un pressupost total de 412 milions, dels quals 232,71 els aportarà el Govern, xifra superior a la prevista inicialment. Els projectes que rebran més dotació econòmica s'ubiquen a Olot, Amposta, Vic, Tortosa, Figueres i Santa Coloma de Gramenet, segons la resolució de l'Executiu. El llistat de beneficiaris el completen Santa Perpètua de Mogoda, la Seu d'Urgell, Mataró, Sant Joan Despí, Calafell, Reus, Manresa, Tarragona, Solsona, la Pobla de Segur i Torrelameu.
Els 20 barris seleccionats s'han triat d'entre les 83 sol·licituds que va rebre la Generalitat. La comissió del Pla de Barris i Viles ressalta que hi ha projectes de totes les vegueries, de manera que el repartiment és "equilibrat". El comissionat per a l'impuls de les polítiques de millorament urbà, ambiental i social dels barris i viles, Carles Martí, ha admès que s'han quedat fora de la tria "bons projectes", als quals ha animat a presentar-se en la pròxima convocatòria, previsiblement al maig.
Per a fer la tria, la comissió ha atorgat a cada projecte una nota, on un 30% correspon a condicions "objectives" en funció de gairebé una trentena d'indicadors vinculats a la vulnerabilitat. El 70% restant respon a la valoració del programa en funció dels criteris vinculats a la transformació física, l'impuls de la transició ecològica i l'acció sociocomunitària. És a dir, s'ha intentat fer un "equilibri" entre la realitat objectiva dels barris i la "capacitat transformadora" del projecte, segons han explicat.
El pressupost inicial de 200 milions s'ha ampliat derivat del nombre de peticions, puix gairebé va multiplicar per quatre el pressupost previst. Amb els previstos inicialment, el Govern ha explicat que tan sols cobria els 16 projectes amb més puntuació, de manera que s'ha optat per un suplement de crèdit per poder arribar fins a la vintena de barris. De cara a la convocatòria de l'any vinent, el Govern preveu rebre encara més peticions, de manera que estudia un nou possible augment del pressupost.
A partir de la publicació de la resolució aquest divendres els ajuntaments tenen 12 dies hàbils per acceptar. En cas que algun dels consistoris finalment desistís, cosa que el Govern no preveu que passi, el municipi seleccionat seria el següent de la llista. La resolució definitiva es preveu per a mitjans de gener i aleshores es posarà en marxa tot el procediment tècnic.
El Govern preveu crear comitès de seguiment en cadascun dels barris, on hi haurà representants del teixit associatiu i veïnal. Sobre l'entrega de les subvencions, farà una primera bestreta als municipis i posteriorment anirà atorgant els recursos a mesura que els barris vagin complint amb les actuacions previstes. Pels municipis de més de 20.000 habitants, el límit pressupostari és de 25 milions, mentre que per als municipis de menys de és de 12,5.
La primera convocatòria, per barris
Els tres projectes que s'enduen més pressupost són els d'Olot, Amposta i Vic, amb 15 milions cadascun. A la capital de la Garrotxa, la proposta s'adreça al nucli antic; en el cas del Montsià als barris fluvials (el Grau i el Pla d'Empúries), una zona urbanísticament envellida; i a Osona als barris del sud i del nord-est. A Barcelona, que s'endú 12,5 milions, el projecte seleccionat és al districte de Ciutat Vella, format pels barris del Raval, el Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina, la Ribera i la Barceloneta.
A banda de la capital catalana, a la demarcació de Barcelona també s'ha triat el projecte de Mataró, que posa el focus en el barri de Cerdanyola; el de Sant Joan Despí, centrat en les Planes; Santa Coloma de Gramenet, que posa el focus en la part sud (Fondo, Raval, Santa Rosa i Safaretjos i una part de Can Mariner); i Santa Perpètua de Mogoda (Can Folguera). D'altra banda, dels projectes a les comarques gironines, a Figueres el focus es posa en la zona oest i a Girona al Pont Major.
A la zona de Tarragona, a la capital s'ha triat la Part Baixa; el projecte de Tortosa se centra en l'àrea de la Ciutat Històrica; i a Reus en l'àrea del sud (barris de Carrilet, Juroca, Parcel·les Cases, Fortuny i Sant Josep Obrer). A la Catalunya central, a Manresa el focus també és el centre històric i a Solsona el nucli antic. A la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran, a la Pobla de Segur és tot el municipi i a la Seu d'Urgell el centre històric. Al Penedès, el projecte seleccionat de Calafell s'orienta al barri de Cal Bolavà.
Relacionat amb aquest tema
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat aquesta convocatòria com l'inici d'una "nova era" en la transformació del país. Perquè tots els ciutadans puguin gaudir de seguretat, convivència, serveis i prosperitat "visquin on visquin". El cap de l'Executiu ha defensat les actuacions als barris perquè són el "quilòmetre zero" de la convivència i per lluitar contra les desigualtats.
Pel que fa a aquesta convocatòria, Illa ha detallat que la inversió anunciada es traduirà "en més habitatge accessible per a tothom, més equipaments, carrers i places més segures, millors escoles, millors parcs on passejar o millors centres d'atenció primària". És, diu una "actuació integral" que s'ha dissenyat de la mà dels ajuntaments i que va més enllà de la "inversió en pedra". "Invertim també en persones", ha apuntat el president.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.