El sector periodístic planta cara als atacs de l'extrema dreta amb el manifest "Sense periodisme no hi ha democràcia"
'Públic' signa el manifest, juntament amb més de 200 periodistes i desenes de mitjans dels Països Catalans, per exigir a les institucions que "articulin mecanismes de protecció contra l'assetjament digital" a la premsa

Barcelona--Actualitzat a
Públic s'ha adherit al manifest Sense periodisme no hi ha democràcia davant els atacs de l'extrema dreta i en defensa del periodisme com a pilar de la democràcia. Promogut pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, el Sindicat de Periodistes de Catalunya, el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears, la Unió de Periodistes Valencians, l'Associació Catalana de Premsa Comarcal i el Col·lectiu Ciutadella, ja compta amb el suport de més de 200 periodistes i un ampli conjunt d'entitats, mitjans i organitzacions periodístiques dels Països Catalans.
Mònica Terribas, Júlia López, Xavier Grasset, Txell Feixas, Manel Alias, Laura Rosel, Vicent Partal, Roger Escapa, Núria Cadenes, Agnès Marquès o Empar Marco són alguns dels periodistes que subscriuen el text, que està obert a noves adhesions. També el signen els exdegans del Col·legi de Periodistes Salvador Alsius i Josep Maria Martí. Entre les entitats i mitjans signants destaquen la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o el Consell Professional d'Informatius de TV3, així com Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i l'Obra Cultural Balear.
Una ofensiva sistemàtica contra el periodisme
El manifest parteix del diagnòstic que "l'extrema dreta s'ha instal·lat en la quotidianitat política i mediàtica dels Països Catalans i ha fet de l'atac als mitjans de comunicació una estratègia central". El text denuncia que a través de les xarxes socials, els pseudomitjans i els discursos de determinats líders polítics i activistes, s'han organitzat campanyes sistemàtiques d'assetjament digital, intimidació i assenyalament de periodistes i empreses periodístiques, tant públiques com privades.
Els signants identifiquen els principals vectors d'aquesta ofensiva: acusacions de silenciar determinades opinions, de ser venuts a poders polítics o econòmics, o de caure en suposats relats que amagarien casos de corrupció o delictes comesos per col·lectius vulnerables. L'objectiu d'aquestes campanyes, assenyala el manifest, no és el debat legítim sinó soscavar el rol social dels mitjans i alimentar la desconfiança dels ciutadans amb el periodisme.
El manifest també denuncia com l'extrema dreta ataca les polítiques públiques de suport als mitjans en català. Els signants recorden que aquestes polítiques responen a una realitat: "que el català és una llengua minoritzada que opera en un context de competència desigual amb els mitjans en castellà".
Més mecanismes de protecció
El manifest no defuig l'autocrítica. Reconeix que el periodisme no és infal·lible, que els professionals i les empreses periodístiques no són perfectes, i que la professió necessita més autoexigència, atreviment, transparència i independència dels poders. Però deixa clar que aquesta autocrítica necessària i l'aspiració de millora no fan el periodisme menys imprescindible per a la democràcia, i que el corporativisme no ajuda cap causa.
Davant d'aquest context, el manifest fa una crida a defensar la feina periodística com una eina fonamental per a la construcció de "societats lliures, crítiques i ben informades". Alhora, exigeix a les institucions que articulin "mecanismes efectius de protecció contra l'assetjament digital i que exigeixin responsabilitat a les plataformes tecnològiques que amplien i monetitzen aquests discursos d'odi".
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.