Pressupostos, finançament i Taula de Diàleg centren les prioritats d'Aragonès per al primer trimestre del 2024

La legislatura catalana entra a la recta final amb el seu darrer any i el Govern de la Generalitat ja prepara l'arrencada del 2024 amb un primer trimestre polític que al Palau de la Generalitat preveuen "intens" per no dir frenètic. Els eixos centrals d'aquestes primeres setmanes del nou any seran el repte d'aconseguir uns pressupostos nous per a aquest 2024, la negociació amb el Govern espanyol per a un nou sistema de finançament i la reactivació de la Taula de Diàleg amb el referèndum acordat com a proposta del Govern català.

El Govern té també una prioritat important en el traspàs integral de Rodalies però fonts de l'Executiu admeten que "la complexitat del tema" no permet aconseguir "grans resultats palpables a curt termini". I aspiren únicament a consolidar les bases del traspàs, amb la creació de l'empresa mixta Generalitat-Estat que el gestionarà i preparar les tres primeres línies, abans de l'arribada dels nous comicis a Catalunya.

L'aprovació de l'amnistia també tindrà un impacte polític fonamental aquest primer trimestre, encara que aquest àmbit escapa de les competències del Govern ja que es tramita a les Corts espanyoles i tindrà la seva derivada en l'aplicació judicial.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va celebrar el Cap d'Any en família amb la seva esposa, Janina Juli, i la seva filla Clàudia. Però aquest ha estat només un petit parèntesi en el frenesí polític, que s'accentuarà de manera considerable a partir de la setmana que ve, i és previsible que es mantingui durant aquest any, si és que un probable avançament electoral no força que la legislatura catalana acabi abans de les properes campanades de Cap d'Any. En un 2024 que tindrà un primer semestre extremadament electoral, amb els comicis de Galícia, el País Basc i el Parlament Europeu ocupant l'atenció política i mediàtica.

Per Esquerra resulta un objectiu prioritari revalidar la presidència de la Generalitat, no només pel fet de mantenir el càrrec de la primera autoritat de Catalunya a què aspira tot partit polític, també perquè Pere Aragonès és el primer president de la Generalitat d'Esquerra des de la República. I hi ha una certa obsessió a les files republicanes que la presidència d'Aragonès no sigui un simple parèntesi entre la primacia sociovergent al càrrec. Per això, el Govern posarà tota la carn a la graella després d'una primera etapa d'inestabilitat interna amb la coalició amb Junts, i una posterior d'extrema debilitat parlamentària amb només 33 diputats amb què Aragonès haurà de fer front a aquest darrer any de legislatura. Amb la dificultat que això implica per aprovar la quinzena de projectes de llei que preveu tramitar, alguns de tan importants com el de pressupostos, mesures contra la sequera o regulació de pisos turístics.

Pressupostos de la Generalitat incerts

El primer dels objectius marcats per Pere Aragonès per a aquest primer trimestre és aconseguir aprovar uns nous pressupostos

El primer dels objectius marcats per Pere Aragonès per a aquest primer trimestre és aconseguir aprovar uns nous pressupostos de la Generalitat. Una fita que suposaria tota una paradoxa, atès que malgrat la feblesa de tenir només 33 diputats al Parlament, el Govern d'ERC tancaria el mandat amb tres pressupostos seguits aprovats. Ja que els darrers per al 2025, siguin les eleccions a finals d'aquest any o a principis del que ve, tindran els comicis tan pròxims que difícilment serà possible articular una negociació factible. Aragonès va aprovar els seus primers pressupostos amb els vots del seu partit, ERC, els de Junts –encara al Govern– i En Comú Podem. I els darrers amb el concurs del PSC i els comuns. Cal veure si aquesta fórmula és reeditable o hi ha algun canvi improbable en l'equació.

En qualsevol cas, Aragonès fixa data i insta els negociadors a posar-se les piles. Per al president de la Generalitat els pressupostos del 2024, actualment en pròrroga tècnica, s'haurien d'aprovar i entrar en vigor a finals d'aquest mes de gener o el més tard a principis de febrer. Així ho ha manifestat en unes declaracions difoses per l'agència ACN en què Aragonès assegura que "tenim la feina enllestida i preparada per a la seva aprovació" però descarta que el Consell Executiu doni llum verda als comptes per enviar-los al Parlament abans d'aconseguir un acord.

En aquest sentit, Aragonès adverteix els partits amb què ERC està negociant -PSC, Junts, En Comú Podem i CUP- que "posar moltes línies vermelles pot impossibilitar un acord", amb l'argument que per assolir un pacte de pressupostos "cal deixar de banda les posicions de partit i prioritzar l'interès del país". I assegura que "en poques setmanes cal accelerar les converses". Tot i que, de moment, no hi ha cap símptoma que les negociacions avancin, Aragonès confia que l'acord no s'endarrereixi gaire: "Necessitem que s'executi aviat" .

La Taula de Diàleg i el referèndum

Aragonès vol que la primera reunió de reactivació de la Taula de Diàleg sigui en aquest primer trimestre del 2024

La Taula de Diàleg, Negociació i Acord és una altra de les prioritats per a aquestes primeres setmanes de l'any per al president de la Generalitat. Aragonès vol que la primera reunió de reactivació de la Taula de la nova legislatura del Govern de coalició de Pedro Sánchez sigui en aquest primer trimestre del 2024. Encara que fonts del Govern asseguren que "no hi ha res concretat" s'apunta a què la reunió podria ser al mes de març, probablement a Madrid i se celebraria a la Moncloa amb la presència dels dos presidents, Pedro Sánchez i Pere Aragonès liderant les dues delegacions governamentals.

Des del Govern eludeixen parlar de l'ordre del dia i insisteixen que es mantindrà la línia de treball de la legislatura passada, sense comentaris fins l'hora de comunicar el resultat de la reunió en qüestió. Aquestes fonts també han descartat que a la reactivada Taula de Diàleg es pugui tractar de temes de gestió com el finançament autonòmic o els traspassos pendents. Un rebuig que ha generat crítiques del PSC. Però des del Govern apunten que "cada cosa s'ha de tractar al seu lloc i una cosa és la Comissió Bilateral Generalitat-Estat i una altra la Taula de Diàleg i Negociació on cal afrontar la resolució del conflicte. Un tema complex que cal abordar en solitari", afirmen.

La voluntat d'Aragonès és unificar tots els espais de negociació sobre el conflicte

El que sí que admeten les fonts del Govern és que la voluntat d'Aragonès és unificar tots els espais de negociació sobre el conflicte ara repartits en diversos fòrums fruit dels acords d'investidura d'ERC i Junts amb el PSOE. Però aquesta idea té el rebuig de Junts.

Aquestes mateixes fonts sí que deixen clar que per part del Govern de la Generalitat es posarà com a primer tema sobre la taula la necessitat d'afrontar ara la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. I que la seva proposta serà la d'un referèndum acordat. Un referèndum que Aragonès vol que pregunti "per la independència". Tot i que en declaracions a l'ACN, ha obert la porta a afegir "una altra proposta". El president de la Generalitat insisteix que "la independència ha de ser una opció" a la consulta, i que no es poden barrejar "qüestions molt diferents" per evitar un resultat ambigu: "El referèndum ha de ser clar, i cal percebre la voluntat de la ciutadania sobre la independència o sobre una altra proposta, si n'hi ha".

El nou sistema de finançament "singular"

La proposta de nou finançament es basarà en la recaptació de tots els impostos propis de la Generalitat

L'altra prioritat del Govern per iniciar el nou any és la negociació d'un nou sistema de finançament autonòmic que sigui "singular" per a Catalunya. La consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, prepara una proposta per part de la Generalitat que hauria d'estar llesta a finals d'aquest mes de gener o principis de febrer. La proposta es basarà en la recaptació de tots els impostos propis de la Generalitat segons fonts de la presidència. El text serà exposat als diferents grups parlamentaris abans d'iniciar la negociació amb el Govern espanyol amb l'objectiu d'aconseguir "el màxim suport i consens possible" però sense "rebaixar un projecte que ha de tenir la màxima ambició d'entrada".

En aquest sentit, la vicepresidenta primera i ministra d´Hisenda, María Jesús Montero, ha assegurat que està en disposició de negociar un nou sistema de finançament per al conjunt de comunitats. Per a Montero "totes les comunitats tenen singularitats en matèries de llengua o de competències a què el sistema de finançament autonòmic ha de donar resposta", però adverteix que el Govern estatal no es planteja per a Catalunya un sistema fora del marc general de les comunitats autònomes. La vicepresidenta apunta que l'aprovació del nou sistema s'haurà de donar al Consell de Política Fiscal i Financera.

"Prioritzarem una solució per a Catalunya, no entrarem en com s'han de finançar altres territoris amb una modificació de la LOFCA"

Per part seva, Aragonès, esquiva la confrontació territorial amb la resta de comunitats autònomes i planteja que "prioritzarem una solució per a Catalunya, no entrarem en com s'han de finançar altres territoris amb una modificació de la LOFCA". Pels dirigents d'ERC el més important és "el fons de la qüestió" que no és una altra cosa per a ells que acabar amb l'anomenat dèficit fiscal, que Aragonès defineix com a "sobre esforç fiscal" de Catalunya. Fonts del Govern apunten que la negociació sobre el finançament de Catalunya es farà bilateralment, tot i que sense concretar la fórmula. Aragonès apunta que una vegada materialitzada la proposta de la Generalitat es portarà "als espais de negociació amb l'Estat". Per a ERC el Consell de Política Fiscal i Financera "no és un espai de negociació sinó simplement informatiu", atesa la seva configuració en què el Govern espanyol disposa del 50% dels vots d'entrada.

14 projectes de llei amb extrema debilitat parlamentària

Finalment, el Govern afronta aquest 2024 el seu darrer repte al Parlament, que reiniciarà l'activitat després de les festes nadalenques amb el nou període de sessions que té el primer ple fixat per al 23, 24 i 25 de gener. La minoria del Govern sustentada als 33 diputats d'Esquerra s'haurà d'esforçar per trobar suports que permetin aprovar la quinzena de projectes de llei que el Govern vol tirar endavant abans de finalitzar la legislatura. Els 14 que ja estan en tramitació i els que s'hi puguin incorporar com ara la llei de pressupostos.

A part dels comptes de la Generalitat, i la llei que regula la pròrroga pressupostària, entre els projectes de llei pendents de tramitació, segons la informació facilitada pel Parlament de Catalunya, n'hi ha alguns de tan importants com el que ha d'establir les mesures extraordinàries i urgents per fer front a la situació de sequera excepcional a l'àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya. Un tema que també serà prioritari aquest primer trimestre de l'any abans d'arribar a l'estiu si no cau prou pluja a la primavera.

Altres projectes de llei rellevants pendents són el de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic o el que fixarà l'impost sobre les emissions portuàries dels grans vaixells, amb el focus posat als creuers que amarren als ports catalans, especialment el de Barcelona. Així com el que establirà mesures organitzatives a l'àmbit de l'atenció sociosanitària.

La llista la completen el projecte de llei de l'Institut de la Filmoteca de Catalunya; el de la comunicació audiovisual de Catalunya; o el de memòria democràtica de Catalunya, a més d'altres lleis de caràcter més tècnic. I algunes modificacions de lleis ja existents com la Llei 18/2001, del 31 de desembre, d'orientació agrària o la Llei 16/2014, del 4 de desembre, d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea.