PP i Vox tornen a tancar a l'armari la memòria de la lluita LGTBIQ+ del País Valencià

Memòria històrica, memòria democràtica i, més concretament, memòria de les lluites pels drets LGTBIQ+ al País Valencià. Tot això representa L'Armari de la Memòria, un servei públic de la Generalitat Valenciana, que depèn de la Vicepresidència Primera i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, i que té com a objectiu "la recuperació, conservació, descripció, digitalització i difusió de fons documentals rellevants per construir una memòria de les dissidències sexo­genèriques".  

Tanmateix, L'Armari de la Memòria penja d'un fil. Aquests dies, PP i Vox ultimen el pacte per nomenar Juanfran Pérez Llorca com a substitut de Carlos Mazón a la Presidència de la Generalitat, que anirà acompanyat, alhora, d'un pacte polític que seguirà amb molta probabilitat les passes del passat pacte pressupostari de març d'enguany, pel qual Mazón comprava temps a canvi d'assumir la motxilla ideològica de Vox. Per a aquest nou acord, Vox intentarà portar fins i tot més enllà la seva agenda ultra.

I també aquests dies –finals de novembre– s'esgota el termini per renovar el concert del qual depèn L'Armari de la Memòria. Els valors que representa aquest servei públic de la Generalitat són diametralment oposats als que representa el pacte de PP i Vox.

I, en aquest sentit, des de L'Armari de la Memòria s'ha fet una denúncia pública en la qual es pregunten si la Generalitat Valenciana "està deixant morir L'Armari de la Memòria". Fonts de l'arxiu de les lluites LGTBIQ+ expliquen que "ens trobem amb el silenci: des de fa mesos no hi ha una resposta, ni un sí ni un no, simplement el silenci", motiu pel qual "ens temem que l'estratègia pugui ser deixar vèncer el concert".

L'Armari de la Memòria va néixer arran de la Llei valenciana 23/2018 d'igualtat de les persones LGTBIQ+, aprovada per l'anterior govern progressista de la Generalitat. Aquesta normativa va posar en marxa un concurs que va ser adjudicat a Lambda, un col·lectiu actiu des del 1986 al País Valencià, de referència en la lluita contra la discriminació legal i la marginació social de les persones LGTBIQ+, el novembre-desembre del 2021. Aquest concert preveia una possible ampliació de dos anys. Tanmateix, des de fonts de L'Armari de la Memòria s'explica que "no hi ha notícia d'una ampliació ni d'un nou concurs".

D'altra banda, els problemes no són nous. Quan va arribar a la Generalitat el PP de Carlos Mazón, a mitjan 2023, gràcies a un pacte amb Vox, quedava clar que aquest tipus d'iniciatives es trobarien en el punt de mira. Ara bé, una cosa és deixar morir un concert que no es renova i una altra és rescindir-lo directament, amb el cost polític –i econòmic– que comporta. El perill ara és que el moment clau de la renovació ha arribat.

Fonts de L'Armari de la Memòria també denuncien que, des del seu establiment, el juny d'enguany, a l'alqueria Casa Clemència, de Benimaclet, tot han estat problemes. Amb el mateix modus operandi: sense una comunicació directa i explícita d'una negativa, però impedint de fet el correcte funcionament del servei.

Així, per exemple, a la Casa de la Diversitat, que és com s'ha rebatejat la Casa Clemència, no sols s'hi allotja L'Armari de la Memòria (tot i que, en un principi, no hauria hagut de ser així), sinó també altres col·lectius del que PP i Vox entenen per "diversitat" (col·lectiu gitano, però també grups d'esport), cosa que provoca que una gran part del temps les instal·lacions es trobin "ocupades", encara que, finalment, no es realitzi cap acte que, hipotèticament, hauria impedit l'obertura habitual al públic del servei de L'Armari de la Memòria, tal com denuncien les mateixes fonts internes, que apunten que es tracta d'una constant que els impedeix el correcte funcionament durant molts dies de la setmana.

De la mateixa manera, ens trobem amb tres projectes que hauria hagut de dur a terme L'Armari de la Memòria –algun ja estava anunciat–, però que, finalment, a causa d'aquest mateix modus operandi, de dilatar els terminis i deixar morir les iniciatives, no s'han pogut realitzar.

Relacionat amb aquest tema

Les discriminacions registrades a l'Observatori contra l'LGTBIfòbia es tripliquen respecte al 2015

Públic

Es tracta, per exemple, de l'exposició Ni normal ni anormal: paranormal. Rampova (1957-2021), pionera queer valenciana, dedicada a aquesta artista valenciana i lluitadora pels drets LGTBIQ+, una referència històrica al País Valencià. L'exposició s'hauria d'haver celebrat al juny, però la Conselleria no va donar l'autorització fins al setembre. Així, tot i haver estat fins i tot anunciada, finalment no es va poder dur a terme, fet que va provocar la perplexitat i fins i tot la denúncia a les xarxes per part d'alguns perfils, que es preguntaven si no es tractava d'una cancel·lació provocada voluntàriament.

També seria el cas d'un projecte de llibre sobre la memòria històrica de la repressió contra el col·lectiu LGTBIQ+ al País Valencià i les lluites consegüents durant el tardofranquisme i la transició. Recentment, Publicacions de la Universitat de València ha editat el títol Gestos en la noche. Historias de represión, erotismo y sociabilidad LGTB+ (1971-1979), de Javier Fernández Galeano, dins la col·lecció Historia y memoria del franquismo, però sense que s'hi faci referència a L'Armari de la Memòria.

L'Armari de la Memòria compta amb una plantilla de set treballadors: un director i sis tècnics (entre els quals, dos arxivers, dos tècnics d'activitats i dos més de gestió). Disposa d'una biblioteca amb uns 40.000 documents i uns 2.000 llibres, que ha entrat recentment a la xarxa pública de biblioteques valencianes.

L'Armari de la Memòria depèn de la Direcció General de Diversitat de la Generalitat, ocupada per Stéphane Soriano, qui fou regidor del PP a Benaguasil (Camp de Túria), i qui, el juliol d'enguany, va protagonitzar una cerimònia nupcial en què es va "casar amb ell mateix".

Público ha enviat un correu electrònic a la Direcció General de Diversitat de la Generalitat per recollir el seu punt de vista sobre aquesta problemàtica, sense rebre resposta. Les preguntes formulades eren les següents:

-Què ha de dir sobre l'acusació d'obstaculitzar la feina de L'Armari de la Memòria? 

-L'acusen de posar problemes a la realització d'activitats i projectes. És així? 

-Com definiria la col·laboració i la feina de la seva DG amb el projecte de L'Armari de la Memòria? 

-Té voluntat la seva DG de renovar el concert actual amb Lambda per al projecte de L'Armari de la Memòria? 

-Pot garantir la continuïtat del projecte de L'Armari de la Memòria?