El preu de la llum arriba a màxims històrics

Ni la posada en marxa de la nova tarifa de la llum, que va entrar en vigor el passat 1 de juny, ni el canvi en els hàbits de consum derivats d'aquesta, que obliga a mirar el rellotge abans de posar una rentadora, han servit de moment per rebaixar el preu de l'electricitat. De fet, durant la primera quinzena del mes de juny, els valors han batut registres històrics, situant-se per sobre dels 100 euros per quilowatt hora. Una primera explicació a aquest fenomen es troba en què la nova tarifa només afecta una part de la factura, la regulada, que fa referència als peatges i als càrrecs. Els primers serveixen per pagar la distribució i el transport de l'electricitat, mentre que els segons s'utilitzen per a altres conceptes com el finançament de les primes a les renovables o el discutit dèficit de tarifa. Enfront d'aquest escenari, els consumidors, els experts i les entitats ecologistes proposen, com a primera mesura, rebaixar l'impost directe que s'aplica sobre el rebut i executar el Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric (Fnsse), amb el qual els ciutadans i les empreses deixaran de finançar el règim específic de les renovables per passar a fer-lo les subministradores d'energia.

La posada en marxa de la nova tarifa de la llum no ha servit de moment per a rebaixar el preu de l'electricitat

Les dades de l'Operador del Mercat Ibèric d'Energia (Omie) mostren que el passat 15 de juny, entre les 20 i les 21 hores, el preu del megavat per hora va superar els 100, una xifra molt pròxima a la registrada a l'inici de l'any, coincidint amb el temporal "Filomena". Per revertir aquesta situació, l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), sol·licita una intervenció directa en la factura. Així ho demana Enrique García, portaveu de l'entitat. "A través de la baixada de l'impost de l'electricitat, que se situa en el 5,1% i un IVA reduït, el rebut cauria una mitjana del 14%".

García reclama una vigilància exhaustiva dels comportaments de les empreses elèctriques per part de la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC). "Si en els últims anys s'ha comprovat que quan el preu de la llum s'ha disparat darrere hi havia alteracions del mercat per part de les subministradores, la CNMC hauria d'actuar d’ofici".

Cap a una reforma fiscal

El rebut de la llum es compon de tres parts: Els peatges i càrrecs (35%), que és on s'ha efectuat el canvi de tarifa, el cost de la matèria primera (35%) i els impostos (30%). Una anàlisi similar al de l'OCU el realitza Laura García, responsable de Transició Energètica del Grup Trebol Energia i membre de la comissió d'Energia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya (EIC).

El cost de la matèria primera, que se subhasta en el mercat majorista, està aconseguint rècords històrics. Els valors registrats durant la setmana passada superen els 90 €/MWh en el pool, la tercera quota més alta de la història, només superat pel màxim històric de 2002. La previsió és que davant l'arribada de l'època estival aquests preus seguiran a l'alça, podent arribar a aconseguir els 120 € /MWh.

Durant la primera quinzena del mes de juny, els valors han batut registres històrics

La consultora adverteix de les particularitats del model de fixació de la tarifa, en la qual a través d'un mercat marginalista, l'últim sistema energètic que entra en la subhasta és el que determina el preu de la resta. "L'assignació no es realitza en funció dels costos operatius, per la qual cosa el preu casat incorpora els costos de CO₂ independentment que la tecnologia utilitzada l'afecti o no". Així, precisa que si amb la nova estructura de la tarifa elèctrica, el regulador pretenia enviar un missatge per al foment de l'eficiència i la bona gestió dels recursos energètics, ara aquest repte és més fonamental que mai.

Mecanismes reductors

El Govern central ja ha començat a treballar en mecanismes per a reduir el preu excessiu de la llum. El mes de desembre de l'any passat va aprovar un Avantprojecte de Llei per a crear el Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric (Fnsse), que hauria de servir per a assumir els costos associats a la generació de les energies renovables. Actualment, aquest concepte el financen les famílies i les empreses mitjançant la part del rebut en la qual s'inclouen els peatges i els càrrecs. En el moment que s'apliqui aquesta reforma fiscal, el règim retributiu específic de les renovables, cogeneració i residus (Recore) l'aportaran les companyies subministradores de l'energia corresponent. L'Executiu calcula que la mesura podria rebaixar la factura domèstica entre un 13 i un 16%.

Davant la situació d'emergència, el Govern de l'Estat ja ha mogut fitxa. La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va anunciar en el Congrés dels Diputats que "no és descartable que calgui tornar a fer el que ja es va fer en el seu moment per a afrontar una situació tibant, com l'actual. És a dir, suspendre impostos que afecten el rebut". Fins i tot la ministra d'Economia, Nadia Calviño, va insinuar canvis més profunds en el sistema elèctric. "Hem d'afrontar mesures per reduir la factura de la llum, ja que no pot ser que siguin sempre el consumidor i el sector industrial els qui es vegin perjudicats". Durant la seva intervenció en la reunió anual del Cercle d'Economia, la ministra va parlar de "reestructurar el model perquè sigui més sostenible".

Canvis estructurals però de gran importància són els que planteja l'entitat Ecologistes en Acció. El seu responsable d'energia, Eloi Nolla, lamenta que no es combati la problemàtica de l'oligopoli elèctric. "Està demostrat que l'Administració no està interessada a fomentar altres fórmules com l'autoconsum, el cooperativisme o els grups locals de consum". Nolla mostra els seus dubtes que l'aposta pels sistemes renovables sigui sincera.

Nolla: "Fa falta acostar la producció al consum i recuperar les xarxes locals"

"Fa falta acostar la producció al consum i recuperar les xarxes locals, ja que ara estan totes en mans de Xarxa Elèctrica, que acaba determinant l'ordre de fixació dels preus de la subhasta diària", planteja Nolla. Per això, advoca perquè el Govern revisi el sistema d'assignació per a "acabar amb un oligopoli, en el qual les elèctriques, sota un sistema de tarifes emparat per la lliure competència, marquen un preu de referència". A més de reformar el sistema, Nolla considera que un segon pas per a eliminar aquestes pràctiques implica legislar. "Si limitem el volum de gestió de les grans empreses i atorguem incentius fiscals als agents socials que volen oferir sobirania energètica a la societat, evitem que l'oligopoli es traslladi de les nuclears i fòssils a les renovables".

Encara que de moment no està sobre la taula abordar una baixada de l'impost de l'electricitat o un canvi en el sistema de fixació i assignació, sembla imminent l'aprovació de mesures correctores i reductores per a alleujar l'asfíxia econòmica que suposa per a famílies i empreses l'augment imparable del rebut de la llum d'enguany. Una segona iniciativa, tan urgent o més que la primera, és escometre amb valentia política la reforma del sistema de regulació del mercat elèctric.