La participació a la governança de l'aeroport i el consorci d'inversions obren la porta a l'aprovació dels pressupostos

No està ni de bon tros fet, però ara mateix la probabilitat que Catalunya aprovi els seus primers pressupostos des del 2023 és alta. Fonts coneixedores de la negociació consultades per Públic afirmen que hi ha "força sintonia" entre el Govern i ERC, que les converses avancen a bon ritme i que la participació de la Generalitat a la governança de l'aeroport -i de les principals infraestructures del territori- i la creació del consorci d'inversions apareixen com a qüestions clau per desbloquejar el "sí" dels republicans als comptes de l'executiu de Salvador Illa. I en les dues carpetes s'ha avançat els darrers dies. 

Juntament amb altres serrells que també s'estan tractant, això permet que sigui viable aprovar els pressupostos a principis de juny. De moment, aquest mateix dimecres el Parlament ha aprovat un suplement de crèdit de gairebé 6.000 milions -amb els vots de PSC, ERC i Comuns- que dona oxigen financer a l'executiu.

La negociació estricte sobre els comptes ha passat de no existir a avançar a velocitat de creuer des que el 18 de març el Govern va acceptar retirar el projecte de pressupostos del Parlament -on s'arriscava a ser tombat, ja que no tenia l'imprescindible suport d'ERC. Aquell gest va permetre guanyar temps a les dues parts i els republicans, tot seguit, van deixar de fixar com a línia vermella per abordar els comptes la delegació a Catalunya de la gestió i recaptació de l'IRPF, fins ara no acceptada per l'executiu estatal. A canvi, això sí, d'alguna alternativa que també suposés un substancial guany competencial per a Catalunya, equació en la qual entra la participació a la governança de les infraestructures, fonamentalment de l'aeroport del Prat.

Relacionat amb aquest tema

La negociació entre PSC i ERC pels pressupostos avança amb la mirada posada en el control dels aeroports i de Rodalies

Ferran Espada

Les converses formals van arrencar al voltant del 24 de març i des d'aleshores es desenvolupen amb assiduïtat, en unes trobades on s'aborda tant la negociació estricta dels pressupostos com la fórmula que permeti un increment de sobirania catalana i que satisfaci ERC. Cal tenir en compte que, com a límit, la tramitació parlamentària dels pressupostos hauria d'arrencar al voltant de Sant Joan, a finals de juny, per garantir que la cambra els valida abans del final de l'actual període de sessions, el 31 de juliol.

La sessió de control celebrada aquest dimecres al Parlament ha servit al president Illa per afirmar que preveu un acord "imminent" sobre la participació de la Generalitat en la governança aeroportuària de Catalunya. Ho ha fet, precisament, en resposta a una pregunta del portaveu d'ERC a la cambra, Josep Maria Jové. "Garantirem la presència del Govern en la presa de decisions, planificació i governança de les grans infraestructures de transport a Catalunya", ha subratllat Illa, que ha afegit que és una matèria en la qual s'està treballant, "va per bon camí" i en què es respectaran els marcs legals.

Illa: "Garantirem la presència del Govern en la presa de decisions, planificació i governança de les grans infraestructures de transport a Catalunya"

En un comunicat posterior, ERC ha subratllat que la creació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya ha de permetre a la Generalitat "tenir un paper determinant en la presa de decisions" sobre les grans infraestructures, com ara ports i aeroports. De fet, la participació catalana en la governança de l'aeroport del Prat és una reclamació històrica que va més enllà del sobiranisme, que també aplega des de fa dècades bona part de les principals organitzacions econòmiques del país.

La creació d'aquest organisme no deixa de ser un dels compromisos que figuraven en l'acord d'investidura d'Illa segellat pels republicans. En aquest sentit, Jové ha manifestat que "els avenços en sobirania donen sentit a la legislatura" i que es concreten en "guanys en espais de decisió". Així mateix, ha recordat que mai fins ara Catalunya ha participat en els anomenats "aeroports d'interès general", com és el Prat, però també els de Girona i Reus, sota control de l'Estat.

Relacionat amb aquest tema

Catalunya superarà el seu rècord històric de temps sense nous pressupostos

Marc Font

Fa uns dies, la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ja havia assegurat que "no hi haurà cap comunitat autònoma a Espanya que tingui més competències que Catalunya -en matèria aeroportuària-". I va afegir que "ningú ha d'estar preocupat per avançar en la col·laboració en la gestió aeroportuària, si aquesta compleix la normativa vigent, i el model que es continua treballant amb ERC respecta el marc normatiu vigent", en un intent de mirar de calmar la inquietud i malestar que la negociació està generant en Aena, empresa gestora dels aeroports de l'Estat, presidida pel seu company al PSC, Maurici Lucena.

El consorci d'inversions, pendent del Congrés

Pel que fa al consorci d'inversions, fa setmanes que està embastat l'acord que ha de permetre tirar-lo endavant, però la seva creació ha de ser aprovada al Congrés dels Diputats. En aquest sentit, dilluns el president d'ERC, Oriol Junqueras, va avançar que l'instrument arribarà a la cambra a finals de mes i en un missatge clarament adreçat a Junts va instar els grups a donar-li suport perquè el consorci és "molt positiu" i avalar-lo "és votar a favor de més competències, més eines i més recursos per a Catalunya". Abans d'una trobada amb organitzacions empresarials, Junqueras va reivindicar que ha de ser l'eina per "garantir que les inversions es realitzen de veritat".

La creació d'aquest consorci d'inversions també figura en l'acord d'investidura d'Illa tancat entre republicans i PSC i l'objectiu és que contribueixi a corregir la desinversió crònica per part de l'Estat que pateix Catalunya des de fa anys. El pacte entre les dues parts estableix que ha de ser un "consorci paritari" entre l'Estat i la Generalitat, de manera que les dues parts comptin amb els mateixos membres en el govern de l'organisme i tinguin el mateix pes amb relació al dret a vot.

Així mateix, l'instrument hauria de servir per, més enllà d'executar-les, impulsar, planificar i gestionar les inversions estatals a Catalunya, començant per l'elaboració d'un "pla d'inversions de Catalunya", que detalli quines haurien de ser les obres a portar a terme en el proper quinquenni. La voluntat seria garantir una execució mínima del 95% d'allò fixat als pressupostos generals de l'Estat (PGE) i que, si no s'assoleix, es transfereixi la diferència a la Generalitat.

A banda d'aquestes dues carpetes, com va explicar aquest diari els republicans també volen aprofitar la negociació pressupostària perquè s'acceleri el traspàs de Rodalies a la Generalitat, que ja està en marxa un cop creada l'empresa Rodalies de Catalunya, que comparteixen Govern i Estat. I altres possibles guanys competencials que estarien sobre la taula són el traspàs de la gestió de les prestacions d'atur o el Salvament Marítim, a més d'aspectes de blindatge i promoció de la llengua catalana, especialment després de la crisi produïda per la sentència del TSJC sobre el 25% de castellà obligatori a les escoles catalanes, o del malestar en els republicans per les treves denunciades per ciutadans al Registre Civil depenent de l'Estat per tal de poder inscriure en català determinats cognoms.

Paral·lelament, ni ERC ni el Govern de la Generalitat tanquen la porta a la possibilitat de materialitzar el traspàs de la gestió de l'IRPF a Catalunya, si bé difícilment es podrà aconseguir abans que expiri el termini acordat per aprovar els pressupostos autonòmics. Els canvis en l'àrea econòmica de l'executiu espanyol, amb el nomenament de Carlos Cuerpo com a vicepresident primer i d'Arcadi España com a ministre d'Hisenda després de la marxa de María Jesús Montero han estat celebrats pels republicans, per la seva teòrica major predisposició a una descentralització tributària. Resta per veure, però, si amb això n'hi ha prou per vèncer les reticències estatals a un traspàs d'aquesta magnitud.

Tornant als pressupostos, els Comuns -el tercer actor imprescindible per a la seva aprovació- pretén que s'actualitzi l'acord que va tancar al febrer amb el Govern, amb la creació d'una unitat de disciplina en matèria d'habitatge que contingui la inspecció i la sanció als promotors que incompleixin la llei vigent, i que aquest organisme adopti "el màxim rang possible", segons va detallar fa algunes setmanes la seva líder al Parlament, Jéssica Albiach. En tot cas, si s'enllesteix l'entesa amb els republicans, res fa preveure que els Comuns no acabin donant també el seu "sí" a uns comptes catalans, que pas a pas van camí de convertir-se en realitat.