La proposta de Rufián per retirar candidatures a les províncies genera més rebuig que suport a l'esquerra

Gabriel Rufián és el personatge polític de la setmana. Encara ressonen els ecos de l'acte que va tenir lloc dimecres passat a la sala Galileo Galilei de Madrid. La conversa entre el portaveu ERC al Congrés i Emilio Delgado, coportaveu de Més Madrid a l'Assemblea autonòmica, moderada per l'analista política Sarah Santaolalla, va deixar diversos titulars. Però, sobretot, una proposta del català: per aturar la dreta i ultradreta a les properes eleccions generals, que es presenti a cada província el partit de l'esquerra alternativa que més suport té.

No ha recollit gaires adhesions la idea del de Santa Coloma de Gramenet. Ni tan sols entre les seves pròpies files. El líder d'ERC, Oriol Junqueras, no trigava a aclarir que ERC es presentarà a les generals a les quatre províncies de Catalunya. En les últimes eleccions generals, els Comuns van quedar per davant d'Esquerra, candidatura liderada precisament per Rufián. Segons la seva proposta, el seu partit hauria de fer-se a un costat per enfortir així la candidatura dels d'Ada Colau. "Això no passarà, ERC es presentarà a les quatre províncies", asseguren fonts de la direcció republicana.

Tampoc ha generat adhesions el suggeriment de Rufián entre els seus aliats de l'esquerra abertzale. Fonts d'EH Bildu asseguren a Público que "no estem per dir-li a ningú què és el que ha de fer, és la ciutadania qui hauria de pensar quina és l'opció política millor per frenar la ultradreta en el seu àmbit territorial". Des de la formació d'Arnaldo Otegi recorden que, ja en el seu últim congrés celebrat el 2025, van aprovar apel·lar a les forces polítiques Euskal Herria que reconeguin el dret d'autodeterminació i altres drets nacionals, com el compromís a preservar el basc, a conformar una candidatura conjunta de cara les generals. La crida és al PNB i a l'esquerra plurinacional, Sumar i Podem. Els jetzales ja han rebutjat l'oferta.

Relacionat amb aquest tema

Rufián proposa que només es presenti a les generals el partit de l'esquerra que més sumi a cada província

Inés García Rábade

Els independentistes gallecs del BNG tampoc s'adhereixen a la proposta. El partit d'Ana Pontón va quedar per davant de Sumar a les províncies de Lugo i Ourense, però la candidatura que liderava Yolanda Díaz va guanyar al Bloque a la Corunya i Pontevedra al juliol 2023 ."Tenim la nostra estratègia molt definida", asseguren fonts de la força sobiranista a Público, que afegeixen: "Tenim implantació territorial, organització, l'estratègia ja marcada i hem demostrat tant en aquesta legislatura com en l'anterior que la millor manera de combatre a l'extrema dreta és una esquerra sobiranista i forta que a Galiza la representa el BNG".

A la mítica sala de concerts madrilenya va aparèixer Jorge Pueyo, cap de llista de la candidatura de CHA a les passades eleccions autonòmiques d'Aragó, projecte que va aconseguir sis escons a les Corts duplicant els tres que tenia. No obstant això, des de la direcció del partit neguen que donin suport a la proposta de Rufián: "Pueyo va ser-hi a títol personal, no hi enviem cap delegació". "Presentar una única llista d'esquerres a Aragó és una cosa que sempre hem defensat, no es va aconseguir en les aragoneses per vetos creuats des de Madrid, però seguim treballant perquè aconseguir-la en un futur", asseguren els aragonesistes.

Millor acollida ha tingut el pla de Rufián a MÉS per Mallorca. "Té sentit", diuen, recordant que MÉS "ja és una confluència de partits". "Ens sembla molt important que qualsevol proposta que comporti algun tipus d'unió programàtica o com sigui de les esquerres tingui molt en compte la territorialitat i que no es fonamenti en els hiperlideratges", comenten des de les Illes Balears.

Tampoc ho rebutgen en Més Compromís, l'antic Bloc, el partit majoritari de la coalició valencianista."Té sentit el que va proposar ahir Rufián. Tot, excepte allò que Compromís pugui anar amb ERC al País Valencià”, asseguren els de Joan Baldoví. L'altra pota de la coalició, Iniciativa del Poble Valencià qualifica l'acte de dimecres d'"il·lusionant". "És important que les esquerres ens asseguem a parlar i no estiguem tota l'estona mirant-nos de reüll", valora el diputat Alberto Ibáñez, que veu bé que en les pròximes generals hi haja quatre paperetes, les de Vox, PP, PSOE i les esquerres, "sense dissoldre les marques arrelades al territori". El valencià anhela "que puguem tenir una papereta no només per escombrar el feixisme de l'Estat, també per treure'l de la Generalitat". Compromís va ser la força de l'esquerra alternativa més votada en les passades autonòmiques de 2023 en les tres províncies del País Valencià, per la qual cosa, segons la idea de Rufián, es presentaria en els comicis generals.

Relacionat amb aquest tema

Espanya gira a la (ultra) dreta: un cop de volant o un canvi sense marxa enrere?

Víctor López

Un pas endavant

Els quatre partits que impulsen aquest dissabte l'acte Un paso al frente al Círculo de Bellas Artes de Madrid, EU, Més Madrid, Comuns i Moviment Sumar, van assistir a la Galileo dimecres amb delegacions pròpies. Consultats per la proposta del portaveu ERC al Congrés, tots es posicionen. Així, a Més Madrid, que és la força hegemònica de l'esquerra en aquesta comunitat, on va quedar per davant fins del PSOE en els comicis autonòmics de 2023, celebren "escoltar altres propostes de l'àmbit de l'esquerra en les quals la candidatura que es presenti en cada lloc sigui respectant l'esquerra regional, com és Més Madrid". "Com s'ha vist a l'Aragó i es va veure a Madrid, l'esquerra aconsegueix connectar amb la seva gent quan s'ocupa dels problemes reals del seu territori", afegeixen, i els de Mónica García, Rita Maestre i Manuela Bergerot valoren: "No és una cosa molt nova, és la fórmula amb la qual va concórrer Sumar, a Madrid, Més Madrid; a Catalunya, Comuns; a Aragó, CHA".

Per part d'IU celebren "qualsevol espai de debat" en l'espai polític de l'esquerra, encara que consideren que la proposta de Rufián és "difusa, poc concreta". "IU treballa per una candidatura política àmplia, d'unitat, ja es veurà el mètode, la forma, però no creiem que calgui renunciar a unes persones o unes altres, a unes sigles o a unes altres", expliquen fonts de la formació que lidera Antonio Maíllo.

Relacionat amb aquest tema

Noranta anys de la victòria del Front Popular: quan les urnes es van plantar enfront del feixisme

Laura Prieto Gallego

Lara Hernández, portaveu de Moviment Sumar, apostava a TVE aquest dijous per "explorar i treballar noves formes d'entesa amb l'esquerra plurinacional per respondre a les demandes de la gent", Després d'escoltar la "música" de Rufián, diu que cal "acabar d'afinar i escriure la lletra". "Tenim un temps preciós fins que es convoquin les pròximes eleccions generals, en el qual treballarem barri a barri, carrer a carrer i municipi a municipi de tot el país per tornar a connectar amb la gent", valora Hernández, recordant que "la llei electoral penalitza la fragmentació a les províncies petites i mitjanes", i que, a més, "cal veure com s'aterra a les províncies o nacionalitats històriques".

Es pot no valorar

"No entrarem a valorar l'acte d'ahir ni la proposta que va llançar Rufián a títol personal", asseguren a Público fonts de Podem. "Ens hem intentat mantenir al marge des del principi", afegeixen des del partit de Ione Belarra i Irene Montero. Sí que fan una valoració el company ecologista de Podem, Aliança Verda. "La política és molt més complexa que reduir-ho tot a la força que una candidatura obtingués en les anteriors eleccions, entre altres coses perquè en molts territoris es vota una opció o una altra segons el tipus de contesa electoral que sigui", analitza Juantxo López de Uralde. "Aquesta proposta penalitza les forces de caràcter estatal, amb aquesta proposta el 2015 Podem mai hauria emergit", afegeix l'ecologista.

Des d'un altre partit ecologista, el Partit Verd, el que era Equo, valoren la proposta electoral de Rufián i reflexionen: "Som molt conscients del moment històric que viu el país, hem vist com l'auge de la ultradreta ha aconseguit tombar governs verds en altres països europeus i provocar retrocessos en drets i llibertats en diferents punts del continent". "Aquesta experiència ens demostra que l'única forma de frenar aquest avanç és mitjançant aliances majoritàries, capaces de representar tota la complexitat territorial i ideològica d'un electorat progressista que avui ens està demanant alguna cosa més que mera resistència", afegeixen. "Encara que el nostre encaix no sempre sigui senzill, si existeix voluntat política i un compromís clar amb l'ecologisme, el Partit Verd estarà disposat a col·laborar per impulsar polítiques ecologistes amb la major incidència possible", prossegueixen.