El TJUE es pronunciarà sobre la llei d'amnistia el pròxim 16 de juliol

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciarà el 16 del juliol sobre la llei d'amnistia, pas clau perquè després es pugui pronunciar el Tribunal Constitucional sobre el qüestió resolent els recursos que té pendents contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar. Aquest pronunciament podria desencallar l'aplicació de la llei a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta de líders independentistes que encara estan pendents d'amnistiar.

Concretament, la sala gran del tribunal amb seu a Luxemburg ha de resoldre els dubtes del Tribunal de Comptes sobre l'aplicació de l'amnistia en la causa per les despeses vinculades a l'1-O i els de l'Audiència Nacional pel cas de l'Operació Judes contra els CDR.

Dean Spielmann, advocat general del TJUE, es va mostrar favorable a la norma en una opinió feta pública el novembre i va avalar-ne l'aplicació tant per a les despeses del referèndum com pel cas dels CDR, però va posar algunes objeccions de procediment. La seva opinió no és vinculant per al TJUE, però els magistrats parteixen d’aquesta posició per emetre una sentència.

Relacionat amb aquest tema

L'amnistia, dos anys després de la seva aprovació: 75 activistes sense perdó judicial i Puigdemont i Junqueras encara pendents del TJUE

Oriol Daviu

La llei d’amnistia impulsada pel govern de Pedro Sánchez va entrar en vigor l'11 de juny del 2024. La norma diu que busca la "normalització institucional, política i social" a Catalunya i eximeix de responsabilitat penal, administrativa i comptable als implicats en el Procés. Pactada amb els partits independentistes com a part de l'acord d'investidura de Sánchez, l'amnistia ha generat polèmica. A part de les denúncies de PP i Vox, els tribunals que han d'aplicar l'amnistia han qüestionat la seva validesa.

El Tribunal Suprem directament no l'ha volgut aplicar en els casos de malversació que afecten dirigents com el president d'ERC, Oriol Junqueras, i el líder de Junts, Carles Puigdemont, i s'ha limitat a fer una qüestió d'inconstitucionalitat sobre la legalitat de la norma pel possible "tracte discriminatori" en funció de la "ideologia", però el Tribunal Constitucional ja l’ha desestimat.