Yolanda Díaz, la líder de l'esquerra a la qual avorrien els partits

Yolanda Díaz es posa a un costat. No serà la propera candidata de les esquerres alternatives, un espai polític que ha accelerat el seu procés de reconfiguració aquest mes de febrer. Díaz no va assistir a cap dels dos actes que es van succeir la setmana passada, ni al protagonitzat per Gabriel Rufián i Emilio Delgado, ni a la presentació de la nova confluència d'IU, Més Madrid, Comuns i Moviment Sumar. Ja era tota una declaració d'intencions.

Díaz va tenir les seves pròpies fites fundacionals. Primer a Galícia, després a Madrid. Una dilatada trajectòria política que culmina com a vicepresidenta del Govern, com "la millor ministra de Treball que ha tingut Espanya", segons una valoració bastant compartida en el seu espectre ideològic, i com a líder estatal d'una esquerra alternativa que acumula els conflictes, les victòries i les derrotes. Hi ha qui la situa en el fil roig de la història que va des de Santiago Carrillo, el dirigent del PCE en la Transició que va modelar al partit per al nou període democràtic; que passa per Julio Anguita, qui va atorgar de personalitat i pensament propis a l'esquerra contraposant-la al totpoderós PSOE de Felipe González; per Pablo Iglesias, que va ser clau en la fi del bipartidisme i va posar les bases de la nova política a Espanya portant a l'esquerra alternativa fins al Govern; i Díaz, la primera dona, que va reflotar el que s'enfonsava i va ser peça imprescindible per frenar el que semblava inevitable, un executiu amb la ultradreta dins.

"La principal virtut política de Yolanda és que té olfacte per saber el que la gent demana al carrer; sobre la seva personalitat, es pot definir com a molt treballadora i responsable fins al punt que ha posat en joc la seva salut". Parla d'ella Alberto Garzón, exministre de Consum i excoordinador federal d'IU.

Garzón i Díaz han compartit un període històric de l'esquerra alternativa. Van unir les seves forces en la refundació d'IU, amb la intenció de sintonitzar aquesta formació política amb la nova política que irrompia el 2014; es van allunyar quan Díaz va concórrer el 2015 a Galícia en una confluència amb Podem que no incloïa IU, de la qual ell era candidat, i es van tornar a acostar ja al primer Govern de coalició.

La 'mescla' com a condició política

Avui Rufián proposa aliances entre les esquerres sobiranistes i les confederals per guanyar vots a Vox, "província a província". Díaz advocava per aquesta barreja de les esquerres el 2012, quan va conformar Alternativa Galega de Esquerdas (AGE) una aliança entre Esquerda Unida i Anova, una escissió del BNG capitanejada per Xosé Manuel Beiras, amb altres forces polítiques. Després van venir moltes altres aliances en què es produïa aquesta mescla de tradicions polítiques, com va ser el cas de les marees municipalistes que van arribar als principals ajuntaments del país el 2015, també a Galícia. 

"Va ser una visionària", explica Manuel Lago, diputat de Sumar al Congrés, que afegeix: "Va ser l'embrió, el laboratori de tots els projectes que van venir després, aquesta és una de les seves grans qualitats, la seva intuïció, la capacitat d'anticipar-se, d'anar per davant". Com a coportaveu del grup parlamentari d'AGE, Díaz s'enfrontava setmanalment en les sessions de control a Alberto Núñez Feijóo, el seu antagonista polític, llavors president de la Xunta, en les quals va anar guanyant protagonisme polític. A Madrid va arribar des d'aquest context.

Amb En Marea es va asseure en un escó del Congrés després de les eleccions de 2015. Compartia grup parlamentari amb Iglesias, Íñigo Errejón, Carolina Bescansa, Xavi Domènech... L'acompanyava com a cap de premsa Virginia Uzal, avui cap de gabinet del seu ministeri. "El que el defineix és la seva vocació al servei públic, l'ha viscut a casa seva, pensar en el comú", explica de la vicepresidenta, afegint: "El que li ha fet prendre decisions a vegaes contra si mateixa".

"Es deu a la classe treballadora, aquest ha estat el seu motor i la seva brúixola; el seu origen i les seves conviccions fortes li han donat a més la capacitat de lideratge, d'encarnar els canvis que ha protagonitzat", afegeix Lago, qui també coneix en profunditat a Díaz i destaca d'ella "la tenacitat, la constància, el perfeccionisme, el no estar satisfeta mai, el voler més i la seva capacitat per resistir i no rendir-se". "Els anys de controvèrsia amb Calviño són el millor exemple d'aquesta decisió vital exempta de sofriment", continua posant en valor ministra que fos capaç de construir un equip laboral ni de fer-li una política ambiciosa a Iglesias".

Precisament la seva tasca al capdavant de la cartera laboral del Govern li ha fet compartir espais de treball amb Unai Sordo, secretari general de CCOO, qui destaca de Díaz "una combinació de pragmatisme sense perdre el vincle amb les conviccions". "En la reforma laboral es va expressar això nítidament, una aposta rígida per una reforma més ambiciosa però unilateral hagués trencat l'acord tripartit i el seu trasllat a les empreses hagués estat diferent, hagués tingut efectes molts més limitats en favor dels treballadors", explica el líder sindical. El vincle de Díaz amb els drets laborals li ve de bressol. El seu pare va ser Suso Díaz, històric dirigent sindical de Comissione a Galícia, mort al juliol de 2025.

Relacionat amb aquest tema

La confluència estatal d'esquerres ajorna el debat sobre el lideratge després de la marxa de Díaz i es bolca a sumar adhesions

Inés García Rábade

Díaz compta entre els seus èxits des del Consell de Ministres amb la reforma laboral aprovada el 2021. Per a Enrique Santiago, secretari general del PCE, els majors èxits de Díaz són, precisament, "tirar endavant la reforma laboral i apujar un 60% l'SMI fins i tot confrontant amb el president del Govern". "Malgrat les reticències de la patronal i fins i tot probablement d'una part del PCE, Yolanda sempre ha vist en la pujada de l'SMI una forma d'equiparar a les treballadores espanyoles amb Europa i un estímul per lluitar contra la desigualtat", destaca Lara Hernández, portaveu de Moviment Sumar

"L'aposta per la mobilització de recursos multimilionaris per sostenir els ERTE simplement va salvar Espanya del desastre", afegeix Sordo, recordant el pitjor moment de la pandèmia quan el Govern estatal va decretar el confinament. Això ho recorda la seva cap de Gabinet, que es va tancar amb Díaz al ministeri durant aquelles tràgiques dates: "Els ERTO va ser el més difícil, però també el més bonic, es desplomaven els 800.000 llocs de treball i es va poder salvar els treballadors que podien estar en risc". Malgrat això, per a Uzal el moment més feliç de Díaz al capdavant del ministeri va ser, en 2024, "aprovar la regulació de les treballadores sense llar, afecta poques dones del nostre país, però a les que els ha canviat la vida". "Quan Yolanda veu l'horitzó d'alguna cosa tira cap allà deixant-se la pell pel camí", afegeix Hernández, de Moviment Sumar.

Refundació de l'esquerra amb Sumar

Quan Pablo Iglesias va deixar el 2021 primer la vicepresidència del Govern i, després, la política partidista va assenyalar Díaz, que va emergir com a successora al capdavant d'aquest espai polític. Uns mesos després, al novembre d'aquell any, el Teatre Olympia de València va ser l'escenari del germen del que seria Sumar. Es van reunir la pròpia Díaz, Mónica Oltra, Mónica García, Ada Colau i Fátima Hamed Hossain. Ni rastre d'Irene Montero o Ione Belarra, excloses del cartell, prolegomen d'una relació tortuosa fins al dia d'avui entre Podem i la resta de les diferents esquerres alternatives.

Uns mesos després, al juliol de 2022, envoltada de banderes LGTBIQ+ de l'Orgull madrileny, Díaz anunciava en Matadero de Madrid davant milers de persones que iniciava un "procés d'escolta" per tot el país per construir "un nou contracte social". La gallega va recórrer el país protagonitzant actes per escoltar la ciutadania, al mateix temps que elaborava una proposta programàtica de la qual va fer partícip amplis sectors de la societat civil. Aquest periple va acabar al poliesportiu Magariños de Madrid, l'abril del 2023, quan va anunciar que es presentaria a les pròximes generals per ser candidata de l'esquerra alternativa a presidir el Govern. A l'acte tampoc hi va assistir Podem.

Tot es va precipitar amb els mals resultats de les candidatures progressistes en les eleccions municipals i autonòmiques de maig de 2023. Pedro Sánchez anticipava les generals per al 23 de juliol. Díaz aconseguia unir una quinzena de formacions polítiques de l'esquerra alternativa en la candidatura de Sumar, amb Podem dins, però excloent Irene Montero de les llistes. Contra tot pronòstic, PSOE i Sumar van aconseguir revalidar el Gobierno de coalició.

Relacionat amb aquest tema

Yolanda Díaz no serà candidata a les pròximes eleccions generals

Inés García Rábade

Per a Sordo, aquest va ser el seu encert polític Sordo gran: "Liderar un espai que va ser condició necessària per evitar una majoria absoluta mediatitzada per l'extrema dreta i reeditar un govern de coalició progressista en un món ja sotjat per una onada reaccionària que Espanya va surfejar, crec que dona una dimensió històrica a la seva trajectòria". També ho considera així Santiago, portaveu parlamentari d'IU: "La major virtut de Yolanda és il·lusionar per aconseguir objectius que semblen inabastables i fer-ho possible, com unir forces polítiques per parar a la dreta i especialment a la ultradreta i alhora ampliar drets per al poble i la classe treballadora".

Fa el mateix Lara Hernández, que posa en valor que liderés la candidatura d'aquells comicis generals: "L'assumpció de responsabilitat en 2023, tirar-se a tot l'espai a l'esquena i posar el cos per totes per lluitar per un buit en la política espanyola i al Govern". "En els moments clau dels últims 12 anys, Yolanda sempre ha acceptat la seva responsabilitat i s'ha posicionat on era necessària", afegeix la de Moviment Sumar.

Els "partidiños"

La coalició Sumar va mutar a grup parlamentari al Congrés. I els diferents partits van trobar, amb prou feines, espais de treball conjunt i presa de decisions. Díaz es va centrar en el treball del Ministeri i va deixar de costat l'organització d'un complex espai polític en el qual conviuen diferents ideologies i formacions de diferent rang territorial. Irene Montero havia quedat també exclosa del repartiment ministerial, la relació amb Podem es va tensar al màxim fins al punt que els morats van abandonar el grup parlamentari i van marxar al mixt al desembre de 2024.

Díaz va fundar Moviment Sumar, un partit, "partidiño" segons el seu propi argot. Al juny de 2024 dimitia com a líder d'aquesta formació, després dels mals resultats de les eleccions europees, una decisió que anticipava la de no tornar a ser canidata d'aquesta setmana. La confecció de la llista electoral de les europees no va estar exempta de tensions i polèmiques entre les formacions. Per exemple, IU va quedar fora del Parlament Europeu. La creació de MovimentoSumar és per Enrique Santiago la pitjor decisió política de Díaz, "en lloc de fer seves totes o almenys les principals forces polítiques de la coalició".

A Díaz no li va interessar la convulsa vida interna de les organitzacions polítiques i de l'esquerra. Els que la coneixen, diuen que és pel seu caràcter fort i perquè l'avorreixen els debats organitzatius. El futur de l'esquerra alternativa que es va començar a forjar la setmana passada haurà de buscar un altre lideratge. El ball de noms cada vegada és més protagonista. Yolanda Díaz té tasca per fer al Ministeri de Treball fins al final de la legislatura.