De reclamar la independència a acceptar "millores" en l'autogovern: el balanç de Mas, 10 anys després del seu pas al costat

En només una dècada, la situació política a Catalunya s'ha capgirat per complet. Si fa deu anys, l'expresident de la Generalitat Artur Mas feia l'històric pas al costat per fer possible la investidura de Carles Puigdemont i, així, feia avançar el projecte independentista, ara el país lluita per aconseguir "millores" en el seu "autogovern", com és el cas del finançament singular. Així s'ha expressat aquest dimecres l'exlíder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), en una conferència organitzada a l'Hotel Palace de Barcelona per commemorar l'aniversari de la seva sortida de la Generalitat.

En el marc del Fòrum Europa Tribuna Catalunya, Mas ha fet balanç de la darrera dècada i ha plantejat respostes a alguns dels reptes que enfronta Catalunya en l'actualitat. Un dels temes en què ha incidit més ha estat en la qüestió del finançament, instant a Junts i a ERC a continuar negociant per no quedar-se només amb el pacte que hi ha ara mateix sobre la taula. "És veritat que hi ha millores, però sempre que s'ha pactat un model de finançament hi ha hagut una evolució", ha admès. El tracte era que, si Illa i Sánchez volien ser presidents a Catalunya i a l'Estat espanyol, respectivament, calia "un canvi de model", no només una evolució.

Mas ha reconegut que hi ha un avenç en matèria de "diners", però no en qüestió de "poder": "no hi ha autogovern de debò quan no ets capaç de gestionar la teva hisenda pública, és a dir, que no tens la clau de la caixa". Per aquest motiu, ha fet una crida a organitzar una "gran conferència de país on els poders i tota la societat civil faci entedre que aquest país vol un autogovern ple i vol ser responsable dels seus ingressos". Definitivament, l'expresident s'ha mostrat partidari d'esgotar "totes les possibilitats" i elevar l'acord actual.

En aquest sentit, considera que el pacte entre ERC i el PSOE queda "coix" perquè, d'una banda, no s'inclou "el cost diferencial de la vida a Catalunya", i, d'altra banda, no blinda el principi d'ordinalitat. "Si no es blinda l'ordinalitat, dependrà dels capricis dels que manin en el futur", ha senteciat.

Va valdre la pena fer un pas al costat?

Fent una valoració del pas al costat que va escenificar ara fa deu anys, Mas ha tingut en compte dues perspectives. Des del punt de vista del "dret a decidir", ha dit que sí, que va valdre la pena: "la gent va lluitar i agrupar-se per decidir el 9 de novembre de 2014 i l'octubre del 2017. El poble de Catalunya va demostrar caràcter, ambició i idees". En canvi, si ho mira des de l'òptica dels resultats, l'exlíder convergent admet que "no es va assolir la independència" i que les majories independentistes al Parlament ja no existeixen. De fet, a parer seu, ja no hi ha ni "una majoria de partits d'estricta obediència catalana". 

Malgrat "tots els errors comesos", Mas assegura que Catalunya va mostrar el seu "caràcter, la seva consciència i la seva ànima", fent-se valdre com un "poble viu" i amb dret a existir. Sent honest amb la realitat actual, el que toca ara és "adaptar-se" i "preparar-se" perquè "ningú sap què pot passar en els propers anys a cap escala". "Això no és un game over. Hem exercit el dret a decidir, no hem guanyat la jugada, però ens hem de preparar per situacions noves", ha afegit.

Mas ha parlat fent giragonces tota l'estona, sense acabar de tancar cap porta de manera definitiva. L'expresident ha admès que fa no massa va rebre un oferiment "seriós" d'encapçalar una candidatura electoral —probablement, la de Junts a l'Ajuntament de Barcelona—, però que la va denegar. El que sempre estarà disposat a fer, lluny de la primera línia política, és "redreçar i enlairar" Catalunya. "L'any 2016 podria no haver marxat, però vaig fer-ho perquè vaig entendre que hi havia un bé que anava més enllà del que jo representava políticament", ha reconegut.

Sobre els reptes de futur de Catalunya

Preguntat per la crisi de l'habitatge, Mas ha aplaudit la mesura de Sánchez d'incentivar fiscalment els propietaris i ha subratllat que hi ha una manca d'oferta, és a dir, que hi ha més persones que demanen un habitatge en relació amb l'habitatge disponible.

Sobre Aliança Catalana i l'auge de l'extrema dreta, ha estat molt clar: "no se'ls ha d'ignorar ni victimitzar, se'ls ha de combatre". "Moltes de les coses que plantegen no són solucions efectives. Durant anys ha fet mandra abordar determinats temes que són incòmodes, però s'han d'abordar sense complexos. Catalunya és un país d'immigració. Fer veure que és un lloc pur, és mentida. La immigració ha d'arribar en uns corrents i uns fluxes ordenats i controlats. I un cop la gent està dins el país, són persones amb drets i deures", ha conclòs.