Rufián proposa que només es presenti a les generals el partit de l'esquerra que més sumi a cada província

Un aforament de 500 persones, més de 50 mitjans acreditats. Madrid respira il·lusió. Aquest dimecres, prop ja de les set de la tarda, donava el tret de sortida el primer acte de la setmana a l'espai de l'esquerra alternativa: el debat Delgado-Rufián. Un rum-rum recorre la sala: "L'esquerra es mou". Hi ha futur, hi ha esperança.

Des de Màlaga, Àvila o Toledo. Centenars de persones arribades de tots els racons d'Espanya per pensar sobre el futur de l'esquerra. Entre el públic, cares conegudes del món de la política com Jorge Pueyo (CHA), Gerardo Pisarello (Comuns), Alberto Ibáñez (Compromís) o Lara Hernández (Moviment Sumar).

La sala Galileo Galilei esclata amb una gran ovació, amb el públic dempeus, per acompanyar l'entrada dels tres protagonistes de la tarda: la modeladora i analista política, Sarah Santaolalla; el portaveu ERC al Congrés, Gabriel Rufián, i el portaveu adjunt de Més Madrid a l'Assemblea regional, Emilio Delgado. Crits de "Sarah, Sarah" posen música a la presentació dels Sarah. Les primeres paraules són a càrrec d'Emilia Sánchez Pantoja, diputada de Més Madrid a l'Assemblea."Gràcies per fer-la grossa", ha dirigit als ponents, recordant que les entrades es van esgotar en tot just quatre minuts.

"Això és il·lusió, això és esperança i això és debat", ha pres la paraula Santaolalla. "Estic amb dues persones que no necessiten grans presentacions", ha prosseguit l'analista. Dues persones, ha insistit, que "s'han guanyat el respecte de la gent". Des del la tribuna del Congreso i de l'Assemblea de Madrid. Des del feed de les xarxes i els platós de televisió. "Què fem aquí?", ha llançat a l'aire la moderadora.

"Som els que no es resignen a abaixar els braços i a entregar el país", ha respost el portaveu madrileny. "La conversa pública a l'esquerra", ha continuat explicant el representant de Més Madrid, "s'estava quedant curta", centrada a trobar una fórmula electoral. Una tasca, d'altra banda, "necessària i dificilíssima", ha reconegut Delgado, en una picada d'ullet a la nova confluència que presenten aquest dissabte la seva formació, Moviment Sumar, Esquerra Unida i Comuns.

Hazte Oír, Abogados Cristianos, el Yunque. "Totes aquestes organitzacions satèl·lits van fundar Vox i han acabat condicionant l’activitat política i la conversa pública al nostre país", ha advertit el dirigent madrileny. Una deriva que no s’atura amb una mera coalició de partits. L’aposta de Delgado? "Un bloc històric un bloc a l’altura del que ve". 

Rufián: "Jo no només vull il·lusionar, jo vull guanyar"

217 articles. És el nombre de publicacions que s'han escrit en els últims dies sobre la trobada d’aquest dimecres. "Els he comptat", ha obert la seva intervenció Rufián. "A veure si algun dia es cansen i parlen del que parlem, en lloc de sobre nosaltres. Del com i no del què o el qui", ha completat el polític català. Llançant-se a fer una confessió: "Tinc por". "El que ve és salvatge. Imitadors barats de Milei o de Trump", ha advertit el republicà en referència a Vox. Per això, ha sostingut el diputat, no cal conformar-se amb generar il·lusió: "Jo vull guanyar". Província a província, comunitat a comunitat. 

Per aconseguir-ho, ha plantejat el dirigent d’ERC, cal repensar el propi concepte d’unitat. "Quin sentit té que 14 esquerres, representant el mateix, ens presentem al mateix lloc?", ha centrat el debat Rufián. "La pregunta", ha continuat el dirigent republicà, "és qui es presenta a Girona, Sevilla, la Corunya, a Madrid, València... Val la pena que seguim competint entre nosaltres per veure qui és més pur?". Il·legalitzacions, empresonaments i un patiment social terrible. Aquest és el panorama que dibuixa el republicà si les esquerres no es posen d'acord, obrint-li al tàndem PP-Vox les portes de la Moncloa. "A Bildu li anirà de puta mare, al BNG també, a Compromís també... Però de què serveix si Abascal serà ministre d'Interior", ha problematitzat el portaveu.

Davant d'això, Rufián té clara la recepta: "Ciència, ordre i mètode". "El que proposo són tres o quatre punts programàtics en comú que, després d'un debat intent de les cúpules, es presentin amb ciència i ordre província a província. Cadascú a casa seva i antifeixisme".

En altres paraules, que, de cara a les generals de 2027, es presenti a cada província la llista que més sumi. Tot això a través d’un "grup interparlamentari coordinat comú". "És, mai més ben dit, sumar o no sumar", ha rematat. Perquè, ha recordat, és molt més el que els uneix que el que els separa.