El PP recorre al manual de Trump: frau en el vot per correu, deshumanització de l'oponent i apocalipsi
En només unes poques hores de precampanya electoral, els populars ja han posat en dubte el sistema electoral espanyol. Aznar ha suggerit que, si repeteix Sánchez, s'acabarà "el sistema constitucional".
Experts en extrema dreta veuen clar que el PP de Feijóo ha adoptat els seus marcs discursius i estratègies: "No és acceptable per part d'una força teòricament democràtica", lamenta Steven Forti.

Madrid--Actualitzat a
Jorge Azcón, president d'Aragó, està gestionant els bitllets d'avió perquè els seus fills, que estudien fora, votin presencialment el 29 de novembre. Sembla una anècdota, però no ho és. És una informació que ha traslladat el mateix baró popular a una pregunta sobre la posició que manté Isabel Díaz Ayuso, presidenta madrilenya, sobre el vot per correu. Ayuso ha recomanat, en unes declaracions davant els mitjans de comunicació, que "tothom vagi a votar a l'urna" i que a ningú "se li acudeixi votar per correu". En un tuit, el PP de la Comunitat de Madrid ha subratllat que "tenim al capdavant del Govern l'home més trampós de tota la democràcia". El que fa la líder madrilenya és posar en dubte, sense cap prova, la fiabilitat del sistema electoral espanyol. Per això no és una anècdota la resposta d'Azcón
La decisió de l'aragonès de portar els seus fills de tornada per votar el 29N és la baixada a la Terra de la bola que llança Ayuso. En l'àmbit estatal, el PP n'ha donat una de freda i una de calenta. Borja Sémper, portaveu nacional del partit, assegura que “el sistema és garantista”. Ester Muñoz, portaveu al Congrés, ha dit que entén "els dubtes" tenint en compte "com es comporta Pedro Sánchez o els que han estat al capdavant de Correus". Público ha preguntat a fonts del PP la postura oficial del partit. Al tancament d'aquesta edició, no n'han ofert cap.
Però aquesta deslegitimació del sistema d'elecció és només un element més de tots els que componen una estratègia electoral del PP que els experts consultats consideren clarament incrustada en el manual de la ultradreta nacional i internacional: "El PP adopta el llenguatge, els marcs, les tàctiques violentes, els repertoris, les narratives, les desqualificacions i la deshumanització pròpia de l'extrema dreta en el seu discurs polític", resumeix Steven Forti, professor d'Història Contemporània a la Universitat de Barcelona (UB) i autor d'Extrema dreta 2.0 (Siglo XXI, 2026).
Aquesta deshumanització de l'adversari —sigui, a Espanya, Pedro Sánchez, Óscar Puente o les persones que van creuar la frontera de Ceuta els dies 30 i 31 de juliol— és una de les grans obsessions de l'extrema dreta arreu del món. "En el seu escenari més tràgic", explica Forti, "tenim el que està fent Israel amb els palestins". El professor insisteix que "les línies vermelles i els límits han desaparegut". Aquest dilluns, sense anar més lluny, Noves Generacions (NNGG) del PP van llançar el següent tuit: "Ells o nosaltres". Van acompanyar el text amb la data del 29N i amb una fotografia del pas de la frontera de Ceuta.
I
I aquest mateix dimarts, una altra vegada Noves Generacions ha donat una mostra més del mateix. També a X, han acusat les persones acampades a la Puerta del Sol de no dutxar-se. És, en poques paraules, un intent de llevar-los tota dignitat.
Encara que el tuit que més soroll ha fet en aquest sentit és un en el qual el PP, en el seu compte oficial, es burlava d'un accident que va patir Óscar Puente, ministre de Transports. Els de Feijóo van adjuntar, fins i tot, un vídeo en què Puente cridava de dolor. El mateix ministre va respondre que es "va trencar el genoll treballant" i va adjuntar una fotografia de la seva cama acabada d'operar.
"Els pactes del PP amb Vox del 2026 no van significar només un pacte de no agressió", explica, en aquest cas, Anna López Ortega, politòloga i autora de L'extrema dreta a Europa (Tirant Humanitats, 2025), "sinó també la constatació de la compra dels seus marcs i les seves estratègies". De totes maneres, tots dos investigadors recalquen que és una tendència l'inici de la qual cal anar a buscar, a Espanya, almenys al 2020 o 2021. Ve de lluny, però cada vegada va a més. López Ortega afegeix, això sí, que és un escenari no exempt de riscos per al PP, que ha de guardar un cert equilibri entre distanciar-se de Vox perquè el votant més centrat no s'espanti i assumir el discurs dels de Santiago Abascal per recuperar part del vot que se li escapa cap a l'extrema dreta. Actualment, les enquestes pronostiquen una certa sagnia d'antics electors del PP que votaran verd.
També José María Aznar ha tret el cap en les últimes hores. La veritat és que han acaparat gairebé més titulars des que Sánchez va convocar eleccions Ayuso i l'expresident del Govern que el mateix Feijóo. "Si la coalició de Govern actual pogués formar una altra vegada govern, el sistema constitucional i la monarquia s'acaben", va afirmar Aznar durant una conferència a Sevilla. És una altra de les grans tàctiques ultradretanes, molt aparellada a la deshumanització de l'adversari: anunciar la fi del món —l'apocalipsi— si no governen els bons.
"Són discursos que ja van posar sobre la taula líders com Orbán, Milei, Bolsonaro o Trump i que no són acceptables en un debat polític i molt menys per part de forces teòricament democràtiques", apunta Forti. En el cas dels Estats Units, aquesta impugnació del sistema i l'alarmisme sobre el que comportaria un govern més progressista va acabar amb l'assalt al Capitoli. A Espanya, on es diu a Sánchez "traïdor a la pàtria", ja es va viure "un primer clímax el 2023 amb el setge a Ferraz, la seu del PSOE". Aquesta apocalipsi es resumeix, en el cas espanyol, amb les acusacions de "dictadura comunista".
Campanya als tribunals
En qualsevol cas, el primer cop d'efecte que ha tractat de donar el PP en la precampanya electoral no ha estat polític, sinó judicial. Aquest dimarts, els populars han sol·licitat a l'Audiència Nacional la imputació del PSOE per suborn, malversació, blanqueig i finançament il·legal. La campanya, als tribunals. Els de Feijóo han trigat menys de 24 hores, des que Sánchez va anunciar la convocatòria electoral, a tractar de portar el PSOE a la banqueta i deslegitimar-lo en la carrera cap a la Moncloa.
Hores després d'aquest anunci, el PP ha informat d'una nova denúncia. En aquest cas, és contra el mateix president del Govern, Pedro Sánchez, davant la Junta Electoral Central (JEC), "per vulnerar la Llei Electoral" en la compareixença que va dur a terme per anunciar la dissolució de les Corts utilitzant "la seu de la Presidència del Govern per exposar suposats assoliments del seu Govern, desqualificar la oposició i dirigir missatges propis de campanya electoral als ciutadans".
Relacionat
Contraatacar amb la il·lusió
Cal preguntar-se quina ha de ser la reacció del PSOE. Quina campanya han de fer els partits progressistes quan els seus oponents intenten convèncer els ciutadans que el sistema de votació és corrupte, que votar les esquerres és sinònim d'apocalipsi o quan se'ls deshumanitza. Anna López Ortega creu que l'estratègia de la por o la imitació de les seves tàctiques des de la vorera del davant ja no són útils. "El monstre ja és a casa", recorda. Alertar contra l'arribada de l'extrema dreta quan ja governa en l'àmbit autonòmic no és, per a la politòloga, una estratègia guanyadora.
Per això creu que tant el PSOE com les forces que té a la seva esquerra —començant pel Front Ampli han de realitzar una precampanya i una campanya basades en la il·lusió. D'alguna manera, copiar l'estil de l'alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, o dels alemanys de Die Linke. Convèncer els seus potencials votants que, més enllà del relat que tracten d'imposar les dretes, són les esquerres les que garantiran habitatge assequible, salaris dignes i bons serveis socials.





Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.