El Suprem condemna Ábalos a 24 anys de presó, Koldo a 19 anys, i Aldama a quatre i mig pel 'cas mascaretes'

El Tribunal Suprem ja ha emès el seu veredicte sobre el cas mascaretes, que va quedar vist per a sentència el passat 6 de maig. El resultat és que l'exministre José Luis Ábalos, el seu exassessor ministerial Koldo García i l'empresari Víctor de Aldama han resultat condemnats, encara que hi ha una gran diferència entre els dos primers i l'últim.

L'alt tribunal ha condemnat l'exministre José Luis Ábalos a 24 anys de presó i Koldo García a 19 anys per delictes d'organització criminal, suborns, malversació i tràfic d'influències. Pel que fa a Aldama, la condemna és de quatre anys i mig, però suspèn l'execució de la pena per "la seva aportació en el descobriment dels delictes i a condició de no delinquir, presentar un informe semestral d'activitats i fer un any de treballs en benefici de la comunitat".

La sentència, adoptada per unanimitat, conclou que "els tres acusats, eventualment amb intervenció de tercers aquí no jutjats, van constituir una organització, en la qual cadascun d'ells va assumir un paper divers i complementari, amb un precís repartiment de funcions".

Relacionat amb aquest tema

El cas del nòvio d'Ayuso, una prova de foc per mesurar la neutralitat de l'UCO

Ana María Pascual

La resolució, de 224 pàgines, sosté que l'exministre socialista, "a qui tant Koldo García com Víctor de Aldama consideraven el cap, aportava l'autoritat que li conferia la seva màxima responsabilitat al MITMA i, com a secretari d'organització del partit que sustentava el Govern [estatal], la seva influència directa quan era necessària, aprofitant-se, en la resta, del seu home de confiança, Koldo García, que sempre actuava en el seu nom".

Víctor de Aldama va ser la persona que, "en benefici propi i de tercers, aprofitant la seva influència sobre el també acusat Koldo García i sobre el mateix José Luis Ábalos, garantida mitjançant el pagament continuat d'altres quantitats de diners, va aconseguir, per a si mateix o per a tercers, i amb benefici econòmic, l'adjudicació de contractes, algun dels quals integren l'objecte de la present causa".

En aquesta organització, el comissionista era l'encarregat de "localitzar empreses o particulars interessats en qualsevol classe de gestió amb l'Administració per, articulant els seus interessos, fer-los valer amb preferència i de manera arbitrària davant d'aquesta, sempre a canvi de la corresponent prestació econòmica, de la qual igualment feia partícips José Luis Ábalos i Koldo García", afegeix el tribunal.

Per resumir, el Suprem considera provats tots els delictes que van ser objecte en el judici: l'adjudicació del subministrament de 13 milions de mascaretes a Puertos del Estado i Adif a una empresa vinculada a Aldama, la remuneració mensual de 10.000 euros per a "despeses fixes" d'Ábalos, la contractació de dues amigues de l'exministre en empreses públiques, el pagament del pis a una d'elles, el contracte d'arrendament amb opció de compra entre Aldama i Ábalos d'un pis a Madrid, i l'arrendament d'habitatges a Marbella i La Línea de la Concepción també amb opció de compra per gestions relacionades amb l'emissió d'una nota de premsa sobre el rescat d'Air Europa i per a la concessió d'una llicència d'hidrocarburs.

Dos tipus de condemnats 

Cal assenyalar que aquesta primera peça del cas Koldo en ser jutjada contribueix a oferir una imatge del que de ben segur serà la resta del procés que s'investiga a l'Audiència Nacional. En aquesta causa no només estan involucrats aquests tres condemnats; també afecta Santos Cerdán (exsecretari d'Organització del PSOE), altres exalts càrrecs del Ministeri de Transports, familiars de l'exassessor minisiterial i socis del reconegut comissionista.

La vista oral, que es va desenvolupar a l'Alt Tribunal des del 7 d'abril fins al 6 de maig, va presentar des del primer minut dues classes d'acusats: els que venien en un furgó policial, arribats des de la madrilenya presó de Soto del Real -en el cas d'Ábalos i Koldo-, i el que venia en cotxe -en el cas d'Aldama-.

I aquesta distinció també va quedar constatada en les penes sol·licitades per la Fiscalia i les acusacions populars liderades pel PP. D'una banda, mentre Anticorrupció va demanar una pena de 24 anys de presó, i 19 i mig de presó per a Ábalos i Koldo, respectivament, només va sol·licitar set anys de presó per al reconegut comissionista. A aquest només el va acusar dels delictes d'organització criminal, suborn i aprofitament d'informació privilegiada. En el cas d'Ábalos i el seu exassessor, també de tràfic d'influències i malversació.

Si bé, per a l'acusació popular, l'aposta va ser encara més gran: va exigir 30 anys de presó per a Ábalos i Koldo, i tot just cinc anys i dos mesos per al comissionista, incorporant en aquest cas rebaixes de pena en tots els delictes per evitar la seva entrada a la presó.

Aquestes peticions i la seva justificació van quedar reflectits en els escrits de conclusions finals que van esbossar les diferents parts, donant lloc a una pinça en favor Aldama, el "cap real" de l'organització criminal, com el va qualificar la UCO, que va deixar sense escapatòria a Ábalos i Koldo.