La pinça PP-Junts contra Sánchez es queda en farol però tots dos incideixen en la "debilitat" del Govern espanyol
La decisió de la Mesa del Congrés d'inadmetre a tràmit les esmenes de PP i Junts per votar sobre una eventual convocatòria electoral no amaga la importància política del moviment.
Els de Míriam Nogueras trien una moció del PP per exercir pressió contra Sánchez. Per la seva banda, els populars es refereixen a Junts com un partit "demòcrata" i ja no com un partit "colpista".
Madrid--Actualitzat a
El terratrèmol d'aquest dimarts va durar dues hores i 41 minuts. A les 12.12 hores, Junts per Catalunya va fer pública la seva esmena perquè el Congrés es posicionés sobre si el president del Govern, Pedro Sánchez, ha de dissoldre les Corts i convocar eleccions. A les 14.53 hores, fonts de la Mesa de la Cambra Baixa feien saber als periodistes que l'òrgan no admetia a tràmit la votació. Va ser una polèmica encapsulada en el temps. La incògnita és si tindrà algun recorregut més enllà. Si se li pregunta als de Míriam Nogueras, la resposta és cristal·lina: no existeix cap vinculació entre l'assaig de pinça amb el PP i una eventual moció de censura. El PP, per la seva banda, aprofita per llançar una picada d'ullet més a la dreta catalana. "Els demòcrates, amb independència del que pensem, hauríem d'unir-nos perquè els espanyols puguin votar i decidir", ha dit Ester Muñoz, portaveu del PP al Congrés.
Però abans d'entrar en futuribles, un resum de l'esdevingut aquest dimarts, que és, en realitat, una mena d'spin-off molt curt d'una trama que va ocupar ja el 2024 molts titulars. El PP defensa en el Ple d'aquesta setmana una moció en la qual assenyala la "extrema feblesa del Govern espanyol". Fins aquí, sense més interès del que té qualsevol votació no vinculant al Congrés. La bomba va caure minuts després del migdia, quan Junts va informar que havia introduït una esmena a la moció popular perquè els grups parlamentaris es posicionessin sobre si Sánchez ha de convocar eleccions tenint en compte el bloqueig de la legislatura. A continuació, Ester Muñoz, en roda de premsa, va informar que també el seu partit, el PP, habia introduït una altra esmena en aquesta mateixa direcció.
Dues esmenes amb un mateix objectiu. En paraules de Muñoz: generar una qüestió de confiança de facto perquè el president de l'Executiu no pugui obviar que no gaudeix ja de la confiança de la cambra. En aquest punt va entrar en joc la Mesa del Congrés -l'òrgan de la cambra que vetlla perquè tot el que es debat en el Ple s'aculli a la legalitat-, que va iniciar una ronda de contactes telemàtica en la qual la majoria que ostenten PSOE i Sumar va decidir inadmetre a tràmit les dues esmenes precisament perquè la prerrogativa de dissoldre les Cortes i convocar eleccions la posseeix, segons la Constitució, el president del Govern espanyol i no dels diputats.
Relacionat amb aquest tema
Tant PP com Junts van tractar d'evitar aquesta interpretació de la Mesa subratllant en les seves propostes el seu escrupolós respecte a la Carta Magna i emfatitzant que el que buscaven les seves esmenes és que el Congrés només es posicionés perquè fos el president qui exercís la seva prerrogativa. Però la majoria de PSOE i Sumar a la Mesa consideren que la votació que plantejaven les dues dretes assumiria competències que la Constitució no dóna al Congrés.
La decisió va portar cua. El PP va anunciar que recorreria la decisió de la Mesa i Junts va treure a col·lació aquella primera temptativa seva, el 2024, de portar al Congrés una proposició no de llei (PNL) perquè els grups parlamentaris es posicionessin sobre si Sánchez havia de convocar una qüestió de confiança. Com va explicar Público aleshores, la Mesa va comminar a Junts a modificar el seu text inicial. Ho va fer, finalment, amb una nova PNL promoguda el 2025, que va admetre a tràmit la iniciativa, que va quedar redactada així: "El Congrés de los Diputats insta el president del Govern espanyol a considerar l'oportunitat de plantejar una qüestió de confiança, d'acord amb la prerrogativa que li confereix la Constitució, atenent al caràcter polític, sense vinculació jurídica, de la present iniciativa".
Per raons polítiques, Junts va acabar per no portar a Ple la PNL, però aquest dimarts ha tret a col·lació aquella proposta que va rebre el beneplàcit de la Mesa per retreure a PSOE i Sumar que, davant d'un text "amb els mateixos principis jurídics", s'hagin decantat ara per la inadmissió. Per als de Puigdemont i Nogueras, els motius són polítics. "Queda clar, davant aquesta decisió", afirmen, "l'evidència de la debilitat extrema en la qual es troba el govern de l'Estat espanyol, incapaç d'enfrontar una senzilla votació en el Ple".
La veritat és que els textos de la PNL de 2025 i el del punt que ha tractat d'introduir Junts en la moció del PP són molt semblants. Tots dos comparteixen afegitó: "Atenent al caràcter polític, sense vinculació jurídica, de la present iniciativa". Però les fonts de Presidència del Congrés consultades al·leguen que la forma, introduint l'esmena poques hores abans del Ple i sense deixar als lletrats temps per decidir, ha pogut tenir a veure en la decisió de la Mesa.
Relacionat amb aquest tema
De "colpistes" a "demòcrates"
Embolics parlamentaris a part, el moviment de Junts té una transcendència política. Tal com comentaven veus d'altres grups als passadissos del Congrés, "per què no han registrat una iniciativa pròpia en lloc d'una esmena a una altra del PP?". Més que una picada d'ullet als populars, el que llegeixen alguns en aquest gest és un avís a Sánchez. Una advertència que donar-se la mà amb el PP no és exactament ciència ficció.
Fa uns dies, Jordi Turull, segon de bord de Carles Puigdemont, ja va proposar al PP anar a Waterloo a veure l'expresident perquè li expliqués el que considerés sobre una eventual moció de censura. Els populars van rebutjar la invitació, però per primera vegada en molt temps Feijóo va tenir una mà catalana estesa, encara que a ningú se li escapa que era més un desafiament que una proposta de diàleg sincera.
Relacionat amb aquest tema
En qualsevol cas, són acostaments que dibuixen un escenari una mica diferent. Junts sembla haver perdut les objeccions al fet que se li vinculi amb el PP, alguna cosa sobre el que porta anys advertint Esquerra Republicana. Per la seva banda, el PP considera ara Junts un partit "demòcrata" malgrat les diferències que els separen. Ja no és un partit "colpista" ni res per l'estil.
Però el canvi de registre no és tan dràstic com perquè pugui plantejar-se una moció de censura que faci president Núñez Feijóo. Pel que fa a aquesta pantalla, els de Nogueras segueixen tancats en banda. Una font del grup de Junts al Congrés especifica que el partit vol que siguin els ciutadans, en unes eleccions, els que decideixin quin govern volen i no que ho facin els partits posant-se d'acord en una moció. A les files del PSOE s'han mostrat tranquils durant tot el dia. El front judicial és, en aquests moments, més exigent que el polític. Però és una evidència que les relacions amb Junts mai han estat pitjor que ara. Patxi López, portaveu socialista, ha qualificat com a "covard" el moviment dels de Nogueras, mentre que Junts es dóna la mà amb el PP, almenys, en el terreny discursiu." Debilitat" ha estat la paraula triada per tots dos per referir-se a la situació del Govern.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.